Montserrat de Luna va entrar a treballar al Parc Científic de Barcelona (PCB) el novembre del 2001 i va obrir les primeres caixes d’equips científics que van arribar al centre. Han passat molts anys, però sosté que la feina és, en essència, la mateixa: garantir que els usuaris i usuàries del Parc puguin fer ciència sense haver de preocupar-se de la infraestructura ni de l’equipament bàsic, ni tampoc de la gestió, perquè d’això se n’ocupa el seu equip: 29 professionals repartits entre les àrees de Serveis Científics Comuns; Estabulari, i Instal·lació Radioactiva.

L’activitat dels Serveis Científics Comuns va ser una de les primeres que es va consolidar quan va néixer el projecte del PCB, i tu vas viure’n aquests primers anys de construcció. Com ho recordes?

Va ser una etapa amb molta voràgine, en què treballava per a una comunitat que no s’havia instal·lat, encara, i que ja es preveia que creixeria contínuament. Tot nou i tot per fer, aprenent moltes coses cada dia. Teníem un gran repte: omplir d’equips i serveis un edifici encara en construcció, mentre arribaven els grups de recerca als laboratoris. L’experiència compartida amb l’equip de persones, intervenint tots plegats en el projecte, és irrepetible: un privilegi haver viscut aquella etapa. El Parc va identificar l’oportunitat de ser el proveïdor d’equips i serveis, molts en modalitat d’autoservei, i oferir-los en modalitat tarifa que podien contractar els laboratoris. Això comportava la gestió per part del Parc d’aquests equipaments i serveis, garantir la disponibilitat de manera ininterrompuda, complir les normatives específiques, disposar d’equips alternatius en cas d’avaria, executar els programes de manteniment preventius i correctius sense interrompre l’activitat, comunicar les incidències, resoldre-les, acompanyar els laboratoris que s’incorporaven a la comunitat, documentar l’estat dels equips, renovar-los, preveure la demanda i seguir l’evolució dels indicadors d’ús i saber els requisits dels laboratoris, també en termes de qualitat. En resum, optimitzar recursos i temps dels laboratoris, centralitzant aquesta gestió.

Un model que continua vigent, encara…

Correcte. D’això fa 24 anys i algunes de les decisions que vam prendre van ser la base del que encara oferim avui dia: compartir equips científics i instal·lacions singulars; prestar serveis clau, com l’estabulari, l’activitat amb radioactivitat, el servei de cultius…, i alliberar els tècnics dels laboratoris de la seva gestió, perquè puguin dedicar més temps a les tasques experimentals i a produir resultats.

I com vau omplir l’edifici de contingut?

Aquesta va ser una altra aventura. Quan m’hi vaig incorporar, ja s’havia fet el concurs d’adquisició d’equips, i recordo perfectament l’arribada de grans camions carregats amb els equips: centrífugues, ultracongeladors, cabines, autoclaus de gran volum, amb tant de pes que les rodes lliscaven a les rampes d’accés… Era impressionant quan descarregaven palets plens de caixes amb tot aquell material nou de trinca. Una situació única per a molts de nosaltres: no ens arribava un sol microscopi, com seria habitual en un laboratori que fa temps que funciona, sinó desenes, el muntatge i la col·locació a les sales amb mobiliari nou, tot per estrenar… Un somni per a les persones que els vèiem arribar i els posàvem a disposició. Estàvem configurant el primer parc científic de l’Estat.

Actualment, el PCB es troba al 100% d’ocupació. Això implica un augment de la demanda de les infraestructures científiques. Com dimensioneu els serveis?

Analitzem les necessitats específiques quan rebem suggeriments dels usuaris. Fem un seguiment, especialment, dels equips que es reserven activament, i podem anticipar-nos a canvis de demanda i redistribuir l’equipament i el nombre d’unitats, adaptant-nos als grups per optimitzar l’espai. Darrere de totes les nostres decisions sempre hi ha l’anàlisi de dades. A l’hora de renovar equips, pensem en l’eficiència, el rendiment, la seguretat i la precisió. No prenem en consideració els equips que requereixen un servei tècnic per fer-los servir o que no puguin funcionar en autoservei o modalitat compartida.