Els fruits vermells —maduixes, gerds, nabius— són sinònim de salut, frescor i plaer. Però darrere d’aquestes fruites tan populars s’amaga una realitat ambiental molt menys dolça: la crisi ecològica del Parc Nacional de Doñana, un dels espais naturals més valuosos d’Europa.

Doñana, reserva de la biosfera des de l’any 1980 i refugi de milers d’espècies, està en perill per la sobreexplotació de l’aigua destinada al cultiu intensiu de fruits vermells. Segons WWF, més de 1.300 hectàrees de cultius es reguen il·legalment, esgotant els aqüífers i posant en risc la biodiversitat del parc. (Més informació: Especies y hábitats: Doñana – Nuestro trabajo | WWF España).

El 70% de les maduixes espanyoles es produeixen a la zona de Huelva, molt a prop de Doñana. Aquest model agrícola, basat en pous il·legals i regadiu intensiu, ha provocat una caiguda alarmant dels nivells freàtics i la desaparició de llacunes essencials per a la fauna. A més, la contaminació per fertilitzants i pesticides afecta greument la qualitat de l’aigua.

Per això, projectes com Flor De Doñana Biorganic – Producción Ecológica y Regenerativa demostren que és possible produir fruits vermells de manera ecològica, amb un ús responsable de l’aigua i respecte pel medi.

Les decisions de consum poden afavorir les pràctiques sostenibles. Preguntar-nos d’on ve el que mengem i quin impacte té és un pas cap a una alimentació més conscient. Preservar Doñana implica repensar el model agrícola i promoure una gestió més equilibrada dels recursos naturals. De vegades, el preu assequible d’una safata de maduixes pot amagar un cost ambiental molt més alt del que imaginem.

Autor: J. Martínez. Equip PCB