Investigadors del Centre Nacional d’Análisi Genòmica (CNAG), ubicat al Parc Científic de Barcelona, han desenvolupat un panell que recull prop de 500 variants genètiques més complet de l’Anisakis simplex, que ha permès dissenyar una eina molecular de baix cost per a la identificació ràpida dels exemplars de les dues principals espècies d’anisakis en les costes europees. Aquest estudi, publicat a la revista Scientific Reports, forma part d’un projecte conjunt amb la Universidad de Santiago de Compostela (USC) i l’Instituto de Investigaciones Marinas (IIM-CSIC). 

L’anisakis és un dels paràsits marins que genera més preocupació per a la salut pública, ja que pot provocar anisakiosi i reaccions al·lèrgiques en consumir peix infectat cru, poc cuinat o no congelat. Fins ara, la manca d’informació genètica sobre Anisakis simplex, l’espècie més comuna a l’Atlàntic, ha limitat els programes de vigilància. Disposar del seu genoma complet permetrà entendre millor la seva adaptació als hostes, la seva evolució i els mecanismes d’hibridació entre espècies, aportant una base essencial per desenvolupar eines més eficaces de control i seguiment del paràsit.

Amb aquest objectiu, el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) ha assemblat el genoma més complet de l’Anisakis simplex en un projecte publicat a Scientific Reports i desenvolupat amb la Universidad de Santiago de Compostela (USC) i l’Instituto de Investigaciones Marinas (IIM-CSIC), per a millorar el seu control tant en la indústria pesquera com en el consum alimentari. Aquesta informació de gran valor cobra especial importància en una espècie com l’anisakis, amb una estratègia de supervivència molt sofisticada que aprofita la cadena alimentària marina per a completar el seu cicle de vida, allotjant-se en placton, peixos, cefalòpodes i fins i tot en grans mamífers com les balenes.

“Gràcies a les tecnologies genòmiques capdavanteres del CNAG, hem generat l’assemblatge més contigu fins ara, que inclou un 98,2% de gens complets. El genoma de l’anisakis ens ha revelat una variabilitat genètica molt alta, molt més del que ens esperàvem. Hem identificat 150.000 variants estructurals de petit tamany en el seu ADN (insercions i delecions) i gairebé dos milions de variants d’una sola base o, cosa que és el mateix, canvis en una sola lletra del genoma”, afirma el Dr. Tyler Alioto, líder del Grup d’Assemblatge i Anotació del Genoma en CNAG i autor de l’estudi.

Nova eina per a la identificació de l’anisakis

Usant com a referència el mapa del genoma de l’Anisakis simplex obtingut pel CNAG, els investigadors de la USC han pogut identificar un panell que inclou prop de 500 variants genètiques per a l’estudi de la dinàmica poblacional actual i històrica d’aquest paràsit. A més, fruit de l’estudi de més de 2.000 exemplars mostrejats i caracteritzats per l’IIM-CSIC, tant de l’espècie Anisakis simplex com d’una espècie molt pròxima (Anisakis pegreffii) i també dels seus híbrids, els investigadors han pogut dissenyar una eina molecular de baix cost que permet entendre els processos reproductius i demogràfics de totes dues espècies.

“El desenvolupament d’eines genòmiques per a la gestió de les pesqueres, com la desenvolupada en aquest projecte per a l’anisakis, farà possible entendre la dinàmica poblacional de distints paràsits que afecten la salut humana i a espècies claus per a la seva alimentació, amb l’objectiu de millorar la seva prevenció i control. Això és especialment rellevant en un món cada vegada més global en què la dinàmica parasitària pot fins i tot saltar barreres entre espècies i representar un seriós risc per a la salut humana”, afirma el Dr. Paulino Martínez, investigador de la USC i un dels autors principals de l’estudi.

Informació clau per a la gestió pesquera

Gràcies a aquesta eina genètica, els individus poden classificar-se segons si pertanyen a l’espècie Anisakis simplex, a l’espècie Anisakis pegreffii o a híbrids de totes dues. Encara que la presència d’aquests tres grups d’exemplars és molt comuna en les costes espanyoles i portugueses, ja que comparteixen els mateixos ecosistemes i hostes, les dinàmiques de cada comunitat poden ser diferents, i també els seus mecanismes d’adaptació.

“Un dels impactes del canvi climàtic en els ecosistemes marins són les onades de calor. Aquests episodis són importants des del punt de vista epidemiològic, perquè molts agents zoonòtics com l’anisakis han d’adaptar la seva estratègia de desenvolupament modulant la seva expressió genètica en el context de les noves condicions de l’ecosistema. Això té una gran repercussió en els estocs de pesca, tant des del punt de vista de la qualitat relacionats amb la migració parasitària en el producte pesquer, com de salut pública, vinculat amb el poder immunogen i al·lergènic de les proteïnes de l’anisakis en les diferents matrius alimentàries dels productes de la mar. Aquest nou assemblatge i anotació optimitzats del genoma de l’anisakis ens permetrà analitzar amb més precisió totes aquestes qüestions”, explica el Dr. Santiago Pascual, investigador de l’IIM-CSIC i autor principal de l’estudi.

La nova eina d’identificació gira entorn a 10 variants genètiques, que distingeixen els diferents exemplars amb molta precisió, i permet també dur a terme estudis de vigilància poblacional molt més eficaços. Aquests nous marcadors d’ADN han contribuït a conèixer informació fins ara inaccessible, com els processos d’hibridació o introgressió, és a dir, l’intercanvi de material genètic entre espècies a través dels seus híbrids, així com les diferències entre les comunitats.

Aquest coneixement estableix les bases per a comprendre amb major profunditat com es distribueixen les poblacions d’anisakis en l’espai geogràfic, així com per a anticipar els canvis que puguin experimentar en un context de canvi climàtic. A més curt termini, l’estudi contribueix a reforçar els programes de control del paràsit, reduint el risc d’anisakiosi en les pesqueres i en la cadena alimentària, amb l’objectiu de continuar reforçant la seguretat en el consum de productes del mar.

» Article de referència: Martínez, P., Casanova-Chiclana, A., Urdaniz, I. et al. Genome assembly and SNP resources of Anisakis simplex enable cost-effective population assessment and discrimination of species and hybrids. Sci Rep (2026). https://doi.org/10.1038/s41598-026-60679-4

» Enllaç a la notícia: web del CNAG [+]