El Grup d'Opinió de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (OBD), ubicat al Parc Científic Barcelona, ha presentat avui un document per tal que la limitació de l'esforç terapèutic a les unitats de neonatologia sigui considerada una bona pràctica mèdica en certs supòsits, com ara nounats amb prematuritat extrema, que no tenen possibilitats de sobreviure a llarg termini; amb malalties molt greus, que pateixen de manera sostinguda sense possibilitat d'alleujament amb els coneixements mèdics actuals, o que requereixen tractaments intensius continuats i tenen un pronòstic molt greu pel que fa a la seva qualitat de vida, actual i futura. D'aquesta manera, es pretén obrir un debat social sobre aquest tema, del que no es parla obertament i que es deixa a la discreció dels equips assistencials i dels pares del nadó, entre d'altres raons, perquè planteja qüestions ètiques complexes i no hi ha un marc legal clar que determini uns protocols d'actuació.

”

En l’elaboració del document han participat especialistes en diverses disciplines, sota la coordinació dels doctors Frederic Raspall, cap del Servei de Neonatologia i Pediatria de l’Hospital de Barcelona i Albert Royes, secretari de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic.

El “Document sobre la limitació de l’esforç terapèutic a les unitats de neonatologia” inclou un conjunt de recomanacions, a fi de garantir que la decisió de limitar l’esforç terapèutic en els tres supòsits abans esmentats estigui justificada des del punt de vista ètic i legal i, per aquesta raó, defineix un conjunt de requisits que s’han d’acomplir abans de prendre cap decisió al respecte. En el cas de nounats amb prematuritat extrema o amb malalties molt greus, l’OBD recomana, en primer lloc, la màxima fiabilitat en el diagnòstic i pronòstic i, si cal, la consulta amb altres equips assistencials; l’acord amb els pares del nounat, que han de rebre per part de l’equip mèdic informació suficient, honesta i veraç per poder determinar el seu consentiment, que sempre haurà de ser explícit i per escrit; i que la decisió de limitar l’esforç terapèutic s’acompanyi de les mesures més apropiades per al control dels símptomes i per prevenir i suprimir el dolor o patiment que el nounat podria experimentar.

Així mateix, en el cas dels nounats la mort dels quals no és imminent, però que han de viure sotmesos a tractaments intensius, l’OBD indica que tant l’equip assistencial com el pares, de comú acord i sempre en defensa dels millors interessos del nounat, tinguin en compte les repercussions que sobre les expectatives de qualitat de vida del nounat tindria la instauració o la continuació de tractaments mèdics. En aquest aspecte, l’OBD proposa que, en aquests casos es tinguin en compte aspectes essencials com la dependència continuada d’actuacions mèdiques intensives, la capacitat actual i futura del nounat d’establir relacions amb altres persones i interaccionar amb l’entorn, la intensitat del dolor i del patiment que experimenta, així com que el balanç entre beneficis i perjudicis es decanti clarament a favor de considerar que perllongar la seva vida no és la millor alternativa.