Ens traslladem tres mil vuit-cents milions d'anys enrera. Al planeta no hi ha vida, però alguns sistemes moleculars van guanyant complexitat fins donar lloc als primers sistemes vius.

Definir el moment concret o la reacció precisa que va delimitar la “frontera” entre un planeta “sense” i “amb” vida, potser mai arribarà a ser possible. Tanmateix, vàries disciplines científiques estudien aquesta transició. Quines van ser les primeres reaccions bioquímiques que es van produir? Un cop formada la vida, com va anar evolucionant fins crear l’actual codi genètic? Què podem aprendre sobre l’origen de la vida estudiant els components moderns del codi genètic universal ?

Aquestes són algunes de les qüestions que cobreix el llibre que publica l’investigador ICREA del Parc Científic de Barcelona Lluís Ribas. El llibre és un recull d’articles sobre els diferents processos que constitueixen el codi genètic, organitzats cronològicament. Els primers articles estan dedicats a l’origen del planeta, l’aparició de les primeres cèl·lules, i la hipòtesi d’un món d’RNA. Aquesta introducció és seguida per capítols dedicats a la bioquímica i l’evolució de cada un dels components centrals del codi genètic. Així, el llibre, que ha estat editat per Springer , té per objectiu oferir al lector una visió general, però detallada alhora, de la complexa biologia del procés de síntesi de proteïnes.

Amb el títol “The Genetic Code and The Origin of Life”, el llibre ha comptat amb aportacions d’una trentena d’investigadors, entre els que destaquen Alexander Rich, de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, Patrick Forterre de la Universitat de Paris-Sud, David Liu, de la Universitat de Harvard, o Michael Yarus, de la Universitat de Colorado.

Lluís Ribas és l’investigador principal del Laboratori de la Traducció Genètica de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB), que centra la seva recerca en l’estudi dels mecanismes de síntesi proteica dels organismes causants de la malaria (Plasmodium falciparum), la malaltia de Chagas (Trypanosoma cruzi), i la meningitis infantil (Streptococcus pneumoniae). Aquests mecanismes són una important diana farmacològica, el bloqueig dels quals podria ser la base de noves teràpies per les malalties causades pels organismes esmenats.