La seva passió per la feina és profundament inspiradora. Es defineix com a creadora d’equips guanyadors, innovadora i en constant aprenentatge. La seva determinació reflecteix la vocació per canviar la vida de les persones, com la dels pacients amb Parkinson, malaltia que segueix de prop des de la seva etapa com a investigadora als Estats Units. Ara, com a CEO d’INBRAIN Neuroelectronics, té com a objectiu revolucionar les teràpies neurològiques amb la seva interfície cervell-ordinador de neurologia de precisió en temps real.

La vostra missió és decodificar i modular tot el sistema nerviós. Quin abast té realment la vostra tecnologia?

Estem desenvolupant una tecnologia de precisió mitjançant un implant de grafè, un material semiconductor que permet crear dispositius molt petits. Aquest implant, col·locat al crani, compta amb sensors capaços de diagnosticar i tractar en temps real. És com tenir un mini neuròleg al cervell, que detecta problemes i actua just quan cal.

Sou pioners en implants cerebrals de grafè, que ja heu provat amb èxit en un pacient amb càncer. També poden sorgir aplicacions prometedores en epilèpsia, Parkinson i ictus. Com va néixer la idea?

El mèrit no és meu, sinó dels cofundadors originals José Garrido, Kostas Kostarelos i Antón Guimerà, que van iniciar aquesta tecnologia fa 20 anys, primer amb diamants i després amb grafè. Van entendre que per modular el cervell era clau obtenir informació precisa de la seva activitat, i el grafè permet veure el cervell en alta resolució i de manera bidireccional, cosa que facilita el desenvolupament d’implants crònics i segurs que no es degraden amb el temps. El grafè permet miniaturitzar sensors a escala micromètrica, aconseguint una comunicació directa amb les neurones mitjançant bioelectricitat, cosa que els materials tradicionals, com el platí o l’iridi, no poden fer.

Quanta informació pot proporcionar l’implant? Parlem de tractament o també pot realitzar un control i seguiment del pacient?

Per poder crear un tractament, cal tenir en compte que llegir el cervell és el mateix que diagnosticar, mentre que escriure, és a dir, estimular-lo, és el que permet tractar. La bidireccionalitat dels sensors és el que ens permet desenvolupar una teràpia i, en el cas de malalties neurodegeneratives que afecten el sistema nerviós central, com el Parkinson, el que podem fer és anar adaptant la teràpia a la neurodegeneració de cada pacient. Per exemple, si un pacient consumeix alguna cosa que afecta la seva medicació i pateix un episodi de paràlisi temporal, podem detectar què està passant i ajudar-lo a recuperar-se perquè torni a caminar amb normalitat.

I parlant del Parkinson, podeu aturar la degeneració?

De moment, no, però potser en el futur. El que podem fer avui és que gràcies al grafè podem veure què ens diu el cervell com ho faríem amb un microscopi d’altíssima resolució i, gràcies als sensors de l’implant, podem processar una gran quantitat de dades. Aquesta informació ens indica, en temps real, quin efecte advers hem de tractar en cada pacient. Perquè funcioni, tots aquests biomarcadors patològics han de seleccionar-se en qüestió de mil·lisegons, i per això utilitzem intel·ligència artificial i machine learning, que ens ajudarà a determinar l’acció correcta per a cada pacient.

Quins són els principals reptes del grafè en implants per a la seva aprovació mèdica?

En el nostre sector ja existeixen gegants tecnològics que en el seu moment van començar amb el platí. Als anys 80, el platí s’enfrontava al mateix repte que ara té el grafè: mai s’havia implantat al cervell a nivell crònic. Això ens ha proporcionat una mena de full de ruta per al grafè i ens serveix de guia. A més, hem obtingut la Food and Drug Administration (FDA) Breakthrough Designation i l’accés al TAP Program, gràcies al qual celebrem reunions mensuals amb la FDA amb un equip d’experts que ens va orientant. No ens diuen exactament què fer, però sí què evitar. En aquest sector, perdre temps és perdre diners i l’oportunitat d’innovar i ajudar els pacients a tenir una vida normal. Necessitem que hi hagi col·laboració, és humà i fonamental al món, però també ha d’existir independència i competitivitat.

La IA ja ha demostrat ser més eficaç que l’estimulació cerebral tradicional. Com creus que pot revolucionar el vostre camp?

El que nosaltres fem amb IA es denomina aprenentatge per reforç. És a dir, ajudem l’algoritme a aprendre a crear la teràpia. En el futur, amb els models de llenguatge grans, podrem interactuar amb el nostre implant per obtenir informació i que ens ajudi a recordar la medicació, per exemple. Amb un major poder de computació i la capacitat d’entrenar algoritmes més avançats, podrem desenvolupar aplicacions i fer correlacions més complexes que ens ajudin a tractar el pacient amb una major quantitat de dades. Crec que som una de les companyies d’interfícies cervell-computadora més avançades pel que fa a machine learning, perquè no només comptem amb més dades del sistema nerviós central, sinó també del perifèric, i perquè estem creant teràpies. Els nostres competidors només diagnostiquen, és a dir, només llegeixen les dades per crear processos de comunicació com enviar un tweet o encendre els llums de casa amb el pensament, però sense crear una teràpia.

Quan parlem de la competència, et refereixes a Elon Musk?

Un d’ells és Elon Musk. Després hi ha molts cofundadors de Neuralink que van sortir de l’empresa i van crear altres companyies molt competitives, com Precision Neuroscience o Science Corporation, però n’hi ha més.

A finals de l’any passat, la revista Science us va nomenar com una de les empreses medtech més prometedores en el camp de la neurologia. Com creieu que el grafè liderarà la innovació tecnològica en els pròxims anys?

Recentment, es va publicar un rànquing de les 100 millors companyies d’interfície cervell-computadora, i som quarts a nivell mundial per sobre de Neuralink i primers a Europa. El grafè ens brinda un avantatge competitiu clau, però no és l’únic. El més important és que el sistema funcioni de manera intuïtiva i simple per al major nombre de persones possible. No es tracta només del material, sinó de com s’integra en un sistema intel·ligent que empoderi els pacients. Al final, els pacients només veuen els seus metges dues vegades a l’any per fer un seguiment. I què pot fer un metge en 15 minuts? No sap què passa en el teu dia a dia. Per això, com més puguem gestionar la nostra pròpia salut, millor. És una qüestió d’autocura amb l’ajuda de l’equip mèdic. Els pacients han estat privats de les seves pròpies dades, i també les necessiten per gestionar la seva malaltia.

Heu aconseguit una gran inversió i heu expandit l’equip a més de 70 persones de 20 països. Quins desafiaments ha suposat aquest creixement?

Tinc la convicció que les persones són el primer a tota empresa, abans que qualsevol producte. Un veritable equip és un grup de persones que aconsegueixen influir de manera positiva. Trobar la combinació adequada per a aquest propòsit és com trobar parella: no succeeix de la nit al dia. Cal saber què es vol, tenir clar el rumb i compartir un projecte comú. Un valor que fomentem és el game changer, és a dir, persones que no es rendeixen i que, encara que caiguin, sempre es tornen a aixecar. Busquem persones amb conviccions fortes que comparteixin el nostre propòsit i que estiguin disposades a comprometre’s.

En l’àmbit de la biotecnologia, us trobeu amb talent jove que busca formar part d’una ciència més propera a la societat que abans?

En general, veig una desmotivació generacional entre els joves i crec que tenim la responsabilitat de crear missions importants per generar aquesta motivació. Des d’INBRAIN intentem atraure gent formada perquè tingui l’oportunitat de formar part de la nostra missió i sentir-se motivada. Sempre ho dic, però crec que a Espanya i a Europa hem invertit molt temps i diners en recerca amb publicacions al·lucinants, que després s’han quedat en un calaix. Necessitem crear teixit industrial i traslladar la recerca al desenvolupament. Una teràpia, per molt espectacular que sigui sobre el paper, ha d’arribar a la vida de les persones, i hem d’oferir als joves aquesta manera de pensar i d’actuar.

Llegint la teva biografia, la teva és una història de valentia i determinació. Creus que són habilitats essencials per emprendre?

Sí, no pots tenir por. La por et paralitza i no et porta enlloc. Sempre em dic a mi mateixa que la vida és a l’altre costat de la por. He viatjat sola a l’Índia i a altres països, i hi veus de tot, però quina és l’alternativa? Jo prefereixo provar i experimentar. Hi ha una cançó que diu: “fes alguna cosa cada dia que et faci por”. Tendeixen a seguir la mateixa rutina, com anar sempre al supermercat pel mateix carrer o menjar el mateix, però cal atrevir-se a sortir, a aprendre, a no quedar-nos en el nostre cercle més proper.

INBRAIN es troba en una fase de creixement tant en infraestructures com en equip. Cap a on dirigiu la vostra evolució?

L’any passat vam aconseguir una fita increïble en implantar per primera vegada una interfície de grafè al cervell humà. Va ser a Manchester, on hi ha una comunitat científica molt forta en grafè, ja que el premi Nobel de Grafè es va aconseguir allà, i gràcies a això vam poder tancar una gran ronda de finançament important i sostenible. Ara el nostre repte és portar aquesta tecnologia a un ús crònic, perquè el primer implant va ser quelcom puntual que vam poder fer durant una cirurgia de resecció tumoral. Per fer-ho possible, necessitem sumar talent que ens ajudi a avançar de manera segura complint amb la regulació. Fins ara, hem treballat al Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), que compta amb una infraestructura excel·lent però més orientada a la recerca. Per ser més independents, busquem la nostra pròpia instal·lació i, en aquest sentit, el projecte InnoFab, que busca desenvolupar sales blanques avançades per a la indústria de semiconductors, és una iniciativa clau amb la qual estem alineats per continuar industrialitzant Europa i aconseguir canviar el món de manera positiva des d’on abans no era possible.