El 2023 va ser un gran any, en termes d’atracció de finançament, per als instituts, centres i grups públics de recerca presents al Parc Científic de Barcelona, que van mobilitzar 69,9 milions d’euros, un 39,8% més que el 2022. Aquests recursos els van permetre fer un salt quantitatiu i qualitatiu en la generació de coneixement i tecnologia, en l’avanç d’una gestió orientada a la valorització i transferència dels resultats, i en la consolidació de la seva aposta per un model d’innovació oberta per afrontar amb èxit els reptes de salut del segle XXI.

L’ecosistema públic d’R+D+i del Parc Científic de la Universitat de Barcelona va assolir el 2023 uns indicadors d’excel·lència, tant en termes d’inputs -finançament, talent científic i infraestructures- com de resultats  -producció científica, transferència, innovació i internacionalització- que reflecteixen el seu posicionament internacional com a model de recerca capdavantera i de frontera.  

Aquests progressos consoliden el Parc com un dels pols d’innovació pública en salut més potents d’Europa, i refermen el seu paper com actor clau en l’avenç del progrés socioeconòmic i la millora de la qualitat de vida de la societat. 

Pel que fa al finançament, els instituts, centres i grups de recerca públics presents al Parc van incrementar notablement la seva capacitat de captació de recursos, tant en l’àmbit nacional com internacional, fet que els va permetre fer un salt quantitatiu i qualitatiu en l’avanç de la seva activitat. 

En el seu conjunt, el 2023 van mobilitzar més de 69,9 milions d’euros, entre capital públic (57,1 milions) i privat (12,8 milions). Aquesta xifra representa un increment d’un 39,8% respecte al 2022, any en què van aconseguir 50 milions. 

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) -amb una ocupació al Parc el 2023 de 5.576 metres quadrats, 30 grups de recerca, 8 plataformes científiques i 451 persones dedicades a la recerca- va captar un total de 34,2 milions d’euros (6,8 milions procedents de capital privat).

L’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) –amb una ocupació de 4.022 metres quadrats, 23 grups de recerca i 339 investigadors i investigadores- va aconseguir 17,5 milions d’euros (2,5 milions de capital privat).

El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) -amb una ocupació de 1.474 metres quadrats, 17 grups de recerca, i un equip científic de 111 professionals- va obtenir 9,9 milions d’euros (2,8 milions de capital privat). Cal destacar que l’1 de gener del 2023, el CNAG es va convertir en persona jurídica per dret propi, com a reconeixement a la rellevància de la seva trajectòria durant els darrers 14 anys, i la seva  important contribució a la investigació sobre càncer i malalties rares, consolidant-se com el centre d’anàlisi genòmica més gran d’Espanya i un referent mundial en l’escena internacional.  

L’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) -amb una ocupació de 1.961 metres quadrats, 36 grups de recerca i 100 investigadors i investigadores- va aixecar un total de 4,9 milions d’euros  (0,1 milions de fons privats).  

Pel que fa als centres i grups de la Universitat de Barcelona ubicats al Parc, cal destacar Creatio –el Centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la UB- que va captar 1,7 milions d’euros (0,6 milions d’euros de capital privat); la Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-Tech), 807.000€ (21.000€ de capital privat); el grup RMN de Biomolècules BioNMR Group -afiliat al Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la UB- que va captar 422.146€ de finançament públic; i, per últim, el Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer, que va obtenir 341.250€ (60.000€ de capital privat), i el grup Estructura Molecular dels Receptors Nuclears, que va aixecar 15.000€ de capital privat, ambdós afiliats a l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).  

“Aquests resultats ens produeixen una enorme satisfacció. Reflecteixen l’esforç col·lectiu i la dedicació de tots els instituts i grups de recerca presents al Parc. La captació de 70 milions d’euros en finançament, un 40% més que l’any anterior, és un clar indicador de la capacitat de la nostra R+D+i pública d’atreure recursos tant públics com privats perquè parlem de línies de recerca sòlides i amb moltes perspectives de futur. El Parc és ja un referent en l’àmbit de la salut a Europa i continuarem treballant en un model d’innovació oberta que permeti afrontar els reptes del segle XXI, generant coneixement i tecnologia en benefici de la nostra societat”, explica Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona.

Propietat intel·lectual i spin-offs  

Els centres i grups públics de la comunitat del PCB van mantenir durant el 2023 una aposta ferma per la valorització de coneixement i tecnologia i la seva transferència al teixit productiu.  

Pel que fa a la propietat intel·lectual, van presentar un total de 24 sol·licituds i ampliacions de patents prioritàries: l’IBEC, 12; l’IRB Barcelona,6; i l’IBMB-CSIC,6. A més, el 2023 l’IRB Barcelona va signar quatre contractes de llicència de les seves tecnologies patentades, i l’IBEC, tres. 

En termes de transferència, l’IRB Barcelona va assolir el 2023 una fita sense precedents: la primera vegada en què un dels seus avenços dona com a resultat un dispositiu de diagnòstic que arriba al mercat, i ho va fer de la mà d’una de les seves spin-off. Es tracta del MAF-TEST, d’Inbiomotion, per al pronòstic del càncer de mama, que ja està disponible per a oncòlegs i patòlegs, i s’estima que beneficiarà unes 24.000 pacients cada any a Espanya. Destacar també que una altra spin-off de l’institut, Nuage Therapeutics, va aixecar 12 milions d’euros, en una ronda seed liderada per Sofinnova Partners i Asabys, per avançar en el seu programa principal per al càncer de pròstata resistent a la castració, dirigit a les proteïnes intrínsecament desordenades (IDPs), i validar la seva plataforma de descobriment de fàrmacs. 

D’altra banda, els descobriments amb potencial de mercat de l’IBEC van donar lloc el 2023 a la constitució de Nanobots Therapeutics, com a spin-off de l’institut i ICREA, que es dedicarà a desenvolupar i comercialitzar la plataforma tecnològica MotionTx, basada en nanorobots amb capacitats úniques de penetració en els tumors per administrar fàrmacs directament a les cèl·lules canceroses. La companyia va tancar una ronda pre-llavor de 478.000€, liderada per BStartup Health. Nanobots se centrarà inicialment en el càncer de bufeta no múscul-invasiu, un dels tipus de càncer més recurrent i difícil de tractar. 

Expandir les fronteres del coneixement  

L’ecosistema públic d’R+D+i del Parc va continuar reforçant la seva aposta per un model d’innovació oberta, mitjançant la col·laboració publico-privada amb entitats nacionals i internacionals com a eix estratègic per a la generació de coneixement, transferència de tecnologia i innovació. 

Durant el 2023, els instituts, centres i grups públics de recerca del Parc van participar, en el seu conjunt, en un total de 1.702 projectes col·laboratius nacionals i internacionals amb diverses entitats públiques i privades d’arreu del món, un 248% més que el 2022: el CNAG, 1.115; l’IRB Barcelona, 271; l’IBEC, 166; Creatio, 54; l’IBMB-CSIC, 72; l’ICCUB-Tech, 10; el BioNMR Group de la UB, 8; el Laboratori de Dinàmica Metabòlica en Càncer de l’IBUB, 4; i el grup de l’IBUB Estructura Molecular dels Receptors Nuclears, 2. 

Enfortiment de les capacitats cientificotecnològiques 

L’ecosistema públic del Parc també va enfortir les seves infraestructures de recerca per impulsar un avantatge competitiu a escala internacional en el desenvolupament de teràpies avançades i emergents, amb instal·lacions clau que ofereixen recursos i serveis, altament especialitzats, a la comunitat científica.  

El 2023 es va inaugurar el nou Espectròmetre de Ressonància Magnètica Nuclear d’1,0 GHz, instal·lat al Laboratori d’RMN de Biomolècules (ICTS R-LRB), una infraestructura d’RMN única a tot Europa, i  la segona del món —després del Japó—que empra superconductors d’alta temperatura per generar camps magnètics en un instrument d’RMN d’1 GH. Aquest equipament es va optimitzar amb l’adquisició d’una sonda TXI de triple ressonància. 

Durant el 2023, el CNAG va continuar amb la renovació de las infraestructures de seqüenciació i equips complementaris, mitjançant cofinançament FEDER a través dels convenis CTS amb el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Generalitat de Catalunya. Destaquen la CosMx™*SpatialMolecular Imager, una plataforma d’anàlisi in situ d’alta multiplicitat que proporciona multiòmica espacial amb mostres de teixit fixades en formalina i incrustades en parafina (FFPE) i fresques (FF) a resolució cel·lular i subcel·lular; el Bruker Vutara VXLSuper- *Resolution Microscope, una tecnologia líder microscòpia a la industria, específicament dissenyada per a la localització de molècules individuals; i l’ampliació del clúster de computació de CNAG, tant a nivell de nodes de computació com de discos de magatzematge. 

L’IBEC va posar en funcionament un biomòdul a la BioImaging Facility, una infraestructura científica tecnològica singular que proporciona eines d’imatge per a l’estudi in vivo, ex viu i in vitro de diferents models experimentals. També va crear el Common Core Basics, que proporciona, a més de l’equipament rutinari de laboratori, un altre tipus d’equipament necessari, perquè els grups del centre duguin a terme les seves recerques. 

L’IBMB-CSIC va incorporar a la Plataforma d’Imatge Molecular un nou equip de microscòpia confocal de super alta resolució, l’Stellaris 8 FALCON, que permet l’estudi de sistemes biològics aplicant una gran varietat de tècniques de fluorescència per investigar la fisiologia cel·lular i explorar la dinàmica de les mostres biològiques vives i complexes. 

Creatio va afegir a les seves infraestructures de recerca una nova màquina d’anàlisi bioquímics, i una bioimpressora 3D amb compliment de normativa GMP, l’única certificada a Espanya per a la fabricació de productes bioimpressos d’ús clínic. Amb aquesta tecnologia disruptiva el centre podrà fabricar teixits humans artificials que ajudaran a curar malalties que actualment no tenen tractament. El juny del 2023 Creatio va adquirir UTOX, la plataforma de toxicologia experimental del Parc Científic de Barcelona. Aquesta adquisició permetrà al centre oferir suport i serveis al llarg de tota la cadena de desenvolupament de fàrmacs, des de la recerca bàsica fins a la producció de medicaments per a teràpies avançades. 

Atracció de talent innovador 

Els instituts, centres i grups públics de recerca presents al Parc van continuar fomentant el 2023 per la captació i retenció de talent científic i innovador, i la creació de nous grups de recerca per al desenvolupament de projectes disruptius amb gran potencial i impacte en la salut.  

El 2023 el CNAG va afegir dos nous equips a l’organització: Genòmica Funcional, liderat per Anna Esteve, i Genòmica Espacial, liderat per Anna Pascual-Reguant, i l’IRB Barcelona va inaugurar el nou laboratori de Biologia Immune Innata, dirigit per Stefanie Wculek.  

L’IBMB-CSIC també va crear tres nous grups de recerca: Structural Glycoprotein, liderat per Marcelo Guerin; Chromatin Foldingand Nanoscopy, liderat per Victoria Neguembor i Epigenetics and single cell Dynamics, liderat per Irene Hernando. 

Producció científica i avanços en R+D+i   

El 2023, els instituts, centres i grups públics presents al Parc van fer palès l’elevat impacte global de la seva recerca de frontera, amb un total de 586 articles indexats en revistes internacionals d’alt impacte: IBEC, 214; IRB Barcelona,177; CNAG,107; IBMB-CSIC, 50; ICCUB-Tech, 21; Creatio, 8; el Grup UB- RMN de Biomolècules, 5; el grup de l’IBUB Estructura Molecular dels Receptors Nuclears, 3; i el grup de l’IBUB Dinàmica Metabòlica en Càncer, 1. 

Aquesta producció científica es va plasmar en projectes de recerca a l’avantguarda de la innovació, i del desenvolupament tecnològic i de gran impacte científic, econòmic i social. 

• El 2023 el CNAG va fer una gran aportació a la biodiversitat del planeta, ja que va contribuir a generar cromosomes de referència per a 39 espècies, aportant dades de gran valor per a la seva anàlisi i conservació. També va participar en estudis que van impulsar significativament la comprensió de la nostra evolució, esdevenint el centre de seqüenciació i anàlisi genòmica del catàleg de primats més gran de tota història. En un dels pocs números especials de la revista Science dirigits des d’Espanya (doi: 10.1126/science.abn8197) es van revelar els genomes del 86% dels gèneres i de totes les famílies de primats, més de 809 individus de 233 espècies, el catàleg més complet d’informació genòmica de primats elaborat fins ara. D’aquests, 8 de cada 10 es van seqüenciar al CNAG. Un altre equip del centre va crear un innovador software que permet identificar modificacions genètiques a l’ADN, una eina clau per entendre la regulació i el desenvolupament de certes malalties (Bioinformatics Advances; doi: 10.1093/bioadv/vbac101). El centre també va publicar la primera llibreria d’ADN de bactèries resistents als antibiòtics, amb el perfil genòmic de prop de 500 bactèries, on va desvetllar els mecanismes que fan que adquireixin, desenvolupen i transmetin la resistència als medicaments. Aquesta base de dades online, anomenada InCREDBle, es complementa amb altres estudis científics i dades clíniques, geogràfiques i microbiològiques, esdevenint el recurs més complet per estudiar aquesta classe de bacteris (Microbial Genomics; doi: 10.1099/mgen.0.001132). Quant a l’ús de tecnologia de seqüenciació d’última generació per a aplicacions en malalties rares, una de les seves àrees prioritàries, el CNAG va continuar treballant estretament amb institucions nacionals i internacionals, metges i associacions de pacients per posar fi a l’odissea diagnòstica de les persones que les pateixen i desenvolupar noves teràpies. El 2023 va analitzar més de 1.000 genomes de pacients amb malalties minoritàries i càncer hereditari, un 17% més que en l’anterior any, en el marc d’iniciatives com ara Solve-RD, iGenCO i Senegene entre d’altres. La RD‐Connect Genome‐Phenome Analysis Platform (GPAP), desenvolupada i coordinada pel CNAG, que permet integrar, compartir i analitzar dades genòmiques i fenotípiques de manera segura entre els equips clínics i de recerca autoritzats, va ser clau per dur a terme alguns d’aquests projectes. Més informació al web del CNAG [+] 

•  L’IBEC es va distingir, un any més, per la seva R+D+i d’excel·lència en bioenginyeria, que el situen a l’avantguarda en àrees de coneixement com la nanomedicina, l’enginyeria cel·lular i tissular i les TIC per a la salut. El 2023, van ser nombroses les fites assolides als camps del diagnòstic precoç, teràpies de darrera generació en medicina regenerativa, millora de la qualitat de vida respecte a l’envelliment poblacional i noves tecnologies per incrementar l’eficiència i sostenibilitat de l’assistència sanitària. Un equip de l’IBEC i de la UB va aconseguir fer créixer neurones altament madures a partir de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC) d’origen humà, utilitzant un material sintètic, obrint noves possibilitats per a la recerca biomèdica en malalties neurodegeneratives i lesions traumàtiques (Cell Stem Cell; doi: 10.1016/j.stem.2022.12.010). Un altre treball, liderat també per l’IBEC i la UB, va descobrir un mecanisme clau en el reclutament de fibroblasts associats al càncer (CAF) que son crucials per al desenvolupament de l’adenocarcinoma de pulmó, el tipus més comú de càncer de pulmó. L’estudi identifica un fàrmac inhibidor que podria prevenir la migració i l’acumulació d’aquestes cèl·lules, dificultant així el creixement del tumor i les metàstasis (British Journal of Cancer; doi: 10.1038/s41416-022-02093-x). Investigadores del grup de Nanobioenginyeria van liderar una recerca que descriure el desenvolupament d’un òrgan-en-un xip que funciona com a model de la barrera hematoencefàlica humana. El sistema permet estudiar el funcionament d’aquesta barrera davant els fàrmacs i fer un cribratge molt més efectiu, i podria incorporar també cèl·lules de pacients per fer un estudi personalitzat de la malalties neurodegeneratives (Journal of Nanobiotechnology; doi: 10.1186/s12951-023-01798-2). Un altre equip liderat per l’IBEC va dissenyar un tractament innovador per eliminar les infeccions en les ferides cròniques, basat en l’ús de nanopartícules de plata optimitzades amb enzims i dos antibiòtics combinats, que és altament efectiu contra els biofilms, estructures complexes on els bacteris es protegeixen dels antibiòtics (Frontiers in Microbiology; doi: 10.3389/fmicb.2022.959156). Un treball pioner liderat per l’IBEC en col·laboració amb l’ICFO va revelar un mètode per controlar l’activitat cerebral en organismes vius mitjançant l’ús de fàrmacs activats per llum infraroja, una troballa que obre noves fronteres per a la recerca en neurobiologia i el desenvolupament de teràpies de neuromodulació no invasives basades en la llum (Angewandte Chemie International Edition; doi: 10.1002/anie.202311181). Més informació al web de l’IBEC [+]

•  L’IBMB-CSIC va assolir avenços molt significatius en l’estudi dels mecanismes moleculars i genètics implicats en els processos biològics que són rellevants per al desenvolupament i la fisiologia dels organismes vius. Un equip de l’institut va identificar un mecanisme d’acció no convencional per a un receptor que es localitza en vesícules intracel·lulars, el TNFR-Wergen, i el seu paper en el desenvolupament de les cèl·lules terminals del sistema traqueal de la Drosophila, una recerca que podria servir de base per a l’estudi de múltiples malalties respiratòries (Nature Communications; doi: 10.1038/s41467-023-41549-3). Un altre grup va descriure un nou mecanisme de regulació de la dineïna, una espècie de motor molecular per a la divisió cel·lular i el desenvolupament neuronal, proposant una innovadora via de recerca en malalties com el càncer, trastorns del sistema nerviós central, malformacions d’òrgans i altres patologies (Nature Communications; doi: 10.1038/s41467-023-38116-1). Una col·laboració entre l’IBMB-CSIC i el CIB-MS va caracteritzar l’estructura tridimensional de la proteïna RepB, que és clau en la iniciació de la replicació del plasmidi bacterià pMV158 que conté un gen de resistència a la tetraciclina, una descoberta que permetria disposar de noves estratègies per combatre la resistència als antibiòtics (Nucleic Acids Research; doi: 10.1093/nar/gkac1271). Investigadors de l’IBUB i del BMLS d’Alemanya van desxifrar l’estructura i el funcionament de la proteïna P116, gràcies a la qual el bacteri Mycoplasma pneumoniae, causant del 30% de les pneumònies extrahospitalàries, obté colesterol i altres lípids necessaris per a la seva supervivència, una recerca que permet establir noves possibilitats terapèutiques per bloquejar la capacitat infecciosa d’aquest patogen (Nature Structural & Molecular Biology; doi: 10.1038/s41594-023-00922-y). Una altra fita assolida per l’institut el 2023 és el disseny d’una tecnologia disruptiva -que aplica tècniques de biologia estructural, física computacional i intel·ligència artificial- per millorar el desenvolupament de les regions dels anticossos que els doten de l’especificitat necessària enfront d’una molècula externa a la qual cal neutralitzar, una contribució que obre la porta al disseny d’anticossos a la carta (Nature Communications, doi: 10.1038/ s41467-023-41717-5). Més informació al web de l’IBMB-CSIC [+]

• Dins de l’IBUB, l’equip de la Dra. Eva Estébanez, líder del grup Estructura Molecular dels Receptors nuclears, va fer avanços importants en aquest camp mitjançant diverses tècniques bioquímiques i biofísiques com ara la cristal·lografia de raigs X i la ressonància de plasmons superficials. Entre ells, destaca un treball on van revelar la gran plasticitat estructural del receptor d’andrògens quan hi ha mutacions associades a patologia i modificacions posttraduccionals, que mostra un gran potencial per dissenyar fàrmacs més selectius i amb menys efectes secundaris contra el càncer de pròstata (Sciences Advances; doi: 10.1126/sciadv.ade2175). El 2023 l’equip de la Dra. Estébanez també va participar en un estudi internacional que va demostrar que l’àcid γ-linolenic (GLA), un àcid gras omega-6 present en la llet materna, és un lligand del receptor RXR -un regulador clau del metabolisme, desenvolupament i funcionament del cor dels nounats-, una troballa que obre vies farmacològiques inexplorades per tractar malalties on s’altera l’harmonia maternofetal (Nature; doi: 10.1038/s41586-023-06068-7). Més informació al web del Grup Estructura Molecular dels Receptors Nuclears [+].

•  L’IRB Barcelona va tornar a situar-se el 2023 a l’avantguarda de la recerca biomèdica, aconseguint avenços fonamentals en la comprensió i la lluita contra el càncer i la metàstasi, a més d’abordar els reptes complexos de l’envelliment i els trastorns relacionats amb el metabolisme. Aprofitant el poder d’extenses xarxes de recerca, va aprofundir en el complex sistema d’interaccions que sustenten la salut i la malaltia, des dels sistemes cel·lulars fins al l’atenció als pacients. Un estudi liderat per l’IRB Barcelona va revelar com la proteïna MAF fomenta la metàstasi del càncer de mama en influir en el receptor d’estrogen. Aquest descobriment és un pas crucial en la comprensió de les bases moleculars de la metàstasi i té implicacions clíniques rellevants per al seu enfocament terapèutic (Nature Cell Biology; doi:10.1038/s41556-023-01281-y). Un altre equip del centre va descobrir com l’expansió de la comunicació entre cèl·lules té un paper crucial en les primeres etapes del desenvolupament del càncer de pàncrees, suggerint vies per a la detecció i la intervenció primerenques (Science; doi:10.1126/science.add5327). Un estudi internacional, codirigit per l’IRB Barcelona i el VIMM i la Universitat de Pàdua, va descriure l’existència de diferents “variants” de la proteïna Mitofusina -una proteïna mitocondrial crucial per al funcionament cel·lular- que exerceixen funcions vitals en la comunicació dels orgànuls. La recerca aporta nous coneixements sobre els mecanismes subjacents de patologies neuromusculars como la neuropatia Charcot-Marie-Tooth 2A i metabòliques, com la diabetis i la malaltia del fetge gras no-alcohòlic, alhora que ofereix noves alternatives terapèutiques. (Science; doi: 10.1126/science.adh9351). Un equip dirigit per l’IRB Barcelona i el CNAG, va descobrir el paper central que exerceix la proteïna IL-17 en l’envelliment de la pell. El treball obre noves perspectives en el desenvolupament de teràpies per millorar la salut cutània, endarrerir-ne el deteriorament relacionat amb l’edat i la millora de la seva recuperació després de la cirurgia (Nature Aging; doi: 10.1038/s43587-023-00431-z). Un grup de científics i científiques de l’IRB Barcelona i l’Institut Max Planck de Genètica Molecular i BC Cancer, van descriure una nova estratègia per atacar el receptor d’andrògens, un factor essencial al càncer de pròstata agressiu, oferint una nova manera d’inhibir la seva activitat i revolucionant potencialment els enfocaments de tractament (Nature Structural & Molecular Biology; doi: 10.1038/s41594-023-01159-5). Més informació al web de l’IRB Barcelona [+]

• Els principals avanços de Creatio -el Centre de Producció i Validació de Teràpies Avançades de la UB– durant el 2023 van ser la obtenció de un projecte de recerca per a realitzar pell humana bioimpressa per a un assaig clínic; la translació a condicions de producció clínica (GMP) del protocol de diferenciació de cèl·lules mare humanes en neurones; l’establiment de protocols de selecció de progenitors neuronals sota condicions GMP, i  la producció de lentivirus sota condicions clíniques per a assajos clínics de CAR T Cells de diferents hospitals d’Espanya. Més informació al web de Creatio [+]

• El 2023 el grup RMN de Biomolècules de la UB (BioNMR Group) va dur a terme els primers assaigs per a la caracterització de productes biològics d’interès terapèutic (principalment anticossos monoclonals i models d’àcids nucleics) amb el nou espectròmetre de ressonància magnètica nuclear d’1.0 GHz. Gràcies a aquesta Instal·lació Científic Tecnològica Singular, l’equip també va fer progressos molt rellevants en l’estudi de la regulació de la c-Src, la proteïna humana lligada a l’oncogèn més antic conegut, obrint la porta a noves estratègies de lluita contra el càncer. Els resultats es van presentar en importants revistes científiques (Pure and Applied Chemistry; doi: 10.1515/pac-2022-1211 / Oncotarget; doi:10.18632/oncotarget.28434 / Biomedicine and Pharmacotherapy; doi: 10.1016/j.biopha.2024.117325), i van donar lloc a la presentació d’una patent (EP24382104). L’originalitat de l’aproximació del grup es basa en el descobriment pel grup liderat per Miquel Pons del paper regulador de la regió desordenada de c-Src (Structure; doi:10.1016/j.str.2017.02.011 / Oncogene; doi: 10.1038/s41388-021-02092-x). Fàrmacs dirigits a aquesta nova diana terapèutica actuen sobre el potencial oncogènic de c-Src sense afectar el seu paper fisiològic en cèl·lules sanes. L’equip liderat pel Dr. Miquel Pons també va desenvolupar una metodologia molt innovadora que ha permès, en col·laboració amb investigadors d’Estats Units, Japó, i Austràlia,  aprofundir en el coneixement estructural i dinàmic del receptor de neurotensina 1 (NTSR), que promet ser un objectiu farmacològic de gran recorregut per al tractament del dolor, l’esquizofrènia, l’obesitat, l’addicció i diversos tipus de càncer (Nature Communications; doi: 10.1038/s41467-023-38894-8 / Cell Reports; doi: 10.1016/j.celrep.2023.112015). Més informació al web del BioNMR Group [+] 

• La Unitat Tecnològica de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-Tech) va tenir un paper molt destacat en l’avanç de projectes internacionals tan emblemàtics com la missió Gaia, la iniciativa més ambiciosa de l’Agència Espacial Europea (ESA) per detallar la cartografia estel·lar de la nostra galàxia. La descoberta d’un mig milió d’estrelles noves a Omega Centauri —el cúmul estel·lar més gran i massiu de la nostra galàxia, la Via Làctia—, l’observació de 380 quàsars mitjançant lents gravitacionals i la definició de la posició de més de 150.000 asteroides dins del sistema solar, van ser algunes de les fites assolides el 2023 de la missió GAIA en què va participar l’equip de l’ICCUB-Tech. La unitat també va finalitzar amb èxit el projecte europeu Galactic RainCloudS, de computació al núvol sobre dades Gaia, emmarcat en la convocatòria Open Clouds for Research Environments (OCRE) de la Unió Europea. La combinació dels volums extraordinaris de dades del satèl·lit Gaia amb la gran experiència en tècniques computacionals l’equip de l’ICCUB, la flexibilitat de les infraestructures al núvol i les tècniques de mineria de dades, van permetre estudiar de manera holística els lligams que hi ha entre els xocs que hi va haver entre galàxies i la formació d’estrelles. Finalment, entre els projectes iniciats el 2023 per la Unitat Tecnològica de l’ICCUB destaca la seva participació activa a dues de les darreres missions de l’ESA: LISA (Laser Interferometer Space Antenna), el primer esforç científic per detectar i estudiar ones gravitacionals a l’espai; i PLATO (PLAnetary Transits and Oscillations of Stars), que busca trobar i caracteritzar un gran nombre de sistemes planetaris extrasolars i les seves estrelles. Més informació al web de l’ICCUB-Tech [+]