Les proves biològiques que es basen en l'estudi del DNA s'han generalitzat en els últims anys i gràcies als avenços metodològics els estudis d'identificació genètica són freqüents en la pràctica privada extrajudicial i en els àmbits de l'administració de justícia i la sanitat. Però, com incideix la realització d'aquestes proves sobre els drets fonamentals de les persones implicades? Com es regula l'obtenció d'aquestes dades amb tantes implicacions ètiques i legals? Quin efecte té sobre les obligacions que es deriven de la paternitat?

En aquest context, el Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD), centre de la Universitat de Barcelona (UB) amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB), ha elaborat el «Document sobre proves genètiques de filiació», presentat avui en roda de premsa, en què s’analitzen, des d’una perspectiva pluridisciplinària, els principals problemes que sorgeixen a partir d’aquesta pràctica, i on es proporcionen pautes a l’Administració i al legislador de cara a establir regulacions i protocols. El text ha estat coordinat per María Casado, directora de l’OBD i professora titular de Filosofia del Dret de la UB; Roser Gonzàlez-Duarte, catedràtica de Genètica també de la UB, i Ángel Carracedo, catedràtic de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

El debat que planteja l’OBD s’origina en el fet que la informació que s’obté a partir de les proves genètiques pertany a la intimitat personal i familiar i, per tant, pot afectar als drets fonamentals de les persones. Aquestes proves, a més, revelen dades sobre la salut i altres informacions “sensibles” que poden ser alienes al motiu pel qual es realitza la prova i, per tant, poden suscitar problemes colaterals. Un exemple actual de violació dels drets són els programes televisius en què es realitzen proves de paternitat a menors i es comuniquen els resultats en directe. D’igual manera, la venda lliure de kits identificadors de paternitat, tant per part de laboratoris, com als comerços o per Internet, també presenta situacions d’abús perquè permeten realitzar aquestes proves sense consentiment o identificació de les persones implicades, i sense garanties de fiabilitat.

Veure notícia completa.