La tortuga babaua (Caretta caretta), espècie protegida a tot el món, és estudiada per mitjà de telemetria per satèl.lit en un projecte pioner en tortugues marines al Mediterrani occidental, dut a terme pel Grup de Biologia de la Conservació (gBC) de la UB --dirigit pel professor Àlex Aguilar-- i el Centre de Recuperació de Tortugues Marines Vellmarí de Formentera.

Amenaçada per la contaminació mediambiental, les arts de pesca i el comerç il.legal, és la tortuga marina més abundant a la Mediterrània i té capacitat per fer migracions a gran distància per l’ocèa. El nou projecte científic, precursor en l’ús de telemetria via satèl.lit en tortugues marines al Mediterrani occidental, té per objectiu millorar el coneixement de l’origen de les tortugues marines a les costes balears –on no hi ha cap àrea de cria— i de les rutes migratòries, ecologia, biologia reproductiva i comportament de l’espècie en l’hàbitat marí.

La telemetria per satèl.lit és una de les metodologies més modernes per estudiar els hàbits migratoris i biologia reproductiva de tortugues marines. Els dispositius són fixats amb fibra de vidre a la closca dels quelonis, i segons Lluís Cardona, que és responsable en el gBC del programa de teledetecció, fins ara han estat col.locats a cinc exemplars alliberats al mar a la costa balear el març i abril últims, i la idea és instal.lar-ne deu més a finals del juliol. Connectats a la xarxa de satèl.lits del sistema ARGOS d’observació i control del medi ambient, els enginys tenen una durada prevista de 12 mesos. Cada cop que la tortuga surt a respirar a superfície, l’aparell envia un senyal als satèl.lits, situats en l’òrbita més pròxima a la terra. El senyal es transmet a estacions receptores a terra, des d’on és enviat als centres de processament d’ARGOS i d’aquí als equipaments informàtics del gBC. Com a resultat, els experts n’extreuen dades del lloc on es localitza la tortuga (latitud i longitud), temps mitjà a superfície i data i hora de l’emissió. Aplicant programes de cartografia per computadors, és possible delimitar la ruta per la qual ha viatjat cada exemplar, i establir així els mapes de migració per l’oceà.

Tots els transmissors són instal.lats en el marc del projecte LIFE «Protecció de les praderes de posidònia en LICs de Balears»(2002-05) concedit al Govern Balear per la Unió Europea i en el qual participa l’equip del gBC, dirigit per Àlex Aguilar i ubicat al Parc Científic de Barcelona.

Segons estudis genètics fets el 2002 per Carles Carreras (gBC) i Marta Pascual (Departament de Genètica de la UB) al programa UE-LIFE i Sa Nostra, les tortugues de les illes Balears provindrien majoritàriament de poblacions de platges de cria al Carib (Mèxic, Florida, Carolina, etc) on hi ha localitzades les platges de cria més importants de tortuga bababua (amb prop de 300.000 femelles reproductores). Tot i això, no es pot descartar una contribució de les àrees de nidificació del Mediterrani oriental (Grècia, Turquia i Líbia) on la població de femelles reproductores es calcula en només uns 3.000 exemplars. Amb l’aplicació del seguiment via satèl.lit, els experts podran complementar les dades genètiques, indicant la ruta de retorn de les tortugues al lloc d’origen.