Les hemoglobines s\u00f3n les prote\u00efnes responsables del transport i l’emmagatzematge d’oxigen m\u00e9s \u00e0mpliament distribu\u00efdes en l’escala zool\u00f2gica. Consten de quatre cadenes polipept\u00eddiques que s’uneixen a grups hemo (un anell org\u00e0nic de porfirina amb un \u00e0tom central de ferro). Aquesta uni\u00f3 de l’oxigen molecular amb el grup hemo \u00e9s una reacci\u00f3 reversible (\u00e9s a dir, l’hemoprote\u00efna s’uneix i s’allibera de l’oxigen) que es coneix molt b\u00e9 experimentalment, per\u00f2 que fins ara no disposava d’un model te\u00f2ric que l’expliqu\u00e9s. El model te\u00f2ric que han presentat els investigadors de la UB concorda, doncs, amb els resultats experimentals ja coneguts. El mecanisme descrit en aquest treball explica de manera senzilla, i des del punt de vista at\u00f2mic, les causes de la reversibilitat del proc\u00e9s d’addici\u00f3 de l’oxigen al centre actiu de les hemoprote\u00efnes, el ferro. Com declara Novoa, \u00abaquest model te\u00f2ric pot servir de guia per a aquells investigadors que treballen en fisiologia respirat\u00f2ria, ja que ara disposen d’un mapa s\u00f2lid i consistent amb els fets coneguts experimentalment, per entendre una de les seves etapes fonamentals: l’addici\u00f3 d’oxigen al grup hemo.\u00bb El model tamb\u00e9 pot aportar idees sobre com afectar aquest mecanisme. Per a l’estudi, que ha durat tres anys, s’ha emprat un m\u00e8tode de qu\u00edmica computacional (CASPT2) que ha perm\u00e8s descriure correctament tota la reacci\u00f3. Aquesta disciplina estudia les propietats at\u00f2miques o moleculars de la mat\u00e8ria o d’alguns processos reactius, com en aquest cas, aplicant les equacions qu\u00e0ntiques i resolent-les amb m\u00e8todes computacionals. Aix\u00ed, doncs, com explica Novoa, \u00abamb aquest m\u00e8tode, hem fet un estudi sistem\u00e0tic de tots els camins de reacci\u00f3 de m\u00e9s baixa energia sense fer aproximacions pr\u00e8vies.\u00bb Fins ara, s’havien aplicat m\u00e8todes Density Functional Theory (DFT), uns dels m\u00e9s utilitzats en qu\u00edmica computacional, per\u00f2 nom\u00e9s tractaven aspectes parcials d’aquesta reacci\u00f3 i els resultats obtinguts no concordaven completament amb les dades experimentals. Aix\u00f2 es deu al fet que els m\u00e8todes DFT utilitzen aproximacions que, en el cas de l’estudi dels compostos met\u00e0l\u00b7lics del ferro, no funcionen amb la precisi\u00f3 adequada. Per aquest motiu s’ha aplicat un sistema de c\u00e0lcul te\u00f2ric anomenat CASPT2, sense aproximacions pr\u00e8vies, que ha demostrat que s’ajusta molt millor als resultats emp\u00edrics. \u00abAquest m\u00e8tode requereix una alta pot\u00e8ncia de c\u00e0lcul i bons coneixements de la metodologia quimicoqu\u00e0ntica\u00bb, destaca Novoa. M\u00e9s informaci\u00f3 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els investigadors Juan J. Novoa i Jordi Ribas-Ari\u00f1o del Departament de Qu\u00edmica F\u00edsica de la UB i del Centre de Recerca en Qu\u00edmica Te\u00f2rica de la UB (CeRQT) del Parc Cient\u00edfic de Barcelona, han presentat un model te\u00f2ric d’una de les reaccions fonamentals dels processos respiratoris de molts organismes: la uni\u00f3 de l’oxigen amb les hemoglobines. L’estudi, que apareix publicat a la revista Chemical Communications de la Royal Society of Chemestry en versi\u00f3 en l\u00ednia, ha estat destacat per altres seccions d’aquesta societat cient\u00edfica.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[9],"tags":[],"class_list":["post-36564","post","type-post","status-publish","format-standard","category-sin-categorizar"],"acf":[],"yoast_head":"\n