Skip to main content
< Tornar a notícies
Estructura microscòpica de teixit testicular de ratolí. Esquerra, detall de túbul seminífer sa amb espermàtides i espermatozoides. Dreta, els túbuls s'encongeixen per la mort massiva de cèl·lules germinals (en verd). (P. Mikolcevic, IRB Barcelona)
 31.03.2016

Troben una proteïna imprescindible per formar òvuls i espermatozous

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), liderats per l'investigador ICREA Angel R. Nebreda, han descobert una proteïna essencial en meiosi, el procés de divisió cel·lular que dóna lloc a les cèl·lules sexuals. Sense la proteïna RingoA, els ratolins d'ambdós sexes són estèrils. Els resultats, publicats a Nature Communications, podrien servir de base per desenvolupar anticonceptius masculins.

 

Les cèl·lules sexuals, a diferència de les cèl·lules de la resta de l’organisme, contenen la meitat de cromosomes (són haploides) gràcies a aquest tipus especial de divisió cel·lular. A la meiosi, a partir d’una cèl·lula precursora -cèl·lules germinals primordials- s’obtenen durant l’espermatogènesi quatre espermatozous mentre que a la ovogènesi es produeix un sol ovòcit (els altres tres degeneren durant el procés).

L’equip de Nebreda, ha descobert que la proteïna RingoA és un regulador fonamental de la meiosi, procés de divisió cel·lular pel qual es produeixen òvuls i espermatozous per a la reproducció sexual de mamífers.

Els ratolins sense RingoA obtinguts al Laboratori de Senyalització i Cicle Cel·lular del professor Nebreda, estan aparentment sans però són completament estèrils, tant mascles com femelles. Després de tres anys d’experiments, els investigadors postdoctorals de l’IRB Barcelona, ​​Petra Mikolcevic i Michitaka Isoda, descriuen els desajustos moleculars que es produeixen durant la meiosi per la falta d’aquesta proteïna.

Amb l’estudi, els investigadors aporten noves dades sobre un procés fonamental per a totes les formes de vida que es reprodueixen sexualment. “Tots vam començar amb una meiosi així que saber com funciona és intel·lectualment molt interessant”, apunta Nebreda. Tot i que la meiosi es va descriure a la fi del segle XIX “queden molts interrogants oberts”, explica aquest científic guardonat amb un projecte de l’European Research Council.

“No hi ha bons models in vitro per estudiar la meiosi. És difícil extreure els espermatozous i fer estudis en plaques, cal estudiar-los en els testicles. I amb els ovòcits encara és pitjor perquè en les femelles els òvuls es generen en les fases primerenques del desenvolupament i treballar amb embrions és tècnicament complex”.

• Article de referència:

Essential role of the Cdk2 activator RingoA in meiotic telomere tethering to the nuclear envelope. Petra Mikolcevic, Michitaka Isoda, Hiroki Shibuya, Ivan del Barco Barrantes, Ana Igea, José A. Suja, Sue Shackleton, Yoshinori Watanabe & Angel R. Nebreda. Nature Comms. (2016, 30 March). Doi: 10.1038/NCOMMS11084