Skip to main content
Sense categoria

La proteïna reelina recupera les capacitats cognitives en models animals d’Alzheimer

By 6 de març de 2014novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
D'esquerra a dreta, Daniela Rossi, Lluís Pujadas, Eduardo Soriano i Natàlia Carulla. Foto: UB.
 06.03.2014

La proteïna reelina recupera les capacitats cognitives en models animals d’Alzheimer

La reelina, una proteïna essencial per a la plasticitat de l'escorça cerebral, és capaç de recuperar les funciones cognitives en ratolins de laboratori afectats per la malaltia d'Alzheimer. Aquesta és una de les principals conclusions d'un article publicat avui a la revista Nature Communications (doi:10.1038/ncomms4443) i codirigit per Eduardo Soriano, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), i per l'investigador Lluís Pujadas (UB i CIBERNED).El treball també ha comptat amb la col·laboració d'Ernest Giralt (cap de grup), Bernat Serra-Vidal i Natàlia Carulla, científics del laboratori en Pèptids i Proteïnes de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), amb seu al Parc Científic de Barcelona.


La malaltia d’Alzheimer que afecta a unes 500.000 persones a Espanya, es caracteritza per la pèrdua de connexions entre neurones i la mort neuronal, associada principalment a la formació de plaques senils (dipòsits extracel·lulars formats per pèptids Aβ) i a la presència de cabdells neurofibril·lars (dipòsits intracel·lulars de proteïna tau).

L’estudi publicat a Nature Communications, i que va començar fa quatre anys, demostra com l’augment dels nivells de reelina -una proteïna essencial per a la plasticitat de l’escorça cerebral- és capaç de recuperar les capacitats cognitives en ratolins de laboratori afectats per Alzheimer, perquè enredereix el procés de formació de fibres del pèptid beta-amiloide in vitro alhora que redueix l’acumulació de dipòsits amiloides en el cervell dels animals afectats per la malaltia.

En el laboratori de l’IRB es van fer experiments in vitro per determinar si hi havia interacció entre el procés d’agregació del pèptid Aβ i reelina. Aquests experiments han permès conèixer que la reelina interacciona amb el pèptid Aβ i enredereix la formació de fibres fins que queda atrapada en aquestes. “Quan queda atrapada entre les fibres amiloides, la reelina per la seva funció potenciadora de la plasticitat sinàptica. Per aquest motiu, un increment de la quantitat de reelina en el cervell pot resultar beneficiós” expliquen els investigadors de l’estudi.

Les hipòtesis obtingudes en el treball in vitro s’han traslladat in vivo amb models de laboratori. El treball constata per primera vegada un efecte neuroprotector de la reelina en malalties neurodegeneratives i aporta una hipòtesis explicativa sobre aquesta acció protectora.

A l’estudi també hi han participat científics de la Fundació CIEN, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball és part de la tesi doctoral de Daniela Rossi (UB i CIBERNED), coautora principal de l’article amb Lluís Pujadas.

Més informació al web de l’lRB Barcelona [+] i de la UB [+].