Skip to main content
Sense categoria

Un article d’investigadors de l’IRBio, portada de la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’

By 6 de juliol de 2012novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Portada de la revista Frontiers in Ecology and the Environment. © J González-Solís.
 06.07.2012

Un article d’investigadors de l’IRBio, portada de la revista ‘Frontiers in Ecology and the Environment’

Un article dels professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, del Departament de Biologia Animal de la UB i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) –present al Parc Científic de Barcelona–, ha estat publicat en portada a la revista d'alt impacte científic Frontiers in Ecology and the Environment. L'article, titulat «Trace me if you can: the use of intrinsic biogeochemical markers in marine top predators» (), tracta de l'impacte, cada cop més important, de les activitats humanes sobre els grans depredadors marins.

»


Els autors hi analitzen l’ús de traçadors biogeoquímics de caràcter intrínsec, per exemple, isòtops estables, àcids grassos, oligoelements i contaminants químics, entre d’altres, com a metodologia eficaç per estudiar l’ecologia tròfica i espacial dels grans depredadors (aus i mamífers marins, peixos, etc.), que es poden desplaçar milers de quilòmetres cada any.

Un marcador biogeoquímic intrínsec és, d’acord amb l’explicació del professor González-Solís, un traçador, és a dir, «una substància química que s’incorpora, fonamentalment a través de la dieta, als teixits animals de manera predictible, com és ara el cas d’alguns isòtops estables, oligoelements, lípids i, fins i tot, contaminants. Totes aquestes substàncies deixen una signatura química als teixits biològics. En aquest sentit, tots ells es poden emprar com a traçadors de l’ecologia tròfica i dels moviments migratoris dels organismes marins en l’espai i el temps».

Els diversos aspectes de l’ecologia animal se solen estudiar mitjançant mostres de la dieta o bé col·locant en els animals instruments de seguiment remot del moviment, com ara els emissors per satèl·lit. Els marcadors biogeoquímics, en canvi, potser no proporcionen detalls taxonòmics o de gran exactitud geogràfica, però no estan tan afectats pel biaix i les limitacions dels estudis de perfil més convencional. I encara presenten altres avantatges: es poden fer anàlisis de traçadors en qualsevol espècie, no cal recuperar els animals a posteriori i els resultats aporten informació tant dels grans desplaçaments dels animals com dels llocs on es trobaven abans, i de la dieta que hi mantenien.