Les primeres civilitzacions que van construir palaus monumentals i centres urbans a Europa són genèticament més homogènies del que es pensava, segons la primera seqüenciació de genomes complets extrets a excavacions arqueològiques al voltant del mar Egeu. Olga Dolgova del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG) -ubicat al Parc Científic de Barcelona i que forma part del Centre de Regulació Genòmica (CRG)- és la primera coautora de l’estudi, que ha estat publicat a la revista Cell.

Tot i les marcades diferències en els costums funeraris, l’arquitectura i l’art, la civilització Minoica a l’illa de Creta, la civilització Hel·làdica a la Grècia continental i la civilització Ciclàdica a les illes Cíclades al mig del mar Egeu, van ser genèticament similars durant l’edat del bronze primerenca (fa 5.000 anys).

Les troballes són importants perquè suggereixen que les innovacions fonamentals entre la transició del Neolític a l’edat del bronze com el desenvolupament de centres urbans, l’ús de metalls i el comerç intensiu, no es deuen només a la immigració massiva des de l’est de l’Egeu, tal com es pensava, sinó també a la continuïtat cultural dels grups neolítics locals.

L’estudi també revela que a l’etapa mitjana de l’edat del bronze (entre 4.000 i 4.600 anys), els individus al costat nord de l’Egeu eren considerablement diferents en comparació amb els de l’edat del bronze primerenca. Aquests individus compartien la meitat del seu llinatge amb persones de l’estepa Pòntic-Càspia, una gran regió geogràfica ubicada entre els rius Danubi i Ural, al nord del mar Negre. Aquests individus eren molt semblants als grecs actuals.

Les troballes suggereixen que les onades de migració dels  pastors de l’estepa Pòntic-Càspia, o poblacions al nord de l’Egeu que tenen una ascendència similar a l’estepa Pòntic-Càspia, van donar forma a la Grècia actual. Totes aquestes possibles onades de migració van precedir l’aparició del primer text del llenguatge grec. Això reforça les teories del proto-grec i de l’evolució de les llengües indoeuropees a Anatòlia o a la regió de l’estepa Pòntic-Càspia.

L’estudi internacional ha estat dirigit per Christina Papageorgopoulou de la Democratic University of Thrace i Anna-Sapfo Malaspinas de la University of Lausanne. L’equip va agafar mostres de restes òssies ben conservades a diferents excavacions arqueològiques. Van seqüenciar sis genomes complets, quatre de les tres cultures de l’edat del bronze antic i dos d’una cultura Hel·làdica durant l’edat del bronze mitjana.

L’equip investigador també va seqüenciar els genomes mitocondrials d’altres onze individus de l’edat del bronze primerenca. La seqüenciació de genomes complets va proporcionar dades suficients per fer les anàlisis demogràfiques i estadístiques de les històries de les poblacions.

La seqüenciació de genomes antics és un gran repte, principalment degut a la degradació del material biològic i a la contaminació humana. Un equip científic del CNAG-CRG, va superar aquestes limitacions mitjançant l’ús de machine learning o aprenentatge automàtic.

Segons Òscar Lao, cap del Grupo de Genòmica de Poblacions del CNAG-CRG, “Aprofitant que la quantitat de mostres i la qualitat de l’ADN que vam trobar és molt gran comparat amb altres estudis d’aquest tipus, hem desenvolupat eines sofisticades d’aprenentatge automàtic per superar reptes com la baixa profunditat de cobertura o les restes contaminades o fetes malbé, obrint la porta a l’aplicació de la intel·ligència artificial a les dades paleogenòmiques”.

“La implementació de l’aprenentatge profund en la inferència demogràfica basada en mostres antigues ens va permetre reconstruir les relacions ancestrals entre les poblacions antigues i inferir de manera fiable el volum i el moment de les migracions massives que van marcar la transició cultural del Neolític a l’edat del bronze a l’Egeu”, afirma Olga Dolgova, investigadora postdoctoral al grup de Genòmica de Poblacions del CNAG-CRG.

» Més informació: web del CNAG-CRG [+]