Des de molt jove es va sentir impulsada pel desig de millorar la vida de les persones i va descobrir que la ciència era el camí més eficaç. Tot i que l’apassionava la biologia, aviat va desenvolupar un gran interès pel món empresarial. Descriu l’esperit empresarial com una cosa gratificant i, alhora, molt difícil. La seva missió a Ona Therapeutics és desenvolupar teràpies transformadores que millorin significativament la vida dels pacients que lluiten contra el càncer avançat.

Has estat protagonista d’un recent article de Bloomberg sobre com Espanya s’ha convertit en el punt neuràlgic de la gran indústria farmacèutica a Europa en ciències de la vida. Barcelona és realment the place to be?

És una evolució molt positiva, perquè construir un ecosistema fort i dinàmic és essencial per a un creixement sostingut. Estem veient com emergeixen cada vegada més empreses biotecnològiques, alhora que creix la presència farmacèutica. Tots dos sectors prosperen gràcies a la fertilització creuada i la col·laboració, cosa fantàstica per atraure i retenir talent, ja que es creen moltes noves oportunitats professionals. Les farmacèutiques venen aquí pels mateixos motius que les biotecnològiques: la proximitat a hospitals de primer nivell i centres de recerca de classe mundial. Espanya lidera Europa en assaigs clínics i ocupa la quarta posició mundial —només darrere del Japó, la Xina i els Estats Units—, un assoliment enorme. Per a les farmacèutiques, estar a prop d’aquestes institucions suposa un avantatge estratègic clau. A més, hi ha molt marge de creixement, els costos operatius són relativament més baixos que en altres grans pols i disposem d’un ampli ventall de talent altament qualificat i motivat. Al centre d’aquest ecosistema vibrant hi ha Barcelona, que la converteix en un dels llocs més estimulants en ciències de la vida avui dia.

Els teus esforços de recerca i desenvolupament se centren en la metàstasi. Què et va portar a enfocar-te en aquesta fase de la malaltia?

Molts tumors primaris es poden extirpar quirúrgicament, i hi ha múltiples teràpies disponibles que fins i tot poden curar un nombre important d’aquests pacients. Però, quan un tumor es dissemina a altres parts del cos, les cèl·lules canceroses pateixen canvis respecte al tumor original i la malaltia adquireix noves característiques. Per sobreviure en aquests nous entorns i escapar del sistema immunitari, les cèl·lules canceroses modifiquen el seu estat biològic. Aquesta transformació és una de les raons per les quals els càncers avançats responen malament a teràpies dissenyades per als tumors primaris. El nostre objectiu és desenvolupar tractaments concebuts específicament per a aquestes fases avançades, ajudant els pacients a viure més temps encara que la malaltia no es pugui eliminar del tot. L’enfocament s’assembla a la gestió del VIH, on el tractament continuat permet portar una vida normal sense arribar a una curació completa. La nostra missió és crear teràpies dirigides específicament contra tumors avançats per allargar significativament la vida dels pacients.

Hi ha metàstasis més difícils de tractar que d’altres? Això vol dir que, en cas de metàstasi, el càncer també és més agressiu?

Ens centrem en càncer de mama, gàstric, de còlon i de fetge. A partir d’estudis preclínics i d’anàlisis de biòpsies de pacients amb aquests tipus de tumors, observem una sobreexpressió molt significativa del nostre objectiu terapèutic. Això suggereix que el nostre fàrmac pot ser especialment eficaç en aquestes indicacions. En general, la malaltia metastàtica reflecteix una forma més agressiva de càncer, ja que les cèl·lules s’han adaptat per sobreviure en nous entorns i escapar del sistema immunitari. Algunes metàstasis són realment més difícils de tractar que d’altres, depenent de factors com l’òrgan que colonitzen, les seves característiques biològiques o el grau de resistència a les teràpies existents. La nostra estratègia està dissenyada específicament per afrontar aquests reptes atacant la biologia única dels tumors avançats.

I com funciona el vostre medicament per aconseguir-ho?

El nostre objectiu principal està altament sobreexpressat en les cèl·lules tumorals de mama, gàstriques, de còlon i de fetge. Aquestes cèl·lules depenen d’aquesta sobreexpressió per activar mecanismes de supervivència necessaris per al seu creixement continuat. Estem desenvolupant conjugats anticòs-fàrmac (ADCs), que representen la tercera generació de teràpies contra el càncer. La primera generació en oncologia consistia en petites molècules, com els agents de quimioteràpia, que eren efectius però no específics, i danyaven tant les cèl·lules canceroses com les sanes. La segona generació va introduir els anticossos monoclonals, que ataquen específicament les cèl·lules tumorals i bloquegen determinades funcions proteiques; però, amb el temps, els tumors poden adaptar-se i desenvolupar resistència.

El nostre enfocament combina els punts forts de totes dues estratègies. Els ADCs utilitzen un anticòs que identifica específicament el tumor i transporta una càrrega química. Això permet a l’anticòs dirigir-se al tumor, bloquejar senyals crítics de supervivència i alliberar un agent quimioterapèutic potent directament a les cèl·lules canceroses. D’aquesta manera, potenciem l’eficàcia de la quimioteràpia tot reduint de manera significativa la toxicitat en teixits sans.

I pel que fa a la prevenció? Cada vegada hi ha més evidències de la influència de l’estil de vida i l’entorn en l’aparició del càncer. Això vol dir que els esforços farmacològics en prevenció no tenen sentit?

La prevenció i el diagnòstic precoç són absolutament complementaris. Idealment, m’agradaria que la meva feina quedés obsoleta —un món sense càncer avançat. Però, realísticament, no crec que això passi en un futur proper. Hauríem d’invertir més en diagnòstic i animar la població a fer-se revisions regulars. Un dels reptes és que el diagnòstic no sempre resulta rendible per a la indústria farmacèutica, que tendeix a prioritzar àrees amb més retorn econòmic. Tot i així, el diagnòstic pot tenir un impacte enorme. Per exemple, en el càncer de còlon, una simple prova anual de sang en femta —que costa aproximadament un euro— pot marcar una diferència enorme en la detecció precoç.

Pel que fa a la prevenció, molts factors d’estil de vida i ambientals sí que es poden gestionar. El tabaquisme, per exemple, augmenta de manera molt significativa el risc de molts tipus de càncer. L’exercici té un paper protector, i l’alimentació també sembla influir-hi, encara que la recerca en aquest camp continua en evolució. Ara bé, l’estil de vida només és una part de l’equació. La genètica hi té un paper crític. Algunes persones tenen més risc per mutacions hereditàries, i, malauradament, encara no entenem del tot la complexa interacció entre factors genètics. Per a persones amb antecedents familiars de càncer, la vigilància extra i les revisions periòdiques són especialment importants.

Quins són els pròxims passos de l’empresa? Quan preveieu assolir la fase clínica I?

Estem avançant amb dos ADCs a la nostra cartera. L’ONA-255 es desenvolupa per a càncer de mama i gàstric, mentre que l’ONA-389 està enfocat en còlon i fetge. Preveiem que l’ONA-255 entri en estudis clínics a finals d’aquest any. Pel que fa a l’ONA-389, estem a punt d’iniciar estudis IND-enabling, amb l’objectiu d’arribar a assaigs First-in-Human (FIH) aproximadament un any després de l’ONA-255. El nostre primer assaig clínic, Fase 1A, es farà en cinc centres a Espanya, incloent dos a Barcelona —Vall d’Hebron i Hospital Clínic. A mesura que avancem cap a la Fase 1B i la Fase 2, preveiem ampliar la presència clínica a tota Europa.

Actualment ets la CEO de l’empresa, però era una cosa que tenies en ment? Creus que avui dia hi ha més científics amb mentalitat empresarial?

Tot va passar de manera molt natural. Des de petita, sabia que volia treballar en el sector farmacèutic i marcar una diferència real en la vida dels pacients. Creia que si feia bé la meva feina, potser podria impactar positivament, encara que fos, en la vida d’una sola persona —i això ja era suficient motivació. Inicialment m’imaginava liderant un grup de recerca acadèmica, però amb el temps vaig adonar-me que aquell camí tenia un abast limitat en el món real. Tot i que crec que la recerca acadèmica és absolutament fonamental, cada cop em sentia més atreta per la ciència translacional i pel costat empresarial de la innovació —àrees on l’estratègia i la negociació són clau. Durant el doctorat, vaig comprendre que no estava destinada a ser una científica pura. Vaig fer el pas cap a un rol de líder de projecte dins de la indústria farmacèutica, on cal entendre profundament la ciència però també gestionar projectes gairebé com un mini-CEO. Arribar a ser CEO va ser el pas natural següent —un repte molt més gran, sens dubte, però per al qual, inconscientment, m’havia estat preparant tota la carrera.

Enguany heu anunciat la incorporació de nous membres a l’equip directiu, un dels quals és el Dr. Aleix Prat, de l’Hospital Clínic. Quins plans té l’empresa amb la seva incorporació?

L’Aleix ha estat clau en la nostra feina —de fet, fa més de dos anys que col·labora amb nosaltres. Ell va ser qui va descobrir per primera vegada el nostre objectiu terapèutic. Va ser una veritable simbiosi: com a clínic, l’Aleix va identificar una gran necessitat mèdica no coberta en el càncer de mama, on els pacients tenien poques opcions de tractament. Mitjançant una recerca extensa en mostres de tumors, i en col·laboració amb el Dr. Roger Gomis de l’IRB, va trobar que aquest objectiu estava significativament sobreexpressat i en va veure el potencial com a oportunitat terapèutica. Però necessitava suport per traslladar aquest descobriment a un fàrmac viable —i va ser aleshores quan ens vam connectar. Des de llavors, hem treballat colze a colze. Crec que és absolutament crític, en les primeres etapes del desenvolupament d’un fàrmac, involucrar els clínics des del principi. Ells ajuden a respondre preguntes fonamentals: Té sentit aquest fàrmac? Hi ha realment una necessitat mèdica no coberta? Ajudarà de debò els pacients? L’Aleix va jugar un paper clau en donar-nos aquesta visió. Avui presideix el nostre consell assessor, i la seva implicació és inavaluable. Comptar amb un clínic de la seva expertesa no només enforteix el nostre enfocament científic i estratègic, sinó que també ajuda a crear connexions amb la comunitat clínica més àmplia per impulsar el desenvolupament i l’adopció futura de les nostres teràpies.

Ser dona científica i emprenedora sembla un camí difícil. Què has après en el trajecte i quin consell donaries a altres dones?

Primer, vull subratllar que ser emprenedor —siguis home o dona— és increïblement exigent. És un dels camins més apassionants i gratificants que es poden triar, però també demana molta resiliència. Hi ha dies en què arriben avenços positius i, l’endemà, apareixen contratemps inesperats. És realment una muntanya russa emocional. Tanmateix, si tens un bon equip al costat, pots superar aquests reptes i seguir avançant. Una lliçó important que he après —especialment rellevant per a les dones— és la importància de la confiança. La gent percep de seguida quan et manca; la inseguretat es nota ràpidament. Massa sovint tendim a pensar que els altres són més capaços o més savis, però això simplement no és cert. El meu consell és: sigues confiada, confia en les teves habilitats i mantén sempre l’esperit d’aprendre. No tinguis por d’admetre quan no saps una cosa —però sigues proactiva i compromesa a trobar la resposta. La confiança i la voluntat de créixer són claus per tenir èxit.