Aquesta proteïna es produeix en diferents variants que tenen un paper vital als ponts entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic. El treball, liderat per l’IRB Barcelona, la Universitat de Barcelona, el VIMM i la Universitat de Pàdua, i publicat a ‘Science’, obre potencials estratègies terapèutiques en el fetge gras no-alcohòlic o la neuropatia Charcot-Marie-Tooth 2A, i en síndromes com diabetis i obesitat.

La Mitofusina 2 és una proteïna mitocondrial que exerceix un paper fonamental en la neuropatia Charcot-Marie-Tooth 2A i en trastorns metabòlics com la diabetis i la malaltia del fetge gras no-alcohòlic. Ara, un treball coliderat per l’IRB, amb seu al Parc Científic de Barcelona, i publicat a ’Science’, revela el paper clau de la Mitofusina 2 cel·lular en la interconnexió d’orgànuls dins de les cèl·lules i l’existència de diferents variants de la Mitofusina 2: ERMIT2 i ERMIN2.

“La nostra exhaustiva investigació va trobar ERMIN2 i ERMIT2 en una àmplia gamma de cèl·lules i teixits humans, entre ells teixit adipós, múscul i fetge. Aquestes troballes remarquen la participació d’aquestes proteïnes en el manteniment d’una funcionalitat cel·lular òptima”, explica el Dr. Antonio Zorzano, cap del laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris de l’IRB Barcelona i co-líder de l’estudi publicat a ‘Science’.

El treball mostra que la variant ERMIN2 regula l’estructura del reticle endoplàsmic, i ERMIT2 interactua amb Mitofusina 2 formant entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic un pont que facilita l’intercanvi de senyals i lípids.

“Aquest estudi representa un dels pocs casos en què s’han observat aquestes variants alternatives de proteïnes mitocondrials. En conseqüència, la interacció i el mecanisme d’acció que descrivim en aquest estudi són molt innovadors”, destaca la Dra. Deborah Naón, primera autora i líder de l’estudi, que va iniciar el projecte durant els estudis de doctorat a l’IRB Barcelona, al Parc Científic de Barcelona, i el va continuar durant la seva etapa postdoctoral al VIMM i la Universitat de Pàdua.

Potencials aplicacions terapèutiques

Facilitada per la Mitofusina 2 i la seva variant ERMIT2, la interacció entre el reticle endoplàsmic i els mitocondris és vital: si es veu compromesa, es produeix l’anomenat “estrès del reticle endoplàsmic”, que comporta efectes perjudicials per a les cèl·lules, els teixits i l’organisme. L’any 2019 el grup del Dr. Zorzano va descobrir que aquesta interacció alterada contribueix a l’esteatohepatitis no alcohòlica, greu complicació hepàtica associada a trastorns metabòlics. Ara, els investigadors han aconseguit millorar la funció hepàtica en models d’esteatohepatitis no alcohòlica mitjançant l’estimulació de la producció d’ERMIT2.

“La interacció entre els mitocondris i el reticle endoplàsmic també està alterada en síndromes que presenten resistència a la insulina, com la diabetis i l’obesitat. Per tant, aquesta troballa presenta una potencial estratègia terapèutica que val la pena explorar”, explica el Dr. Zorzano.

D’altra banda, mutacions a Mitofusina 2 causen Charcot-Marie-Tooth 2A, una neuropatia perifèrica genètica caracteritzada per debilitat muscular greu a les cames que sol requerir l’ús de cadira de rodes. “El descobriment d’ERMIN2 i ERMIT2 obre la possibilitat que les alteracions en el reticle endoplàsmic i la comunicació d’aquest orgànul amb els mitocondris contribueixin a les manifestacions clíniques d’aquesta malaltia. Si fos així, podríem explorar noves estratègies terapèutiques específiques per a aquest trastorn actualment intractable”, explica el Dr. Luca Scorrano, Catedràtic de Bioquímica del Departament de Biologia de la Universitat de Pàdua, Investigador Principal i antic Director Científic del VIMM.

» Enllaç a la notícia: web de l’IRB Barcelona [+]