Skip to main content
< Tornar a notícies
D’esquerra a dreta: Yunuen Avalos-Padilla, Lucía Román-Álamo i Xavier Fernàndez-Busquets (IBEC – ISGlobal).
 29.02.2024

Científics de l’IBEC i ISGlobal desenvolupen un compost innovador contra malària i la leishmaniosi

Un estudi liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb seu al Parc Científic de Barcelona, i Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha demostrat el potencial antileishmanial d’un compost antimalàric. Dissenyat inicialment per a la malària, aquest fàrmac mostra una elevada eficàcia contra la leishmaniosi, marcant un avenç únic i prometedor per al tractament d’ambdues infeccions. El treball es publica a la revista científica Antimicrobial Agents and Chemotherapy.

La leishmaniosi, una malaltia que afecta anualment entre 700.000 i 1 milió de persones a tot el món, és especialment prevalent en poblacions desfavorides. Transmesa per paràsits del gènere Leishmania a través de la picada del flebòtom, un insecte similar al mosquit, les formes cutània i visceral de la malaltia són endèmiques a Europa, amb el 80% dels casos cutanis concentrats a la Mediterrània Oriental.

Els medicaments actuals per tractar aquesta malaltia enfronten desafiaments com resistència, toxicitat i costos elevats. Per això, és urgent identificar nous agents terapèutics amb enfocaments innovadors per abordar aquestes dificultats. En aquest context, un equip liderat pel grup de recerca de Nanomalària de l’IBEC i l’ISGlobal ha explorat un enfocament innovador per tractar la leishmaniosi basat en les troballes recents en malària.

La investigació se centra en l’acció in vitro del compost YAT2150, originalment dissenyat com un potent medicament contra la malària. “En el marc d’un projecte anterior centrat a millorar l’eficàcia de fàrmacs coneguts contra la malària mitjançant encapsulació, va sorgir la idea de provar el compost YAT2150. Sorprenentment, va resultar ser molt efectiu també contra la leishmaniosi, situant-nos en una posició única, ja que ambdues malalties són les principals causes de mortalitat per paràsits en humans”, explica Xavier Fernàndez Busquets, líder de l’estudi i investigador principal d’IBEC-ISGlobal

Els resultats de l’estudi suggereixen que YAT2150 podria actuar inhibint l’agregació de proteïnes a les cèl·lules de Leishmania, el mateix mode d’acció que ja s’ha observat en el paràsit de la malària. Aquesta capacitat d’actuar eficaçment contra ambdós, Plasmodium i Leishmania, posiciona YAT2150 com un candidat prometedor per al tractament de coinfeccions d’ambdós paràsits.

El poder de l’encapsulació

El treball també aborda els efectes d’encapsular el fàrmac dins de liposomes. Aquesta estratègia no només amplia la seva finestra terapèutica, potenciant la seva letalitat contra el paràsit i reduint la toxicitat per a la resta de cèl·lules, sinó que també permet dirigir el fàrmac específicament a les zones del cos d’interès.

D’altra banda, un indicador clau per conèixer l’especificitat d’acció d’un fàrmac és l’índex de selectivitat: “Perquè un fàrmac sigui considerat per arribar a fases de desenvolupament i assajos clínics, el seu índex de selectivitat ha de ser major a 100. En el nostre cas, hem donat amb alguns fàrmacs derivats del YAT2150 que mostren índexs de selectivitat per al paràsit de la malària de 1.000, 2.000 o fins i tot 3.000. Són resultats molt prometedors”, destaca Lucía Román-Álamo, estudiant de doctorat en el grup de Nanomalaria i primera autora de l’estudi.

El treball ha comptat també amb la col·laboració del grup de recerca de Diego Muñoz-Torrero a l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) que es va encarregar del desenvolupament de la família de fàrmacs derivats de la molècula mare YAT2150.

» Article de referència:Román-Álamo, Lucía et al. “Effect of the aggregated protein dye YAT2150 on Leishmania parasite viability.” Antimicrobial agents and chemotherapy, e0112723. 13 Feb. 2024. DOI: 10.1128/aac.01127-23

» Enllaç a la notícia: web de l’IBEC [+]