Un estudi dut a terme per investigadors del Grup de Recerca en Patologia Molecular i Teràpia de Malalties Heterogèniques i Poligèniques de l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB) desxifra el comportament d'una proteïna que tenim a les nostres cèl·lules anomenada Mitofusina-2, i conclou que podria constituir una nova diana terapèutica per al tractament de la resistència a la insulina. Els resultats s'han publicat a la revista Human Molecular Genetics.

Així mateix, ja era conegut que mutacions en aquesta proteïna són causants de la malaltia crònica anomenada Charcot-Marie-Tooth (CMT) que afecta els nervis perifèrics, és a dir, aquells que serveixen d’enllaç entre el sistema nerviós central i la perifèria, i que es manifesta en una de cada 2.500 persones. En el context d’aquesta malaltia, l’estudi també dóna noves pistes sobre els mecanismes que funcionen defectuosament en les persones que s’hi veuen afectades.

Per regular l’obtenció d’energia, les cèl·lules disposen de diferents mecanismes, alguns dels quals són encara desconeguts. L’estudi, dut a terme pels investigadors Antonio Zorzano, Sara Pich i Manuel Palacín, entre d’altres, s’ha centrat en alguns d’aquests mecanismes de regulació d’energia i ha pogut demostrar la vinculació de la Mitofusina-2, en la regulació de les funcions de les mitocòndries, orgànuls que juguen un rol essencial en la regulació de l’energia de les nostres cèl·lules. Utilitzant cultius cel·lulars, s’ha posat de manifest el comportament de les mitocòndries quan la proteïna actua en major o menor intensitat demostrant que quan la proteïna actua en menor intensitat, el consum d’alguns substrats com la glucosa disminueix; mentre que quan actua en major intensitat, l’oxidació de la glucosa es veu incrementada. L’article descriu també la naturalesa d’aquests mecanismes.

Al relacionar aquests resultats amb d’altres que el grup havia publicat anteriorment, en els què ja es demostrava que les persones que presenten resistència a la insulina tenen menys quantitat de proteïna Mitofusina-2 en la musculatura, l’estudi confirma que la proteïna podria ser una bona diana terapèutica pel tractament d’aquesta malaltia.

De fet, el Grup de Recerca ja havia patentat, el febrer de 2003, la Mitofusina-2, donat que els resultats obtinguts fins aleshores ja apuntaven que podria tractar-se d’una nova diana terapèutica, però no ha estat fins l’obtenció dels resultats actuals que els investigadors han vist confirmada la seva hipòtesi. El següent pas serà la validació d’aquesta diana en un model animal.