Un equip internacional liderat per Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en què també participa la Plataforma de Toxicologia Experimental y Ecotoxicologia (UTOX-PCB), ha descobert un nou mecanisme que protegeix els macròfags –unes cèl·lules defensives del sistema immunitari– contra les infeccions del bacteri S. Typhimurium, un patogen relacionat amb diverses malalties gastrointestinals. El treball –publicat a la revista Cell Reports– podria obrir noves vies d’exploració farmacològica per al tractament d’algunes infeccions bacterianes. 

Els macròfags són unes cèl·lules especialitzades del sistema immunitari amb diverses funcions efectores contra microorganismes patògens i agents invasors. No obstant això, i tot i que sembli una paradoxa, també esdevenen el nínxol biològic preferencial d’algunes soques bacterianes per replicar-se i disseminar-se per tot el cos.

És el cas, per exemple, del Salmonella enterica serovar Typhimurium (S. Typhimurium), un bacteri entèric que causa des de gastroenteritis lleus fins a infeccions sistèmiques severes en humans. Aquesta soca, en concret, és capaç de sobreviure i replicar-se a l’interior dels macròfags de l’hoste com a pas previ per poder disseminar-se a la resta de l’organisme. 
 

Receptors nuclears: com és possible limitar la infecció bacteriana? 

Ara al estudi publicat a Cell, l’equip científic descriu un mecanisme que limita la capacitat de S. Typhimurium per infectar cèl·lules i per disseminar-se cap a altres teixits. Joan Serret, investigador de la Plataforma de Toxicologia Experimental i Ecotoxicologia del Parc Científic de Barcelona (UTOX-PCB) és un dels coautors del treball, que ha estat  liderat per la professora Annabel Valledor de la Facultat de Biologia de la UB.

“El nostre estudi revela que l’activació farmacològica d’uns factors de transcripció de la família dels receptors nuclears —els receptors Liver X o LXR— limita la infecció bacteriana en els macròfags”, explica la professora Annabel Valledor, que dirigeix el Grup de Macròfags, LXR, Inflamació i Resposta Immunitària de la xarxa Nurcamein. Els receptors nuclears modulen processos fisiològics a través de la regulació de l’expressió gènica de diversos gens diana. Els LXR, en concret, tenen un paper important en funcions metabòliques i en la regulació de la resposta immunitària.

La UTOX ha aportat la seva experiència a nivell tècnic a la metodologia in vivo de la fase de la experimental de l’estudi. “Com a participants en la recerca, estem satisfets i orgullosos d’haver col·laborat amb el nostre coneixement en un treball d’elevat impacte a nivell científic. La nostra Unitat compagina l’activitat pròpia d’una CRO proveïdora de serveis enfocats a la toxicologia regulatòria pre-clínica amb assajos de toxicologia experimental per a screening de nous fàrmacs, de manera que mantenim contacte tant amb empreses farmacèutiques com amb spin-off i start-up del sector. La col·laboració amb grups d’investigació de l’entorn universitari ens permet diversificar la nostra activitat i implicar-nos en les fases preliminars del descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs”, explica l’investigador Joan Serret.

Els bacteris multiresistents: un front de lluita en salut global

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la resistència als antibiòtics és una de les grans amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament global. Tot i que es tracta d’un fenomen natural, la multiresistència bacteriana s’està accelerant per l’ús abusiu i inadequat d’aquests fàrmacs. En conseqüència, cada cop hi ha més infeccions que no responen al tractament habitual a causa de la pèrdua d’eficàcia dels antibiòtics. 
 
“Davant el perill que implica l’aparició cada cop més freqüent de soques bacterianes resistents a antibiòtics, aquest nou treball estableix la ruta dels LXR com un nou mecanisme en la regulació de la interacció hoste-patogen que es podria explotar farmacològicament com una estratègia potencial de teràpia dirigida a l’hoste en determinades infeccions bacterianes”, conclou la professora Annabel Valledor. 
 

• Més informació al web de la UB [+]