L'any passat, un grup d'investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) –ubicats al Parc Científic de Barcelona– i la Universitat de Barcelona (UB) van aconseguir desenvolupar molècules fotocommutables (regulades per llum) que poden controlar la interacció entre proteïnes de manera no invasiva i remota. La troballa va significar un gran pas cap al desenvolupament de fàrmacs que es regulin de manera lumínica. Ara, aquest equip de científics ha descobert més opcions potencials cap a les teràpies foto-commutables en refutar la limitació del disseny d'aquestes molècules.

A la recerca, publicada a la revista Chemistry & Biology (doi: 10.1016/j.chembiol.2014.10.022), el mateix grup d’investigadors ha utilitzat aquestes molècules fotocommutables per controlar l’endocitosi mediada per clatrina, un procés en el qual les cèl·lules absorbeixen determinades substàncies que necessiten per funcionar de manera correcta.

Els resultats del seus experiments han revelat que l’absència d’una estructura rígida i helicoïdal, no és una limitació per seleccionar candidats a inhibidors fotocommutables de la interacció proteïna-proteïna (PPI); això  significa que quan s’estan desenvolupant potencials addicionals inhibitoris, els investigadors poden mirar entre l’ampli grup de pèptids més flexibles per trobar el seu candidat.

Les aplicacions terapèutiques més immediates dels inhibidors foto commutables són dirigides a malalties que afecten al teixit superficial com per exemple la pell, la retina o les membranes mucoses externes. En el futur, les molècules fotosensibles es podran utilitzar per estudiar, per exemple, l’endocitosi in vitro de les cèl·lules cancerígenes -en les que aquest és un procés incontrolat  el que podrà permetre la inhibició selectiva de la proliferació cel·lular.