Andrés Lara viu permanentment en estat d’alerta, però ho dissimula prou bé gràcies al seu to afable i tranquil. Tant si es tracta d’una avaria sobtada com d’una millora a les instal·lacions, sempre troba una solució. La seva habilitat per resoldre problemes sobre la marxa i coordinar l’equip garanteix l’activitat de manteniment del Parc, amb una àrea d’actuació de 100.000 m².

Com a responsable de Manteniment, en què consisteix el teu dia a dia i com t’organitzes amb el teu equip?

El meu dia a dia es divideix a parts iguals entre tasques de gestió a l’oficina i el treball de camp amb els operaris i els usuaris, resolent incidències i coordinant necessitats amb altres àrees. Un 60% del temps el dediquem al manteniment correctiu. A l’equip intern som tres persones i la resta del servei està subcontractat. Sempre hi ha, com a mínim, dues persones de manteniment disponibles les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Fins i tot, els caps de setmana i els dies festius.

Quines són les incidències més freqüents i quantes n’ateneu al dia?

Per posar-hi números, gestionem unes 9.000 ordres de treball d’incidències a l’any i acumulem al voltant de 40.000 hores de manteniment anuals. Les incidències més freqüents en un dia de treball estan relacionades principalment amb l’electricitat. Un dels problemes més comuns són els talls de subministrament de la companyia. Per sort, disposem de generadors que s’activen quan es produeix un tall, però els microtalls poden afectar laboratoris, especialment quan els processos estan en marxa durant la nit o diversos dies. Per evitar això, tenim gairebé 100 SAI (sistemes d’alimentació ininterrompuda) per a equips crítics, que permeten que, quan hi ha un tall, els equips segueixin funcionant gràcies a les bateries.

Quines són les principals preocupacions en instal·lacions especialitzades com els laboratoris i l’estabulari en el manteniment del Parc?

Els laboratoris representen el 80% del temps de treball de manteniment, principalment als edificis Hèlix, Clúster I i Clúster II, ja que són els que tenen més instal·lacions. A les zones de laboratoris, cada espai requereix un climatitzador independent per controlar temperatura i la humitat per garantir-ne la seguretat i el bon funcionament. Els estabularis, que sumen entre tots dos gairebé 1.600 m², tenen unes condicions ambientals crítiques per als animals i, per això, hi tenim assignat un operari gairebé exclusiu. També a l’equip de ressonància magnètica nuclear (RMN), perquè té un imant que ha de mantenir una temperatura molt estable i no pot variar més de dues  o tres dècimes.

Recordes alguna anècdota o situació inusual que hagis hagut d’afrontar en la teva activitat diària?

Recordo quan vam començar i només teníem el Clúster I i la Torre D, un edifici aïllat. Tot estava en obres i la Torre D es subministrava des d’una estació transformadora, on ara tenim l’entrada al pàrquing. Un cap de setmana, es va produir un tall de llum a la Torre D i l’operari va anar a mirar-ho, pensant que devia ser un tall de la companyia. Però en veure que hi havia corrent, va adonar-se que ens havien tallat i robat els cables de coure! Però el més sorprenent és que ho van fer amb tensió, una situació molt perillosa!