Un article publicat en la revista NAR Genomics and Bioinformatics presenta la Iniciativa Catalana per al Projecte BioGenoma de la Terra (CBP), que forma part de l’Earth BioGenome Project (EBP), una xarxa internacional que vol caracteritzar la biodiversitat genòmica de les espècies en diferents regions del planeta. En aquesta iniciativa participen prop de cent cinquanta experts de la Universitat de Barcelona (UB) i diverses institucions d’arreu dels territoris de parla catalana. La major part dels genomes es seqüencien al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona.

Seqüenciar el genoma de totes les plantes, els animals i els fongs a la Terra —prop de dos milions d’espècies conegudes— per protegir la biodiversitat tal com la coneixem: aquest és l’objectiu del Projecte del Biogenoma de la Terra (Earth BioGenome Project, EBP). En aquest ambiciós projecte internacional, també hi participa la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP), que seqüenciarà els genomes de les prop de 40.000 espècies eucariotes —és a dir, amb cèl·lules que tenen nucli definit— que es troben als territoris de parla i cultura catalanes (Andorra, Catalunya Nord, Illes Balears, País Valencià i Principat de Catalunya).

Ara, la revista Nucleic Acids Research Genomics and Bioinformatics publica un article sobre la iniciativa CBP. El treball té com a autors principals els catedràtics Montserrat Corominas, de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’IEC.

En la publicació hi han participat molts membres del CNAG, com ara el director, Ivo Gut; la cap de la Unitat de Seqüenciació, Marta Gut; el líder del grup de Genòmica Comparativa, Tomàs Marquès-Bonet; el líder de l’equip d’Assemblatge i Anotació del Genoma, Tyler Alioto; i la coordinadora estratègica del centre, Mònica Bayés.

L’article posa en valor la rica biodiversitat dels territoris que han compartit històricament una forta tradició cultural, amb un llegat lingüístic compartit, i cal  destacar que en ell s’esmenta explícitament la traducció catalana, disponible a la base de dades Zenodo [+].

Aquest treball segueix el precedent d’altres publicacions científiques sobre projectes regionals dins l’Earth Biogenome Project (EBP), com ara el Darwin Tree of Life (PNAS, 2022), la Coalició Portuguesa per a la Genòmica de la Biodiversitat (EcoEvoArXiv, 2023), el Projecte BioGenome d’Àfrica (Nature, 2022) o el Projecte Genòmica de Conservació de Califòrnia (Journal of Heredity, 2022).

Abordar el desafiament de la genòmica de la biodiversitat

La Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP) va ser impulsada el 2019 per la Societat Catalana de Biologia (SCB), amb el suport inicial de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ara també rep finançament del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a través de l’IEC.

En aquest projecte participen prop de cent cinquanta experts d’institucions com ara la UB, el CRG, l’IBE-UPF-CSIC, l’ICREA, el CNAG, l’ICTA-UAB, el BSC-CNS, el CRAG, ICBIBE, CSIC-UIB i l’IBB, entre d’altres. Biòlegs, botànics, zoòlegs, genetistes, bioinformàtics, microbiòlegs, ecòlegs i altres profesionals que contribueixen amb el seu esforç investigador a una recerca que, de moment, té en el punt de mira la seqüenciació del genoma de setanta-sis espècies que es troben als territoris de parla catalana.

El paper del CNAG en aquesta ambiciosa iniciativa és obtenir el genoma de referència de totes aquestes espècies, gràcies a la seva experiencia de més de 10 anys i a les seves últimes tecnologies genòmiques. Els resultats es poden consultar a la pàgina web de la CBP: https://dades.biogenoma.cat.

A la fase pilot de la CBP, iniciada l’estiu del 2020, s’ha creat un catàleg digitalitzat de les espècies eucariotes que viuen a Catalunya, amb espècies de tàxons poc explorats, com el flagel·lat d’aigua dolça (Singekia montserratensis); espècies rares, endèmiques o difícils de localitzar, com l’escorpí cec català (Belisarius xambeui), o les considerades emergents com a models biològics, com la sargantana de paret (Podarcis muralis). També es vol aportar els genomes d’espècies en perill d’extinció, com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l’amfibi més amenaçat d’Europa, o el coral vermell (Corallium rubrum); espècies usades en medicina, com la camamilla pirinenca (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica), o d’interès econòmic, com el rascló perlat (Xyrichtys novacula).

Un dels primers genomes seqüenciats ha estat el de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), un ocell marí endèmic de les Illes Balears, amenaçat críticament —especialment per les captures accidentals en palangrers—, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Però, més enllà de les fronteres de parla catalana, la CBP vol formar part d’un moviment transformador global per augmentar la consciència social sobre l’amenaça que genera la pèrdua de biodiversitat per al benestar humà, i potenciar una relació diferent i més equilibrada amb la natura arreu del món.

» Més informació: web del CNAG [+]

» Article de referència:Corominas, Montserrat; Marquès-Bonet, Tomàs; Arnedo, Miquel A. et al. The Catalan initiative for the Earth BioGenome Project: contributing local data to global biodiversity genomics, NAR Genomics and Bioinformatics, Volume 6, Issue 3, September 2024, lqae075, doi: 10.1093/nargab/lqae075