Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) –amb seu al Parc Científic Barcelona– han descobert que la deficiència d'una única proteïna, Mitofusina 2, en les cèl·lules del múscul i del fetge en ratolins és suficient per provocar que els teixits es tornin insensibles a la insulina amb el consegüent augment de glucosa en sang. Aquestes són les dues condicions habituals prèvies al desenvolupament d'una diabetis tipus 2. L'estudi, publicat aquesta setmana a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), valida la Mitofusina 2 com una possible diana per al tractament de la diabetis de tipus 2.

”

“La resistència a la insulina ocupa un lloc central en el desenvolupament de la diabetis mellitus, la dislipidèmia (alteració en les concentracions de lípids) o la obesitat. Mitofusina 2 podria ser un blanc molt específic per desenvolupar fàrmacs que posin fre a una malaltia que afecta ja a milions de persones”, explica el líder de l’estudi Antonio Zorzano, catedràtic de la Universitat de Barcelona, coordinador del programa de Medicina Molecular de l’IRB Barcelona i cap del laboratori Malalties Heterogèniques i Poligèniques en el mateix centre.

L’Organització Mundial de la Salut estima que el 2020 hi haurà 350 milions de persones amb diabetis al món. La diabetis tipus 2 suposarà el 90% dels casos i en gran part es deguda a un pes corporal excessiu, als mals hàbits alimentaris i la inactivitat física. Avui a Espanya, afecta al 6,5% de la població d’entre 30 i 65 anys i, segons la Societat Espanyola de Diabetis, prop d’un 11,6 % d’espanyols estarien en risc de desenvolupar una diabetis tipus 2.

La diana: Mitufusina 2

Estudis previs realitzats a l’IRB Barcelona van demostrar que persones obeses i diabètiques de tipus 2 tenien nivells molt baixos de Mitofusina 2 en múscul. Aquesta proteïna controla la via de senyalització de la insulina al fetge i els músculs. Els científics han observat que la seva carència provoca alteracions a les mitocòndries i el reticle endoplasmàtic, dos orgànuls fonamentals per al bon funcionament cel·lular. “Hem demostrat que l’acumulació de disfuncions en aquestes dues peces altera el comportament de les cèl·lules i afavoreix l’aparició de condicions de pre-diabetis”, diuen els principals autors de l’article, David Sebastián i María Isabel Hernández-Álvarez, científics postdoctorals de l’equip de Zorzano. El treball l’han finançat parcialment els projectes europeus MITIN, del Setè Programa Marc (FP7), i DIOMED d’INTERREG/SUDOE/FEDER, ambdós coordinats per Antonio Zorzano a l’IRB Barcelona, i ha comptat amb el recolzament del CIBER en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), de l’Institut de Salut Carlos III.

Article de referència:
David Sebastián, María Isabel Hernández-Alvarez, Jessica Segalés, Eleonora Sorianello, Juan Pablo Muñoz, David Sala, Aurélie Waget, Marc Liesa, José C. Paz, Gopal Peddinti, Matej Orešič, Sara Pich, Remy Burcelin, Manuel Palacín, Antonio Zorzano.Mitofusin 2 (Mfn2) links mitochondrial and endoplasmic reticulum function with insulin signaling and is essential for normal glucose homeostasis. PNAS 2012 [published ahead of print] March 16, 2012, doi:10.1073/pnas.1108220109.

Imatge: Cèl·lules de fetge de ratolins sans i ratolins deficients en Mitofusina 2. La morfologia de les mitocondries (en vermell), més arrodonida, està alterada en la imatge de la dreta.