Els precursors de DNA (els desoxiribonucle\u00f2tids) es troben entre les mol\u00e8cules m\u00e9s antigues de la Terra i l’enzim responsable de la seva producci\u00f3 estava present en els primers \u00e9ssers vius que van apar\u00e8ixer en el nostre planeta ara fa m\u00e9s de 3.500 anys. Aquest enzim, anomenat RNR (ribonucleotidil reductasa) \u00e9s essencial per tots els organismes vius i una diana important per f\u00e0rmacs indicats contra el c\u00e0ncer i infeccions tant bacterianes com parasit\u00e0ries o v\u00edriques. La recerca que han dut a terme els investigadors de l’IBEC i de la Universitat d’Estocolm \u00e9s clau per entendre com les RNR s’han desenvolupat al llarg de l’evoluci\u00f3. <\/p>\n
Segons explica Eduard Torrents, investigador de l’ IBEC, “vam descobrir un virus en el qu\u00e8 un DNA forani interferia en la funci\u00f3 del gen que sintetitza per la RNR. Lo habitual \u00e9s que aquest fet deix\u00e9s innactiu el gen per\u00f2, sorprenentment, vam comprovar que gr\u00e0cies a la capacitat que t\u00e9 el virus per sintetitzar els seus propis precursors de DNA, aquest microorganisme podia tamb\u00e9 recuperar per s\u00ed mateix la funci\u00f3 que duu a terme aquest enzim”. Malgrat la inserci\u00f3 d’aquest gen enmig del centre actiu de l’enzim, aquest es actiu ja que s’ensamblen les dues peces. Aquest fet “demostra l’enorme plasticitat del DNA i ajuda a entendre com l’evoluci\u00f3 s’ha desenvolupat des dels organismes unicel\u00b7lulars fins a l’enorme biodiversitat existent actualment”, apunta Britt-Marie Sj\u00f6berg, del Departament de Biologia Molecular i Gen\u00f2mica Funcional de la Universitat d’Estocolm. <\/p>\n
“Aquesta investigaci\u00f3 \u00e9s de gran inter\u00e8s per continuar estudiant l’origen d’aquest enzim al ser un dels m\u00e9s antics des del punt de vista evolutiu i que es troben en qualsevol tipus d’organisme viu a la terra. A m\u00e9s, obre una via a la possibilitat de desenvolupar noves mol\u00e8cules que puguin inhibir la seva funci\u00f3 en c\u00e8l\u00b7lules tumorals, infeccions parasit\u00e0ries o malalties infeccioses”, conclou l’Eduard Torrents, de l’IBEC. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un equip internacional d’investigadors liderat per Eduard Torrents de l’Intitut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ubicat al Parc Cient\u00edfic de Barcelona, i Britt-Marie Sj\u00f6berg del Departament de Biologia Molecular i Gen\u00f2mica Funcional de la Universitat d’Estocolm, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb cient\u00edfics de la Universitat de Western Ontario de Canad\u00e0, ha descobert com la s\u00edntesi d’algunes mol\u00e8cules precursores del DNA podria haver-se desenvolupat al llarg de l’evoluci\u00f3. El treball, que es publicar\u00e0 el pr\u00f2xim dia 10 d’abril a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) es basa en l’estudi de l’enzim responsable de la s\u00edntesi d’aquestes mol\u00e8cules en un virus bacteri\u00e0. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-45746","post","type-post","status-publish","format-standard","category-uncategorized"],"acf":[],"yoast_head":"\n