Apassionada per la immunologia, la seva carrera l’ha portat a desxifrar els misteris dels teixits, des de les estructures més bàsiques fins a la complexitat dels genomes. Gràcies als avenços tecnològics, ha pogut aprofundir en l’anàlisi de genomes complets i estudiar marcadors a una escala que mai s’havia vist. Després de fer una estada a Berlín, va decidir tornar a Barcelona, on lidera l’Equip de Genòmica Espacial del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

En què consisteix l’estudi de la genòmica espacial i com pot influir en el diagnòstic de malalties? Quins àmbits creus que tenen més potencial per a aquesta tecnologia?

A l’àmbit de la genòmica espacial, el que fem és agafar mostres de teixits dels pacients provinents d’hospitals, i estudiar com s’organitzen a escala molecular i cel·lular. Aquestes mostres poden ser de teixits sans, tot i que no és el més habitual, o provinents de biòpsies o reseccions d’una mostra d’un tumor o d’una malaltia crònica. Volem entendre com l’organització i l’arquitectura del teixit, en l’àmbit molecular i cel·lular ens poden explicar aquella malaltia.

Quin és el principal desafiament en aplicar la genòmica espacial en un entorn clínic?

Al CNAG tenim dos elements clau per a la recerca a genòmica espacial: una infraestructura tecnològica sòlida i experiència en biologia computacional. Això ens permet reclutar biòlegs computacionals i crear un entorn ric per analitzar dades complexes. El meu rol ha estat combinar aquestes fortaleses, però és clar que necessitem tenir experts en histopatologia, essencial per entendre els teixits humans que després analitzaran els biòlegs computacionals, que és el que denominem digital pathology. Hem d’agafar aquestes matrius de dades dels teixits i entendre-les per a poder avançar en recerca. Aquí també tindrà un paper molt rellevant l’AI, ja el te, però serà indispensable, sobretot per a estandarditzar processos d’anàlisi i fer-los més robusts i més ràpids que ens permetrà acostar-nos més a la clínica.

Com contribueix la teva experiència en immunologia de teixits als objectius de la genòmica espacial del CNAG i quins avenços esperes aconseguir en la caracterització de teixits?

El sistema immunitari és fonamental per mantenir l’homeòstasi dels teixits i per protegir-nos de qualsevol amenaça externa. Aquesta idea ha guiat tota la meva carrera, entendre com les cèl·lules del sistema immunitari actuen en els teixits, que, per altra banda, són els llocs d’actuació de les cèl·lules del sistema immunitari. A mesura que la tecnologia ha avançat, ens ha permès analitzar no només uns pocs marcadors en la proteïna o RNA, sinó que hem passat a poder estudiar fins a 18.000 marcadors, és a dir, el genoma complet. Aquest salt tecnològic ha multiplicat de manera exponencial la capacitat de caracteritzar una mostra en pocs anys. Fa només 15 anys, el single cell RNA sequencing no existia. Ara, podem obtenir tota la informació d’una sola cèl·lula, saber exactament on es troba en el teixit, qui té a prop i com interactua amb les altres cèl·lules, quines molècules utilitzen per comunicar-se. Aquesta és la següent revolució de la biomedicina.

Quines oportunitats et sembla que ofereix la genòmica espacial per avançar en la medicina personalitzada?

Representa moltes oportunitats. Quan agafem la mostra d’un pacient, obtenim tota la informació gènica, histopatològica i específica d’aquell cas, la qual ens permet, per exemple, analitzar un càncer. Aquest és un dels camps d’aplicació més grans de la genòmica espacial, ja que sabem que la interacció entre les cèl·lules tumorals i el microambient del teixit determina en bona part el pronòstic del pacient, el tractament que se li ha d’aplicar i com hi respondrà. Amb aquesta informació, podem veure com s’organitzen les cèl·lules del tumor en l’òrgan o teixit de cada pacient, i això ens permet ajustar una teràpia dirigida perquè arribi exactament on cal, o optimitzar l’ús de la immunoteràpia en el càncer.

Pel que fa al posicionament del CNAG com a referent en recerca genòmica, com valores que s’hagi situat dins de l’ecosistema del Parc Científic de Barcelona i quines sinergies creus que podeu tenir amb altres centres i institucions?

Com que fa poc que soc aquí, encara estic construint la xarxa de col·laboracions, però en aquest temps ja hem establert moltes connexions en l’àmbit de la genòmica espacial. En només un any i mig, hem impulsat nombroses col·laboracions, especialment dins del Parc Científic de Barcelona (PCB). Per exemple, hem engegat projectes importants amb l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i hem sol·licitat beques nacionals i internacionals per a iniciatives conjuntes. Són projectes molt grans, als quals també s’han unit companyies farmacèutiques i biotecnològiques per intentar entendre com els tractaments de certes malalties afecten l’arquitectura de teixits i com podem millorar-los, per posar-ne només un exemple.

El CNAG disposa d’avançades instal·lacions tecnològiques que permeten la recerca d’avantguarda. Com beneficien aquestes instal·lacions la investigació al teu camp?

Crec que el CNAG ha estat un dels pioners a apostar per una línia que, tot i que inicialment pocs veien venir, ara està clarament consolidada. De fet, el 2021, la revista Nature va declarar que el Special Transcriptomics era el mètode de l’any, i l’any passat, el desembre de 2024, va fer el mateix amb el Special Proteomics, ambdues són tècniques avançades d’anàlisi biològica. El CNAG ha estat ràpid en adoptar aquesta aposta. Nosaltres tenim la tecnologia necessària per fer aquestes anàlisis, sense això no pots fer res, però també tenim el talent investigador com per poder analitzar aquestes dades, que són dades de milions de cèl·lules a cada mostra i de tot el genoma. Necessites tenir experts en patologia, biologia molecular, biologia cel·lular, etc., com per poder agafar tot això, ajuntar-ho, desglossar-ho i interpretar-ho. A més, formem part de conglomerats internacionals que es dediquen a crear mapes espacials dels teixits. Ara mateix estem avançant cap a la tecnologia Special, on laboratoris i institucions de tot el món col·laborem per desenvolupar aquestes eines, treure’n el màxim profit i aplicar-les a la clínica.

Com veus el paper de les dones a la ciència i la importància de la igualtat de gènere en la investigació?

En general, s’està avançant, però encara som lluny de l’equitat de gènere. Hi ha un biaix en el reconeixement de la mateixa feina segons si la signa un home o una dona, i diversos estudis ho demostren. Encara queda camí per recórrer, també perquè la perspectiva femenina en la investigació és diferent, té unes cultures i unes maneres de fer que són més inclusives. Hem d’enfocar els problemes i de resoldre’ls, tant a nivell purament teòric, mental, científic, com a nivell d’equip, i això té un impacte. Jo crec que encara és un repte que acabem de fer-ho realment equitatiu, perquè una ciència equitativa serà una ciència millor. Com més perspectives diverses tinguem en ciència, més representativa serà aquesta ciència del que és la vida.

Quina és l’aposta del CNAG per als anys vinents tenint en compte el potencial d’aquesta tecnologia?

Al CNAG tenim dos elements clau per a la recerca en genòmica espacial: una infraestructura tecnològica sòlida i experiència en biologia computacional. Crec que hi ha una aposta clara per avançar cap al diagnòstic, tot i que no és senzill, perquè hi ha altres centres que treballen en aquesta direcció. Tot i així, l’objectiu del CNAG continua sent consolidar-se com un centre de referència en tecnologia i infraestructura genòmica, no només a Catalunya, sinó també en l’àmbit estatal i europeu. Ara bé, també hi ha un impuls important per fomentar projectes propis dins del centre com a motor d’innovació, facilitant la transició cap a aplicacions clíniques, la creació de startups i l’avenç en recerca acadèmica.