Skip to main content
< Tornar a notícies
La Dra. Eliandre de Oliveira, cap de la Plataforma de Proteòmica del Parc Científic de Barcelona, líder científica en el B·Debate (Foto: Biocat).
 07.11.2018

L’Atles del Proteoma Humà contribuirà a trobar la ruta cap a la medicina personalitzada

Líders mundials en proteòmica es reuneixen amb metges i investigadors locals avui i demà a CosmoCaixa Barcelona per impulsar l’ús en medicina personalitzada de la proteòmica, en una nova edició del B·Debate, una iniciativa de Biocat i Obra Social “la Caixa”, coorganitzada en aquesta ocasió amb el Parc Científic de Barcelona (PCB), la xarxa ProteoRed-ISCIII, l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Quatre científics i científiques de renom en aquest camp –entre els que hi ha la Dra. Eliandre de Oliveira, cap de la Plataforma de Proteòmica del PCB– lideren la trobada.

 

Sota el lema  “Clinical Proteomics: towards personalized medicine and health”, l’objectiu d’aquest B·Debate és impulsar l’ús en medicina personalitzada de la proteòmica, és a dir, l’estudi bioquímic del conjunt de proteïnes que duen a terme les funcions biològiques de les cèl·lules, com ara en la regulació de les hormones, el sistema immunitari i la coagulació de la sang, entre d’altres.

L’esdeveniment integra sis seccions temàtiques diferents, i està especialment dissenyat per atreure investigadors biomèdics en qualsevol etapa de la seva carrera científica, personal clínic del sistema sanitari nacional, científics de la indústria farmacèutica, així com responsables polítics, periodistes científics i ciutadans compromesos.

Entre els científics internacionals que hi participen figuren Henry Rodríguez, Director de l’oficina de recerca de proteòmica clínica del càncer de l’Institut Nacional del Càncer dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units; Cecilia Lindskog, investigadora a la Universitat d’Uppsala (Suècia), involucrada des del 2006 a l’Atles del Proteoma Humà, on dirigeix l’Atles dels Teixits; o Ileana M. Cristea, professora a la Universitat de Princeton (Estats Units) que investiga els mecanismes cel·lulars que defensen l’organisme dels virus, entre d’altres.

L’Atles del Proteoma Humà

La informació funcional de l’activitat de les proteïnes es pot convertir en una molt eina valuosa per la detecció precoç de malalties, la selecció del tractament més adequat i la monitorització de la teràpia per valorar-ne els resultats en temps real. Els àmbits que més es poden beneficiar de la proteòmica són les malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses.

Les proteïnes són un element que s’ha utilitzat recurrentment en medicina: des de la seqüenciació de la insulina als marcadors del càncer. Per exemple, la proteïna Her2 està sobreexpresada en el càncer de mama i la proteïna tau en l’Alzheimer. Els avenços en recerca, sobretot en diagnòstic i identificació de noves dianes terapèutiques, cal que arribin a la clínica i que els metges coneguin el seu potencial.

L’estudi de les proteïnes és una qüestió molt més complexa que l’anàlisi de la genètica, perquè les proteïnes són dinàmiques i varien en funció dels factors als que estan exposats. En l’expressió de proteïnes poden repercutir les malalties, les substàncies tòxiques i una multitud de variables més, com ara l’alimentació. Per tant, la temporalitat és una nova dimensió en l’estudi de les proteïnes.

Investigadors de tot el món estan treballant en l’Atles del Proteoma Humà per mapar els nivells de proteïnes en els diferents òrgans i teixits del cos humà, que estan codificades pels més de 20.000 gens identificats al Projecte del Genoma Humà, a principis dels anys 2000. Cada país analitza les proteïnes d’un dels 23 cromosomes humans. A l’Estat espanyol, un consorci de 20 laboratoris estudia el cromosoma 16, perquè molts dels seus gens estan implicats en malalties oncològiques, neurovasculars, cardiovasculars i infeccioses.