Skip to main content
< Tornar a notícies
 14.09.2026

Un estudi de la UB amb participació del CNAG revela que l’organització de l’ADN és clau per a la regeneració dels teixits

Una recerca liderada per la catedràtica Montserrat Corominas, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), ha identificat —en un model animal— que la formació d’aquests llaços és un pas essencial en el procés de regeneració dels teixits després d’una lesió. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, ha comptat amb la participació de l’equip dirigit per Marc Martí Renom, investigador ICREA del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona; del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de la Universitat de Lausana, Suïssa. 

Els resultats mostren que la regeneració dels teixits no només depèn dels gens que s’activen o s’apaguen després d’una lesió, sinó també de com l’ADN es reorganitza en l’espai dins del nucli cel·lular. La descoberta revela l’arquitectura tridimensional del genoma com una nova capa de regulació essencial dels processos regeneratius.

Desxifrar el rol desconegut de l’arquitectura del genoma

En el nucli cel·lular, l’ADN s’associa a proteïnes i forma una estructura coneguda com a cromatina que organitza el genoma en les cèl·lules eucariotes. «Aquesta cromatina adopta una arquitectura tridimensional complexa que permet establir contactes entre regions del genoma molt allunyades entre si, i regula quins gens s’activen o es mantenen inactius en cada moment», detalla Montserrat Corominas, membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB).

No obstant això, tot indica que el potencial regeneratiu dels teixits afectats està estretament lligat a la dinàmica de l’estat i l’estructura de la cromatina.

En el treball, l’equip ha fet servir discs imaginals de l’ala de la mosca Drosophila melanogaster com a model per estudiar la regeneració.

«De manera destacada, hem identificat tres d’aquests llaços que forma l’ADN i hem demostrat experimentalment que són necessaris per a una regeneració eficient», apunta Carlos Camilleri-Robles (UB-IBUB), un dels primers autors de l’article. «Quan vam alterar les regions responsables de formar-los, la capacitat regenerativa dels teixits es va reduir de manera significativa, mentre que el desenvolupament normal de l’organisme es mantenia pràcticament intacte», explica l’investigador.

«En conjunt, els nostres resultats identifiquen un paper fins ara desconegut de l’arquitectura del genoma en la reparació de teixits, i revela una capa de regulació addicional de l’expressió gènica durant la regeneració», conclou Palmira Llorens-Giralt (UB-IBUB), primera autora de l’article.

» Article de referència: Palmira Llorens-Giralt, Carlos Camilleri-Robles, Leo Zuber, Jenisha Khadka, Maria Marti-Marimon, Andrea Crespo-Pera, Florenci Serras, Maria Cristina Gambetta, Marc A Marti-Renom, & Montserrat Corominas. (2026). L’organització tridimensional del genoma en la regeneració de teixits implica llaços de cromatina de llarg abast. DOI: https://doi.org/10.5281/zenodo.21447243