Skip to main content
Sense categoria

Identifiquen en mosques una molècula clau per ajustar el consum d’energia quan falta menjar

By 24 juliol 2014novembre 16th, 2020No Comments
< Tornar a notícies
Cèl·lules del cos gras, el teixit encarregat de gestionar les reserves d'energia a Drosophila (Lara Barrio, IRB Barcelona).
 24.07.2014

Identifiquen en mosques una molècula clau per ajustar el consum d’energia quan falta menjar

Investigadors de l'IRB Barcelona –amb seu al Parc Científic de barcelona– han descobert que sense aliment, les mosques Drosophila melanogaster que no tenen la proteïna p53 gestionen pitjor les reserves d'energia. L'estudi, publicat avui a Cell Reports (doi: 10.1016/j.celrep.2014.06.020), reforça les implicacions en metabolisme d'aquesta molècula –tradicionalment associada a supressió de tumors– i proporciona noves pistes per estudiar la funció de p53 en desordres metabòlics com ara la diabetis i l'obesitat.


La major part de la literatura científica sobre la proteïna p53 es refereix a estudis del càncer i estan perfectament establertes i detallades les funcions d’aquesta molècula com a supressor tumoral. A més, dins encara de la biologia del càncer, es coneix que p53 inhabilita les vies metabòliques de les cèl·lules tumorals per frenar que creixin i proliferin ràpidament.

Els estudis més nous al voltant de p53 miren de descobrir les seves funcions en la gestió de les reserves d’energia i nutrients en cèl·lules sanes. Experiments recents en cèl·lules en cultiu ja han demostrat que p53 entra en funcionament quan es queden sense nutrients, i per tant situen p53 en un altre camp d’estudi, el de metabolisme i salut cel·lular.

És en aquesta darrera línia de recerca on s’emmarca l’estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderat pel professor de Recerca ICREA, Marco Milán. Al treball, els autors demostren que en la mosca Drosophila melanogaster, p53 entra en funcionament en determinades cèl·lules per adaptar la resposta metabòlica a la falta de nutrients amb un efecte global sobre l’organisme.

A més, els investigadors revelen els mecanismes moleculars a través dels quals es regula l’activitat d’aquesta proteïna. Els resultats obtinguts en Drosophila són útils per estudiar els mecanismes moleculars de p53 en metabolisme de models vertebrats i investigar si pot estar involucrada en diabetis i obesitat.

‘Drosophila’ com a model per estudiar diabetis i obesitat

En humans, la gestió dels nutrients està organitzada per un sistema coordinat en el que intervenen cèl·lules del teixit adipós i d’òrgans com el pàncrees i el fetge. Quan mengem, es posa en marxa un complex sistema en que les hormones insulina i glucagó s’encarreguen de repartir els nutrients als diferents teixits i acumular-los per a ús posterior. A Drosophila les funcions de reserva i gestió d’energia les fan les cèl·lules d’un únic teixit, anomenat cos gras.

“Amb aquest treball demostrem que Drosophila ens és útil per entendre la resposta adaptativa d’un organisme davant la presència o absència de menjar i estudiar la resposta sistèmica, a més d’ajudar a revelar els mecanismes moleculars que s’activen i que funcionen igual en vertebrats”, explica Milán, cap del laboratori de Desenvolupament i Control de Creixement a l’IRB. “De fet, ja podem generar mosques diabètiques i obeses per estudiar aquestes patologies del metabolisme a nivell molecular”.

Enllaç a la notícia [+]