Des del punt de vista d’un centre de recerca, Elisenda Vendrell, directora de l’Oficina de Coneixement i Transferència tecnològica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-Hospital Clínic, veu necessari reforçar els següents aspectes: protegir quan sigui possible i hi hagi potencial de retorn, iniciar converses amb la indústria des del primer dia, informar als investigadors del procés de transferència i retorns i mantenir-los implicats en tot moment. Partint de la base que la titularitat de la patent és de la institució i els investigadors consten com a inventors “i no sempre ho tenen entès així, és important comunicar-ho bé”, va remarcar Vendrell.

Actualment l’IDIBAPS-Hospital Clínic compta amb 62 famílies de patents actives (moltes de titularitat compartida amb altres institucions), 10 programaris registrats i han signat 232 acords entre llicències, aliances i col·laboracions. Si bé cada centre té una política interna, a l’IDIBAPS “es reparteixen els beneficis de l’explotació a parts iguals entre inventors, grup d’investigació i institució. I això és un incentiu per seguir fent recerca”, va comentar Vendrell, que també reconeix que cada vegada més “ens demanen l’impacte que tindrà cap a la societat, sigui econòmic, creació de llocs de treball, un nou fàrmac o un diagnòstic per a una determinada malaltia”.

Per a Vendrell “publicar i patentar no és incompatible”, mentre que Nicolás-Vincent Ruiz, director d’IP d’Esteve, va posar com a exemple una pràctica comuna que consisteix primer en dipositar la sol·licitud de la patent i seguidament publicar l’article científic. Diversos professionals del públic es van afegir al debat. “Hi ha molta pressió per patentar abans de publicar amb la qual cosa, des del punt de vista de l’empresa biotecnològica o biofarmacèutica, es patenta massa aviat, amb poc suport i poca validació clínica”, va explicar Marta Palicio, directora d’Innovació de Biokit. “Et trobes amb un projecte prometedor, però amb un desenvolupament mínim que demana molta inversió. Per a l’empresa és difícil decidir llicenciar així i entenc que el retorn en aquests casos arribarà al cap de 15 anys”.
 

Estratègia atractiva i enfocada als futurs socis

Posteriorment, Nicolás-Vincent Ruiz va revelar algunes de les lliçons apreses al capdavant del departament de propietat intel·lectual de la multinacional catalana. A l’hora de treballar l’estratègia de protecció recomana tenir en compte els criteris que busquen les farmacèutiques per llicenciar un projecte. Per això cal establir una estratègia atractiva (seleccionar els actius que es volen protegir, les sol·licituds de patents prioritàries, països, fases en funció dels recursos de cada projecte, etc.), seguretat jurídica i un projecte amb valor afegit orientat a negoci.

El directiu d’Esteve ha fet èmfasi en la seguretat jurídica ja que pot afectar la legitimitat per negociar i llicenciar. És important, doncs, identificar els actors principals i els seus drets “perquè entrarem al mercat”. També, definir tots els aspectes del contracte, l’obligació de cada soci de la col·laboració, l’adquisició del dret (si són els inventors reals, la seva situació laboral, etc.) i la gestió de la informació, és a dir, tenir en compte la manera, amb qui i quan ho compartirem.

“Hem de crear confiança i reputació” va incidir durant la seva xerrada Josep Maria Carulla, director de Marsh Risk Consulting Iberia i “ser conscients que durant el cicle de vida d’una patent ens podem trobar múltiples riscos en l’estratègia, les operacions, el report i el compliment”. Les empreses que incorporen pensament de risc en el dia a dia són més capaces d’identificar-lo i saber què els pot passar, de prioritzar la gestió i evitar determinades situacions crítiques. Per a aquest assessor especialitzat en l’àmbit de les ciències de la vida, “estem parlant d’un procés dinàmic, per tant, hem de tenir cultura de riscos en la presa de decisions”, i va admetre que cada vegada “la tolerància per les sorpreses als errors és més baixa”.
 

Comunicació i transparència amb socis i inversors

En el vessant jurídic, Javier Merino, fundador i soci director d’Innovatech Law Firm, va explicar que quan es decideix protegir una tecnologia es pot fer mitjançant la propietat intel·lectual (programes d’ordinador, bases de dades, bioinformàtica, aplicacions mòbils per a la salut, manuals tècnics, etc.), la propietat industrial (patents, marques, etc.) o el secret industrial (know-how). La propietat intel·lectual es protegeix des del moment de la creació de la tecnologia, no és necessari realitzar cap registre, excepte que es vulguin generar proves de titularitat “i en aquest cas hi ha eines com el dipòsit notarial o el registre de la propietat intel·lectual”. Quant a propietat industrial, per poder patentar una tecnologia aquesta ha de complir uns requisits específics com són novetat, activitat inventiva i aplicació industrial. Respecte el contracte de llicència és important tenir en compte quins són els aspectes que regularà i la definició de la tecnologia llicenciada, del territori, la duració, les millores, les despeses de manteniment de les patents, les despeses de la defensa de les patents en cas d’infracció, si s’inclou una subllicència, entre d’altres. A més, “una bona gestió de la comunicació durant tot el procés i actuar amb transparència ens ajudarà a obtenir el suport dels socis i dels inversors”, va afirmar l’advocat Javier Merino.

La jornada, molt participativa amb una cinquantena de professionals que van tornar a omplir la sala polivalent del PCB, va estar moderada per Bernabé Zea, soci de ZBM Patents i membre del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona.

La propera sessió de Lessons Learned serà el 9 de juliol. 

 

Enllaç a la notícia: Web de CataloniaBio [+]