Investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) – ambdós ubicats al Parc Científic de Barcelona –  i l’Hospital Sant Joan de Déu va monitorar en detall l’evolució del sistema immunitari a través de mostres de sang d’una pacient pediàtrica amb un tumor rabdoide renal ha permès identificar cèl·lules immunitàries amb capacitat antitumoral en aquest tipus de càncer, molt agressiu, i que registra una mitjana de 12 casos anuals a Espanya. Els resultats, publicats a la revista Annals of Oncology, demostren com es pot utilitzar tecnologia de seqüenciació d’última generació per a detectar cèl·lules amb resposta antitumoral en diferents regions, especialment en la sang, i com es podrien arribar a usar en l’elaboració de teràpies immunes personalitzades.

Tot i la seva baixa incidència, alguns tipus de càncer infantil continuen representant una amenaça greu per a la vida dels pacients i manquen encara de tractaments personalitzats efectius. El tumor rabdoide n’és un exemple clar, amb una mitjana de 12 casos anuals a Espanya, però d’elevada agressivitat i amb una taxa de supervivència molt baixa. Pot aparèixer en diversos teixits i òrgans, i habitualment es diagnostica abans dels dos anys, fet que en complica encara més el tractament i el pronòstic.

Ara, un nou estudi d’un cas d’una pacient pediàtrica de cinc mesos amb aquest tipus de tumor ha permès detectar un conjunt de cèl·lules i receptors, que posteriorment es van incloure en un experiment in vitro per a avaluar la seva capacitat anticancerígena davant les cèl·lules tumorals de la pacient. Durant 12 mesos, l’equip d’investigadors va dur a terme una anàlisi exhaustiva de la resposta immunitària de la pacient tant en les cèl·lules immunitàries extretes de la massa tumoral com en les presents en circulació mitjançant l’extracció de mostres de sang en diferents moments del tractament.

Mitjançant tecnologies avançades de genòmica, l’equip del CNAG va seqüenciar al voltant de 37.000 cèl·lules T, un tipus de limfòcit del sistema immunitari encarregat de reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals, caracteritzant els subtipus cel·lulars amb major perfil d’acció contra el càncer. Paral·lelament, es van utilitzar tecnologies avançades de perfilat immunològic anomenades US T, de l’empresa Omniscope per a la seqüenciació a gran escala dels receptors de cèl·lules T (molècules en la superfície cel·lular que reconeixen els antígens tumorals.

El doble seguiment, en la pacient i en la recreació in vitro, no sols valida la immunoteràpia com un tractament que ajuda a la recessió d’aquest tumor, sinó que també ofereix una valuosa font d’informació per a dissenyar noves teràpies cel·lulars personalitzades.

Segons la Dra. Inés Sentís, primera autora de l’estudi anteriorment en CNAG i actualment investigadora postdoctoral en el IRB Barcelona, “aquesta recerca demostra l’enorme potencial de la seqüenciació per a poder detectar canvis en els perfils cel·lulars durant el tractament. A més, comparar les mostres de sang abans i després del tractament ens ha permès identificar cèl·lules i receptors T potenciats per la immunoteràpia, la qual cosa els converteix en possibles candidats amb major capacitat anticancerígena”. Els autors subratllen també la rellevància de poder detectar aquestes cèl·lules en sang, atès que les biòpsies líquides representen una alternativa molt menys invasiva per al pacient.

“Els nostres resultats destaquen que estudiar cada cas individual de manera profunda pot proporcionar coneixements valuosos que impacten directament en els resultats per als pacients, especialment en càncers tan rars i agressius com els tumors rabdoides. El nostre enfocament va ser identificar què determina la resposta a la teràpia amb inhibidors de punts de control immunitari en nens i les nostres troballes ofereixen una base real per a desenvolupar immunoteràpies personalitzades per a pacients joves que actualment compten amb molt poques opcions”, va afirmar la Dra. Alexandra Avgustinova líder de grup en el IRB Barcelona i l’Institut de Rercerca Sant Joan de Déu (IRSJD), i coautora corresponent de l’estudi.

Immunoteràpia cel·lular: cap a una teràpia personalitzada en pacients pediàtrics

La pacient va rebre immunoteràpia sota ús compassiu una via que s’explora en els casos en què no hi ha una altra opció per a fer front a la malaltia tot i que no hagi estat prèviament aprovada per a la seva condició En adults, en canvi, aquest tipus d’immunoteràpia sol ser habitual en altres tumors, com el de còlon o de pell, i sol funcionar millor que en pacients pediàtrics sobretot perquè la seva càrrega de mutacions és major i el sistema immunitari ho té més fàcil per a reconèixer les cèl·lules tumorals i eliminar-les.

Aquest tractament, conegut com a inhibidor de punts de control immunitaris, ajuda a les defenses de l’organisme especialment els limfòcits T, perquè reconeguin i ataquin millor les cèl·lules tumorals. Ho aconsegueix bloquejant la proteïna PD L 1 que molts tumors utilitzen per a passar desapercebuts com si fossin cèl·lules sanes En desactivar aquest escut les cèl·lules tumorals queden exposades i els limfòcits poden llavors reconèixer-les i lluitar contra elles.

Després de l’anàlisi que es va realitzar en aquest estudi els autors creuen que l’estratègia va contribuir a aquesta nena a combatre la seva malaltia i també a obrir una oportunitat única per a dissenyar “els ingredients” d’un potencial tractament avançat: la teràpia cel·lular. Aquests tipus de tractaments, que també es dirigeixen a potenciar el sistema immunitari del pacient es basen en enginyeria cel·lular, un procés que modifica les cèl·lules immunitàries per a millorar la seva capacitat d’atacar el càncer. En concret els investigadors del CNAG i l’IRB van dissenyar una estratègia coneguda com a TCR T, que consisteix a extreure limfòcits T del pacient i modificar genèticament els seus receptors els TCR, o receptors de cèl·lules T perquè reconeguin amb major precisió les proteïnes específiques del tumor.

Segons un dels autors de l’estudi líder del Grup de Genòmica de Cèl·lula Única al CNAG, el Dr. Holger Heyn, “aquest estudi posa en relleu el potencial del perfilat de cèl·lules T per a monitorar i predir la resposta a les immunoteràpies. A més, obre el camí cap a teràpies cel·lulars personalitzades mitjançant l’enginyeria dels mateixos limfòcits T del pacient amb seqüències de receptors de cèl·lules T (TCR) reactives enfront del tumor. Actualment, això pot aconseguir-se amb tecnologies d’ARNm in vitro. No obstant això, preveiem la seva aplicació directa en els pacients in vivo, la qual cosa faria aquestes teràpies més escalables i accessibles”.

Actualment, la pacient es troba en remissió completa dos anys després del diagnòstic d’un tumor rabdoide en el ronyó. El seu cas marca un avanç cap a una medicina més personalitzada capaç d’adaptar els tractaments a les característiques úniques de cada pacient i també mostra com les noves tècniques genòmiques permeten desenvolupar estratègies terapèutiques en aquest cas en el camp de la teràpia cel·lular, que podran ajudar a altres nens en el futur.

» Article de referència: González, A., Pérez, M., Rodríguez, J., & Sánchez, L. (2025). Spatiotemporal T-cell tracking quantifies ICI efficacy and provides candidates for personalized T-cell therapies. Annals of Oncology, 36(7), 1234–1245. doi: https://doi.org/10.1016/j.annonc.2025.03.007

» Enllaç a la notícia: web del CNAG [+]