Un estudi liderat pel catedràtic Francesc Villarroya, investigador de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), presente al PCB, revela un sistema d’autocontrol molecular del metabolisme lipídic, desconegut fins ara, que podria ajudar a evitar els efectes perjudicials derivats d’un excés d’activació del teixit adipós marró (grassa parda). El nou treball es publica a la revista Nature Communications.

El teixit adipós marró té com a funció principal cremar calories i produir calor corporal a partir dels greixos (termogènesi). També actua com un òrgan endocrí capaç de secretar factors que activen el metabolisme dels greixos i els carbohidrats i ajuden a prevenir patologies com ara l’obesitat o la diabetis. No obstant això, una activitat excessiva i descontrolada d’aquest teixit podria causar efectes perjudicials com ara la caquèxia, una excessiva pèrdua de massa corporal present en alguns tipus de càncer.

Ara, un equip científic acaba de descobrir un nou mecanisme de regulació del metabolisme del teixit adipós marró mitjançant el sistema hormonal cal·licreïna-cinina, fins ara associat a la fisiologia del sistema renal i cardiovascular i a processos d’inflamació i dolor.

El nou treball, publicat a la revista Nature Communications, descriu per primer cop la relació del sistema cal·licreïna-cinina amb els processos de regulació metabòlica al teixit adipós marró. Aquest teixit s’activa com a reacció a estímuls ambientals (temperatura, dieta, etc.) i la seva resposta es canalitza a través del sistema nerviós simpàtic i de factors hormonals. Tradicionalment, es pensava que la interrupció d’aquests factors inductors era l’autèntica raó que limitava l’activitat termogènica del greix.

L’estudi està dirigit pel catedràtic Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i membre del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) de l’Institut de Salut Carlos III. També hi participen experts de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de Maastricht (Països Baixos), i la Universitat de Humboldt, el Centre per a la Recerca Cardiovascular (CCR) i l’Institut de Salut de Berlín (Alemanya).

“Ara sabem que alguns mecanismes actius poden actuar com a fre i que els mateixos inductors positius poden posar en marxa el sistema cal·licreïna-cinina, que actua com a mecanisme d’autocontrol per suprimir l’activitat del greix marró”, explica Francesc Villarroya, que és cap del Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades de la UB.

“Tot i que sembla contradictori —els mateixos senyals activadors determinen l’autocontrol del sistema—, això s’explicaria si considerem com és d’important la regulació fina de la termogènesi per evitar que massa metabòlits siguin cremats sense cap finalitat fisiològica per a l’organisme”, apunta l’expert.

► Article de referència: Peyrou, M. et al. (2020) “The kallikrein-kinin pathway as a mechanism for auto-control of brown adipose tissue activity“. Nature Communications. DOI: doi.org/10.1038/s41467-020-16009-x.

► Més informació: web de la UB [+]