Antoni Gaudí deia que “l’arquitectura no és un simple art, és una ciència”, una reflexió que encaixa amb la tasca de la cap d’obres del Parc Científic, Anna Mezquita, que té l’enorme responsabilitat d’erigir espais inspiradors dissenyats per fomentar la innovació i l’avenç científic, creant entorns que impulsin la creativitat i la col·laboració.

Quins són els principals reptes a l’hora d’habilitar nous espais? Hi ha un ABC per a la creació d’un laboratori?

Al Parc Científic intentem estandarditzar els espais perquè segueixin una línia coherent sota la mateixa marca. Això ens permet que si un client marxa es pugui fer servir per al següent amb una mínima intervenció. Per posar un exemple, als laboratoris del Clúster II, destinats a l’acceleradora BCN Health Booster, vam dissenyar laboratoris estandarditzats per a petites empreses. És clau definir bé la ubicació dels elements per tal que es pugui garantir un correcte funcionament de les instal·lacions i que aquestes permetin una circulació coherent i sistematitzada que en cas de canvi d’usuari es puguin fàcilment cobrir les necessitats dels nous ocupants. La separació del wet lab (per a experiments humits o amb vapors) del dry lab (més similar a una oficina) és un altre de les característiques bàsiques dels nostres laboratoris així com dotar de la màxima lluminositat natural i confort per tal que els laboratoris es converteixin en espais òptims per a treballar.

Quins criteris se segueixen per dissenyar i distribuir els espais del Parc Científic?

Com més flexible sigui el contenidor, més fàcil serà adaptar-lo a futurs canvis i noves estratègies d’ús, ja que tot està en constant evolució. Quan vaig començar el 1999, la mentalitat en aquest àmbit encara era molt limitada, però la construcció del Parc es va concebre com un conjunt de grans contenidors amb unes crugies que permetessin la màxima versatilitat, evitant pilars intermedis. Aquest enfocament va ser molt innovador, a més, l’ús de materials prefabricats va facilitar la industrialització, un procés que, alhora, afavoreix la sostenibilitat. Quan les coses es fan de manera artesanal, requereixen més temps i comporten un marge d’error més gran, fet que dificulta l’optimització. Per això, hem de dissenyar espais transversals, oberts i flexibles, perquè com més modulars siguin, més fàcil serà adaptar-los als canvis sense grans costos.

Quina mitja de projectes desenvolupeu a l’any i en quins creus que són els beneficis pels clients del Parc?

L’any passat, només per clients, vam fer prop de 98 obres incloent reformes menors. Gestionem tot el procés internament i això afavoreix el resultat final. Podríem delegar els treballs de reformes externament, però seríem menys operatius i més cars. Formar part de tot el procés d’una obra ens dona més control, i en un centre complex com és el Parc Científic de Barcelona, és una garantia de seguretat i qualitat. Els clients del Parc tenen dins de la casa un servei que els possibilita unes claus en mà i els permet poder delegar completament el seguiment de les obres. És important destacar que el funcionament de tot el procés depèn del treball de tot l’equip PCB que possibilita que aquesta operativitat sigui factible.

Com influeix la sostenibilitat en el disseny d’un centre on es fa recerca com el Parc?

La nostra premissa és que mana la sostenibilitat sobre l’estètica. Prioritzem materials ecològics, i donem una segona vida als elements reutilitzables, com les mampares i el mobiliari de laboratori. L’elecció de sistemes flexibles i modulars permet la reutilització amb la consegüent economia circular. Dissenyar amb materials sostenibles i flexibles, que garanteixin una llarga vida útil, és essencial.

Quin ha estat el projecte que més has gaudit? Tens alguna anècdota?

És difícil escollir el projecte preferit perquè cada encàrrec és un repte diferent i respon a unes noves necessitats, cosa que ja el fa atractiu d’entrada. Potser per la seva complexitat i alhora oportunitat la redacció del pla especial i el projecte bàsic de l’Edifici Hèlix va ser un dels reptes més interessants que he tingut doncs ens va poder permetre poder dotar al PCB de més superfície de recerca de forma exprés, a l’espera de la finalització dels treballs de construcció dels nous edificis de la segona fase, amb la construcció d’un edifici amb estructura prefabricada, molt innovadora en el seu moment i que s’ha acabat consolidant com un dels edificis del Parc Científic de Barcelona. Durant aquest procés també se’m va traslladar l’encàrrec de fer la urbanització del carrer Baldiri Reixac i el vam convertir en zona per a vianants, avançant-nos a una tendència que vindria després: eliminar els cotxes.

També vaig gaudir molt del disseny del bar de la Terrassa del Parc, el primer espai de trobada que vam fer per la comunitat PCB situada en una de les terrasses d’instal·lacions de les cobertes i que va permetre l’intercanvi d’idees pels primers investigadors que van ocupar els espais del Parc. Els encàrrecs i els interlocutors són molt variats i això suposa un aprenentatge constant i una gran riquesa professional.