Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), amb seu al Parc Científic de Barcelona, realitzat conjuntament amb la Universitat de Washington, demostra que el tabac i el sexe biològic determinen com s’expandeixen algunes cèl·lules mutades en el teixit sa de la bufeta. El nou enfocament que utilitza aquest estudi permet detectar un nombre significativament més gran de mutacions respecte a les quals era possible observar fins ara. Els resultats, publicats a la revista Nature, podrien contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer de bufeta i obren la porta al desenvolupament de noves eines de prevenció i detecció precoç del càncer de bufeta.

El càncer de bufeta és un dels més freqüents a tot el món. Els homes tenen aproximadament quatre vegades més probabilitats de desenvolupar-lo que les dones, i el tabac és el principal factor de risc ambiental conegut. Tot i això, els mecanismes biològics que expliquen aquestes diferències encara no són clars. Atès que el càncer pot trigar dècades a desenvolupar-se, estudiar el teixit sa és fonamental per entendre les primeres fases de la malaltia i, amb això, millorar la predicció del risc, la prevenció i el diagnòstic precoç.

Un equip de recerca liderat per la Dra. Núria López-Bigas i el Dr. Abel González-Pérez a l’IRB Barcelona, juntament amb la Dra. Rosana Risques a la Universitat de Washington, ha demostrat que el tabac i el sexe biològic influeixen en com evolucionen les cèl·lules normals del teixit sa de la bufeta, afavorint l’expansió d’algunes cèl·lules mutades que podrien ser determinants en el desenvolupament del càncer. El treball aporta noves claus per entendre per què els homes i les persones fumadores en general presenten un risc més alt de patir aquesta malaltia.

La investigació es va dur a terme en part dins del projecte PROMINENT, que es desenvolupa en el marc de la prestigiosa iniciativa Cancer Grand Challenges, amb el suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

«Al llarg de la vida, els teixits sans acumulen moltes mutacions, però el rellevant no és només quantes n’hi ha, sinó quines aconsegueixen expandir-se i formar clons —còpies d’una mateixa cèl·lula que comparteixen les mateixes mutacions—», explica la Dra. López-Bigas, investigadora ICREA i cap del laboratori de Genòmica Biomèdica de l’IRB Barcelona. “Hem vist que el tabac i el sexe biològic influeixen directament en aquest procés”.

El sexe biològic i el tabac modelen el teixit sa de la bufeta

Els investigadors van observar diferències clares en l’arquitectura clonal del teixit de la bufeta entre homes i dones. En els donants masculins, certes mutacions en gens relacionats amb el càncer mostraven un avantatge evolutiu, cosa que significa que els clons que les portaven tendien a expandir-se fins i tot en teixit sa.

També es va observar un efecte notable del tabac. Entre els donants majors de 55 anys, aquells que havien fumat presentaven una alta freqüència de mutacions al promotor del gen TERT, un element de l’ADN que reactiva la telomerasa i permet a les cèl·lules evitar l’envelliment i continuar dividint-se. De manera més significativa, l’estudi aporta proves que el tabac no només actua com a mutagen —provocant noves mutacions—, sinó també com a promotor clonal, és a dir, que facilita l’expansió de cèl·lules amb mutacions ja existents.

És la primera vegada que aquests efectes s’observen directament en teixit sa de la bufeta i no en tumors, cosa que aporta nous coneixements sobre les etapes més primerenques del desenvolupament del càncer.

Noves claus per al risc i la prevenció del càncer: implicacions

En demostrar que les diferències en l’expansió de mutacions ja són presents en teixit sa, l’estudi proposa una nova manera d’entendre l’evolució del teixit i aporta pistes sobre la seva transformació maligna. Aquest canvi d’enfocament —en què es passa de comptar mutacions a identificar quines d’elles prosperen— podria contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores són més propensos a desenvolupar càncer de bufeta.

Els resultats obren també la porta a futures aplicacions. Com a exemple, mesurar els clons en expansió a la bufeta podria contribuir al desenvolupament d’eines de predicció del risc i detecció precoç mitjançant anàlisis d’orina. De manera més àmplia, aquest enfocament podria aplicar-se a altres teixits i exposicions —com productes químics laborals o tractaments de quimioteràpia—, obrint noves vies per a la prevenció del càncer.

“Aquest estudi és només la punta de l’iceberg. Vam analitzar 16 gens de bufetes de 45 persones i vam trobar diferències rellevants. Aquesta mateixa estratègia es pot aplicar a altres teixits i factors de risc”, afegeix el Dr. González-Pérez, investigador associat de l’IRB Barcelona.

Ferriol Calvet i Raquel Blanco, estudiants de doctorat del laboratori de Genòmica Biomèdica de l’IRB Barcelona, són els primers autors de l’estudi.

El projecte s’ha desenvolupat en el marc de l’equip PROMINENT Cancer Grand Challenges, amb el suport de Cancer Research UK, de l’Institut Nacional del Càncer (NCI) dels EUA i de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). El treball també ha rebut finançament del Departament de Medicina i Patologia de Laboratori de la Universitat de Washington i ha fet ús de recursos del UK Biobank i d’ajudes institucionals i individuals de l’AECC, de l’EMBO i del Govern d’Espanya, entre altres. La Dra. Risques va ser consultora i accionista, va obtenir finançament de recerca de TwinStrand Biosciences i figura com a inventora en una patent propietat de la Universitat de Washington i llicenciada en aquesta empresa.

» Article de referència: Sex and smoking bias in the selection of somatic mutations in human bladder. Ferriol Calvet, Raquel Blanco Martinez-Illescas, Ferran Muiños, Maria Tretiakova, Elena S. Latorre-Esteves, Jeanne Fredrickson, Maria Andrianova, Stefano Pellegrini, Axel Rosendahl Huber, Joan Enric Ramis-Zaldivar, Shuyi Charlotte An, Elana Thieme, Brendan F. Kohrn, Miguel Grau, Abel Gonzalez-Perez, Nuria Lopez-Bigas, Rosa Ana Risques. Nature (2025) doi: 10.1038/s41586-025-09521-x