L'Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) –amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)– l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la companyia biotecnològica Bioibérica han signat un acord de col·laboració per estudiar el desenvolupament de nous compostos derivats d'heparina per combatre la malària. Els últims avanços científics del projecte s'han presentat aquest matí en roda de premsa, en el marc del congrés internacional Biospain que es duu a terme aquesta setmana a Bilbao.

La col·laboració es basa en la recerca que desenvolupa el Dr. Xavier Fernández Busquets, director de la Unitat conjunta de Nanomalaria del IBEC i ISGlobal, que treballa per desenvolupar teràpies antimaláricas específiques i el projecte d’R+D de Bioibérica, líder mundial en la producció d’heparina, per buscar noves aplicacions d’aquesta molècula.

La malària infecta cada any a 200 milions de persones i causa mig milió de morts a tot el món. Des de fa diverses dècades està descrit científicament que quan el paràsit de la malària entra en el torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoítos (una fase de vida del paràsit) que tornen a incorporar-se a la circulació, on infecten els glòbuls vermells i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immunitari. “El nostre primer pas va ser demostrar que l’heparina pot bloquejar l’adhesió i entrada dels merozoítos als glòbuls vermells. Així, inhibint el creixement del paràsit, es podria promoure la resposta immune contra el mateix”, ha explicat el Dr. Fernández Busquets aquest matí en roda de premsa, en el marc del Congrés internacional Biospain que se celebra a Bilbao.

A més, mitjançant microscopía de fluorescència, selecció cel·lular assistida per fluorescència i espectroscòpia de força de molècules individuals, el grup del Dr. Fernández Busquets va descobrir que l’heparina mostra afinitat d’unió específica per als glòbuls vermells infectats enfront dels glòbuls no infectats. “Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimaláricas específiques per a les cèl·lules infectades basades també en l’heparina”, afegeix.

No obstant això l’heparina no ha progressat cap a aplicacions clíniques a causa de la seva activitat anticoagulant (les quantitats necessàries per al tractament podrien provocar hemorràgies internes). 

“Volem retornar l’heparina a la primera línia de combat contra la malària; aquesta és la raó de ser d’aquest projecte conjunt entre indústria i dos centres de recerca. Bioibérica pot aportar tota la seva experiència i coneixement científic de l’heparina i el IBEC i ISGlobal el seu know-how en nanomedicina i malària”, ha revelat Joan Bassa, director d’Heparina de Bioibérica.

El projecte de recerca conjunt entre el IBEC, ISGlobal i Bioibérica explorarà tres vies diferents.

D’una banda s’ha vist que la unió de nanopartícules a l’heparina minimitza la seva activitat anticoagulant. Ara s’està explorant la capacitat de l’heparina unida a nanopartícules per exercir una doble activitat: com a agent transportador d’altres antimalàrics (que estarien inclosos en les nanopartícules) i com a fàrmac en si mateix.

En segon lloc s’estudia l’ús de l’heparina com a fàrmac contra les fases del paràsit de la malària que es troben en els mosquits; l’administració directa a aquests insectes eliminaria els problemes relacionats amb la anticoagulació i permetria un desenvolupament ràpid del compost.

Finalment, s’estan testant in vitro 19 compostos derivats d’heparina modificats químicament i amb una baixa capacitat anticoagulant, que podrien obrir noves estratègies contra la malària basades en l’estimulació del sistema immunitari perquè pugui eliminar més eficientment al patogen. D’aquests, 8 han mostrat una activitat antimalàrica significativa.

“Hem finalitzat una primera fase molt interessant. Les tres són estratègies que obren la porta a dissenyar nous enfocaments terapèutics contra la malària i això ens anima a seguir investigant”, conclou Fernández Busquets.