Skip to main content
< Tornar a notícies
Presentació del hub d'R+D d'AstraZeneca al auditori de la Torre Glòries (Foto: Jordi Play/Tinkle).
 23.03.2023

Maria Terrades participa en la presentació del hub europeu d’innovació d’AstraZeneca

Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona, va participar ahir en l’acte de presentació del hub europeu d’R+D d’AstraZeneca, en el marc de la trobada institucional “Transformant la ciència en salut”, en què van intervenir el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la secretària general de Recerca del Ministeri de Ciència i Innovació, Raquel Yotti; la tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; així com el president de la farmacèutica a Espanya, Rick R. Suárez, i el vicepresident per a Europa i el Canadà, Stefan Woxtröm, entre altres representants d’institucions científiques i empresarials. Es tracta del projecte d’inversió estrangera en R+D més gran de la història a Catalunya.

AstraZeneca invertirà uns 800 milions d’euros d’aquí a 5 anys en un nou centre europeu d’R+D a Barcelona, que suposarà la creació de 1.000 nous llocs de treball altament qualificats. La companyia farmacèutica va presentar ahir oficialment el projecte a l’auditori de la Torre Glòries, en el marc de la conferència “Transformar la ciència en salut”.

Rick R. Suárez, president d’AstraZeneca a Espanya (Foto: AstraZeneca).

Rick R. Suárez, president d’AstraZeneca a Espanya, va inaugurar l’esdeveniment afirmant que “estem realment il·lusionats que aquest hub europeu s’hagi establert a Espanya i concretament a Barcelona. És una aposta ferma de la nostra companyia pel nostre país amb el focus posat a intensificar el creixement a través de la innovació, sempre centrada en les necessitats no cobertes del pacient, i utilitzant la tecnologia digital i la ciència de dades per a avançar amb ciència d’avantguarda. AstraZeneca se centra en un model col·laboratiu amb les institucions locals, orientat a tres línies principals: el foment de la recerca bàsica i preclínica, la participació d’investigadors i centres espanyols en tots els assajos clínics internacionals, i el suport a iniciatives promogudes per investigadors independents”.

A Espanya, la inversió d’AstraZeneca en projectes innovadors va aconseguir més de 93 milions d’euros el 2021, dels quals 48 milions d’euros es van destinar a R+D. El 2022, el compromís total del grup farmacèutic a Espanya, incloent-hi Alexion, va representar una inversió total d’uns 400 milions d’euros, la qual cosa no fa sinó reforçar la seva confiança a Espanya.

La reunió va ser clausurada per Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya. En paraules del cap de l’Executiu, “amb projectes com el d’AstraZeneca Catalunya reforça la seva posició com el hub més important de ciències mèdiques al sud d’Europa”. A més a més, tal com va destacar Aragonès, es tracta de “la inversió estrangera més gran de la història del país en R+D”, i va tancar el seu parlament agraint a l’empresa farmacèutica “el compromís amb Catalunya”, i li ha estès la mà per seguir generant “noves oportunitats”.

El president Pere Aragonès (Foto: Generalitat de Catalunya).

Per part seva, Raquel Yotti, secretària general de Recerca del Ministeri de Ciència i Innovació, va declarar que “des del Govern d’Espanya, fonamentalment en el marc del PERTE de Salut d’Avantguarda, s’han redoblat els esforços per a impulsar la transformació del sistema sanitari a través de la ciència i la innovació. Per aconseguir aquest objectiu és crucial comptar amb aliances estratègiques i inversions de grans companyies que, no només reconeixen el lideratge d’Espanya en recerca clínica, sinó que aposten per models innovadors de col·laboració científica dissenyats per Alexion la transferència del coneixement i donar respostes a les necessitats dels pacients”.

I Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, transició digital, esports, coordinació territorial i metropolitana de l’Ajuntament de Barcelona, va apuntar que “invertir en salut, en recerca i en innovació implica, també, ampliar el teixit empresarial de la ciutat, enfortir el sistema productiu de l’àrea metropolitana i afermar-nos com a clúster de referència de les ciències de la vida i la salut a nivell de país i del Sud d’Europa. En els pròxims anys, per tant, la ciència i la salut seran protagonistes destacades del futur de Barcelona, i apostes tan importants com la feta per AstraZeneca amb la instal·lació del seu nou centre d’R+D així ho demostren”.

La importància d’un bon ecosistema d’R+D

L’esdeveniment també va incloure una taula rodona sota el títol “La importància d’un bon ecosistema d’R+D”, en què van participar Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona; Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat i conseller delegat d’ACCIÓ; Gonzalo de Miquel, VP Clinical Development Alexion and head of the Barcelona AstraZeneca R&D hub; i Antoni Plasencia, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Instantània de la taula rodona (Foto: AstraZeneca).

Durant la seva intervenció, Maria Terrades va recordar que “a Catalunya tenim una tradició farmacèutica molt arrelada, però l’avanç en salut dels últims 30 anys ha estat espectacular, i crec que el Parc ha estat un eix important en aquesta evolució. Ja llavors, quan es va fundar el 1997 per la Universitat de Barcelona, es va apostar per un clúster on hi hagués investigació pública, transferència i empreses perquè aquesta recerca arribés al mercat, arribés a les persones, i la visquéssim com a millores en la nostra salut. I avui, 25 anys després, el Parc està reconegut com un referent europeu en innovació científica, tecnològica i empresarial”.

I això ha estat possible perquè “cada dia treballem al Parc unes 3.500 persones en unes 125 entitats, entre elles, centres de recerca públics molt potents, spin-off d’aquests centres i d’altres centres públics, startups, i també petites i mitjanes empreses i centres de recerca de grans farmacèutiques, convivint tots en un únic ecosistema”.

Terrades també va remarcar el compromís del Parc amb el sector de ciències de la vida i salut. “No només ens hem esforçat perquè la nostra comunitat treballi conjuntament, sinó que tenim una interrelació molt gran amb les administracions i altres entitats públiques i privades”. L’acceleradora BCN Health Booster, que el PCB va posar en marxa amb la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament i Biocat, n’és l’últim exemple. Cinc spin-off i sis startup participen en la 1 edició del programa. “Hem finalitzat el primer any amb resultats espectaculars, i crec que moltes d’aquestes empreses seran referents en un futur”.

Maria Terrades, en un moment de la seva intervenció (Foto: AstraZeneca).

L’ampliació d’espais és ara el gran repte al davant. “Hem arribat a la plena ocupació molt abans del previst; teníem un pla d’omplir els 100.000 m² el 2025”. En aquest sentit, el projecte MIES-UB, que implica la reorganització dels espais de la part sud del Campus Diagonal, serà un eix estratègic per donar resposta a l’alta demanda del Parc, ja que contempla ampliar les seves instal·lacions amb la construcció d’un edifici de 10.000 m², dedicat íntegrament a les activitats de recerca a l’àmbit de les ciències de la vida.

Maria Terrades va finalitzar la seva intervenció insistint que la col·laboració publicoprivada en salut és l’eix del benestar de tota societat, ja beneficia les persones i crea riquesa. “Treballant tots junts arribarem molt, molt, lluny”

La resta de participants van coincidir també en destacar la importància d’aquesta cooperació, l’alt nivell dels professionals espanyols i de l’ecosistema d’R+D del país. De fet, Espanya ha autoritzat més de 900 assajos clínics amb medicaments, i només Catalunya compta amb 91 centres de recerca i més de 1.300 empreses biofarmacèutiques, sanitàries, medtech i de salut digital.

Barcelona una localització estratègica per a la companyia

El centre global d’R+D d’AstraZeneca a Barcelona coordinarà projectes internacionals en les cinc àrees terapèutiques principals d’AstraZeneca: oncologia; cardiovascular, renal i metabolisme; malalties respiratòries i immunologia; vacunes i immunoteràpies; i malalties rares. Amb recursos tecnològics i professionals especialitzats en recerca i sistemes d’informació, dedicats a estudis observacionals i assajos clínics i preclínics, el hub aspira a convertir-se en un dels centres més importants d’Europa per la seva excel·lència en innovació clínica, donant suport als avanços en tractaments que aborden necessitats no cobertes dels pacients. Les instal·lacions comptaran amb experts en desenvolupament i operacions clíniques, ciències farmacèutiques i assumptes normatius, seguretat dels medicaments, anàlisis de dades i informàtica, bioestadístics i enginyers d’intel·ligència artificial, entre d’altres.

Segons Stefan Woxström, vicepresident sènior per a Europa i el Canadà d’AstraZeneca, “Aquest nou centre és el primer a centrar-se en projectes clínics globals líders en el descobriment i desenvolupament de nous tractaments innovadors en les nostres cinc àrees terapèutiques principals. L’ampliació de la nostra empremta d’R+D a Europa es basa en el nostre compromís d’aprofitar el poder de la ciència per a transformar el futur de la salut, de manera que les persones visquin millor i més sanes.”

“En l’última dècada, hem aconseguit multiplicar gairebé per sis la proporció de molècules que completen amb èxit els assajos clínics de fase III: del 4% al 23%. El nostre nou centre d’R+D a Barcelona és l’escenari perfecte per a capitalitzar la força del talent espanyol en les nostres àrees de malalties, ciències de dades, assajos clínics i operacions clíniques per a ajudar a accelerar la pròxima ona de medicaments innovadors per als pacients”, va revelar Menelas Pangalos, vicepresident executiu d’R+D Biofarmacèutica d’AstraZeneca.

Als darrers anys Barcelona s’ha convertit en una localització estratègica per a la companyia, concretament des que a la fi de l’any passat va inaugurar, juntament amb Alexion, el seu centre d’assajos clínics per a malalties rares, amb una inversió de 32 milions d’euros.