El Parc Científic de Barcelona acull des de fa uns mesos un nou grup de recerca, que estudia els mecanismes que regulen com s'expressen els gens en cèl·lules humanes i virals, anomenat "Regulació de l'expressió gènica humana i viral en cromatina". Aquest grup està liderat per l'Albert Jordan Vallès, científic titular del CSIC, que ha treballat al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i s'ha incorporat recentment a l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC). El seu laboratori està ubicat a la primera planta de l'edifici Hèlix.

”

El material genètic es presenta compactat dins del nucli de les cèl·lules eucariotes, i està format pel DNA i diversos tipus de proteïnes, entre les quals s’inclouen les histones. Aquest conjunt d’elements forma la cromatina, que constitueix el cromosoma. La cromatina té un paper fonamental en la regulació de l’expressió gènica i, és, en principi, molt repressiva per a la transcripció, ja que l’associació del DNA amb les diferents proteïnes dificulta la processió de las diverses ARN polimerases.Per aquest motiu, existeix una variada quantitat de mecanismes que remodelen la cromatina i modifiquen les histones. Els diferents nivells de compactació que presenta la cromatina poden associar-se –tot i que no sempre– al grau de transcripció que mostren els gens que es troben en les àrees corresponents.

L’estudi de l’organització de la cromatina així com de les funcions i diverses formes d’histones pot aportar informació útil per avançar en el coneixement dels mecanismes d’expressió dels gens i, per tant, en el control de processos que faciliten el creixement i funcionament cel·lular i també de la replicació del material genètic dels virus i de la seva capacitat d’infecció.

El grup que lidera l’Albert Jordan centra la seva recerca en el control de l’expressió gènica en cèl·lules humanes per part de l’organització de la cromatina, els seus components i les seves modificacions. També estudia el paper i l’especificitat de les isoformes de l’histona H1, un tipus de proteïnes que es troben a la part externa dels nucleosomes i que tenen un paper clau en el grau de compactació del material genètic. De moment, ja han descobert algunes característiques clau d’algunes isoformes d’aquesta histona, com la H1.2 i la H1.4, que són decisives per a la proliferació cel·lular de certs tipus cel.lulars, un fet que obre una via al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per inhibir el creixement de cèl·lules tumorals.

D’altra banda, l’equip treballa amb el promotor del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) com a model per investigar la influència de l’organització de la cromatina en el lloc d’integració sobre l’expressió del virus. S’ha descobert que la capacitat de replicació del RNA i, per tant, d’infecció del VIH varia en funció del lloc en el genoma humà on integra el seu material genètic. I que aquesta ubicació també determina el que pugui romandre en estat latent, la qual cosa dificulta la seva eliminació total de pacients infectats. L’estudi dels mecanismes de l’establiment o manteniment de la latència viral ha de facilitar el disseny de noves estratègies terapèutiques per a millorar el control sobre l’evolució de la malaltia i, si fos possible, eradicar-la.