< Tornar al llistat

Dissenyat un nanodron capaç de detectar gasos tòxics en situacions d’emergència

24.07.2019

Detectar gasos perillosos en edificis esfondrats per terratrèmols o explosions i, fins i tot, identificar la presència de possibles víctimes en llocs difícilment accessibles són alguns escenaris d’acció de l’Smelling Nano Aerial Vehicle (SNAV), un nanodron que han dissenyat i desenvolupat els investigadors Santiago Marco i Javier Burgués, de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ubicat al Parc Científic de Barcelona.

 

El nanodron SNAV, descrit per primer cop en un article de la revista Sensors (doi: 10.3390/s19030478), pesa 35 grams i està dissenyat per volar i identificar gasos en diversos escenaris que no són accessibles per mitjà d’altres aparells tecnològics. Està dotat de sensors nanomètrics de gasos de tipus MOX que poden respondre a gasos com el monòxid de carboni (CO), el metà (CH4) i a altres compostos volàtils orgànics (etanol, acetona, benzè, etc.), amb un llindar de detecció dels sensors de l’ordre d’una part per milió en volum (ppmv), segons el gas i el tipus de sensor emprat.

A diferència d’altres ginys més grans, SNAV és capaç de treballar en espais interiors —pot travessar forats i esquerdes— i és operatiu en àrees de dimensions significatives —uns 160 metres quadrats—, on la font d’emissió química s’amaga en àrees poc accessibles (sostres falsos, conductes de ventilació, etc.).

Aquest nou dispositiu seria especialment indicat en operacions de rescat en edificis ensorrats per terratrèmols o explosions: «SNAV pot detectar gasos tòxics i, fins i tot, els compostos que exhalen les víctimes inconscients», explica el professor Santiago Marco, investigador principal a l’IBEC i membre del Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la UB, que ha liderat la recerca. «També és adequat en la recerca de drogues o explosius en llocs no accessibles de manera directa», apunta l’expert.

En aquests escenaris després d’un terratrèmol o una explosió, els equips de rescat solen fer servir gossos —olfacció canina— especialment entrenats per trobar les víctimes. Per això, la possibilitat d’emprar robots autònoms en tasques de localització és una opció que cal considerar a curt i llarg termini.

«Fins no fa gaire, els robots terrestres centraven la recerca en l’àmbit de la localització basada en senyals químics. Avui en dia, l’opció d’emprar nanodrons amplia de manera significativa la capacitat i la rapidesa dels robots per moure’s per un espai interior i per superar obstacles com ara trams d’escales», detalla Marco, cap del Grup de Recerca de Processament de Senyal Intel·ligent per a Sistemes Sensors en Bioenginyeria (UB-IBEC).

► Més informació: web de l'IBEC [+]