Un estudi dirigit per investigadors a l’IBEC -amb seu al PCB- en col·laboració amb altres instituts de recerca i hospitals de Barcelona, utilitza un biomarcador predictiu per anticipar l’efecte dels tractaments contra el Rabdomiosarcoma, el càncer de teixit tou més comú que afecta la infància i l’adolescència. Aquest avanç pot ajudar a predir l’eficiència del tractament, evitant la resistència tumoral, i reduint els efectes secundaris no desitjats.

El Rabdomiosarcoma (RMS) és un càncer molt maligne que típicament es desenvolupa a partir de cèl·lules musculars esquelètiques i que pot sorgir en diferents parts del cos. És més freqüent en nens i representa el 5% de tots els tumors pediàtrics. Els tractaments actuals pel RMS inclouen quimioteràpia, radiació i cirurgia. No obstant això, les taxes de supervivència dels pacients d’alt risc no han millorat en les últimes dècades, i els pacients recalcitrants/amb recaiguda presenten un mal pronòstic, ja que la seva resposta als tractaments actuals és sovint insuficient per evitar el desenvolupament del càncer.

Ara, els investigadors de l’IBEC Clara Alcon, Albert Manzano, Josep Samitier i Joan Montero, del grup Nanobioenginyeria, juntament amb investigadors dels instituts VHIR, IDIBELL i IRSJD, associats a hospitals, publiquen a Cell Death & Disease, una revista del grup editorial Nature, un estudi que troba una nova combinació seqüencial de medicaments efectiva per a aquesta malaltia. L’agent quimioterapèutic vincristine, actualment utilitzat per tractar el RMS, amb el S63845, que mimetitza el BH3, van ser efectius tant in vitro com in vivo contra el RMS. Aquesta estratègia augmenta l’eficàcia dels tractaments actuals a la vegada que disminueix la toxicitat induïda per la teràpia.

Afavorir la mort per apoptosi en les cèl·lules canceroses

La teràpia causa la mort de les cèl·lules canceroses principalment per apoptosi, un procés controlat per la família de proteïnes BCL-2. No obstant això, l’evasió de l’apoptosi és una característica dels càncers humans, i sovint és promoguda per un augment de l’expressió de proteïnes antiapoptòtiques de la família BCL-2. La cerca de proteïnes antiapoptòtiques representa un enfocament terapèutic prometedor per tractar pacients RMS d’alt risc o amb reincidència. En aquest sentit, una nova classe de teràpies que inhibeixen amb precisió les proteïnes antiapopòtiques BCL-2, les anomenades BH3 mimètiques, podrien ser utilitzades per superar la resistència al tractament. Aquest enfocament té un gran potencial terapèutic, però el principal repte és guiar de manera efectiva l’ús de BH3 mimètics a la clínica.

Per resoldre aquest problema, en aquest recent treball els investigadors de l’IBEC han utilitzat perfils BH3 dinàmics (DBP) – un biomarcador predictiu funcional – per identificar adaptacions antiapoptòtiques en el tractament. Utilitzant aquesta tecnologia, els autors podrien determinar la sensibilitat a la BH3 mimètica, i superar la resistència RMS a la quimioteràpia. Específicament, van trobar que l’inhibidor MCL-1 S63845 millora de forma sinèrgica l’efecte de la vincristina, un dels medicaments més utilitzats clínicament per tractar el RMS tant in vitro com in vivo.

► Més informació: web de l’IBEC [+]