Poques setmanes abans de l’anunci dels Premis Nobel 2026, el guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2024, Victor Ambros, ha visitat l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), ubicat al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB), per oferir un seminari sobre regulació gènica, microARN i desenvolupament. El van acompanyar Guillermo P. Vicent, sotsdirector de l’IBMB-CSIC, i l’investigador amfitrió Marcos F. Pérez, que també utilitza el cuc C. elegans per estudiar processos de desenvolupament i epigenètica. Durant la visita, Ambros es va reunir amb membres de l’institut per conèixer projectes en epigenètica, metabolisme, malalties mitocondrials i regulació gènica, i va concloure la jornada amb una trobada amb estudiants de doctorat.

Un recorregut científic poc convencional

Victor Ambros, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2024 juntament amb Gary Ruvkun, ha dedicat bona part de la seva carrera a comprendre com els organismes regulen l’expressió gènica. La seva recerca es va iniciar als anys vuitanta amb l’estudi del petit cuc C. elegans. Ambros es va interessar per la via heterocrònica, un conjunt de mecanismes que controla la temporització de les diferents etapes del desenvolupament.

L’estudi de dos dels seus mutants, lin-4 i lin-14, va conduir a un descobriment inesperat. El gen lin-4 expressava una petita molècula d’ARN capaç de bloquejar l’expressió de lin-14. Així es van descobrir els microARN, revelant un nou mecanisme de regulació gènica que posteriorment es va demostrar que es conserva en diferents espècies.

La seva trajectòria científica també presenta una característica singular. Al llarg de la seva carrera va treballar amb tres premis Nobel: el seu mentor H. Robert Horvitz (2002), el director de la seva tesi doctoral David Baltimore (1975) i el seu doctorand Craig Mello (2006), abans de rebre ell mateix el guardó, compartit amb Ruvkun. El descobriment dels microARN va obrir un nou camp per comprendre com els organismes regulen el seu desenvolupament i responen als canvis del seu entorn, una línia d’investigació que Ambros va continuar explorant durant el seu seminari a l’IBMB-CSIC.

Del desenvolupament del cuc a la complexitat de la regulació gènica

Durant el seminari, Victor Ambros va tornar al model que ha tingut un paper fonamental en la seva trajectòria, C. elegans, per explicar com les xarxes de regulació gènica controlen el desenvolupament i el destí cel·lular. Un dels exemples centrals va ser la relació entre LIN-28 i el microARN let-7, que actua com un interruptor del desenvolupament i regula les transicions entre les diferents etapes del cicle vital del cuc. Aquests mecanismes mostren que l’expressió gènica no funciona simplement com un sistema d’encesa i apagada, sinó com una xarxa dinàmica en què la quantitat o concentració dels diferents reguladors determina la resposta de les cèl·lules.

Ambros també va destacar la complexitat i la robustesa d’aquestes xarxes. La regulació gènica té lloc a múltiples nivells, i els gens reguladors són alhora regulats, creant un sistema capaç d’ajustar la seva resposta segons les circumstàncies canviants. Factors com la dieta, la temperatura i l’entorn poden influir en el desenvolupament i el fenotip, mentre que diversos mecanismes reguladors permeten a l’organisme mantenir una resposta estable fins i tot en condicions canviants o d’estrès. En aquest sistema, els microARN formen part d’una xarxa més àmplia de mecanismes que s’activen de manera diferent segons el context i les necessitats de l’organisme.

L’estudi de C. elegans proporciona informació valuosa sobre com els organismes s’adapten als canvis del seu entorn mantenint alhora un desenvolupament robust.

Ciència, curiositat i referents

La jornada va concloure amb una conversa informal amb estudiants de doctorat, en un entorn més distès que el del seminari. Ambros va parlar amb ells sobre alguns dels reptes menys visibles de la carrera científica, com la incertesa d’obtenir finançament per a projectes quan encara no és clar cap a on conduirà la recerca, l’ús de la intel·ligència artificial i la importància de les competències lingüístiques i del multiculturalisme en una comunitat científica cada vegada més internacional. També va abordar el paper dels científics en la transferència del coneixement a la societat i en la influència sobre els responsables de la presa de decisions.

Aquesta proximitat va estar present durant tota la visita. En una conversa mantinguda durant la jornada, Ambros va explicar que rebre el Premi Nobel li va oferir l’oportunitat de retre homenatge a les persones que han marcat la seva trajectòria. Entre aquests referents va destacar el seu pare, Longin Ambros, un refugiat polonès de guerra que va arribar a Vermont (Estats Units) poc després de la Segona Guerra Mundial. En gran part autodidacte, va treballar com a agricultor i va ser una font d’inspiració fonamental per a l’investigador, la carrera científica del qual es va veure profundament influenciada per la curiositat intel·lectual i la capacitat de superació del seu pare.

Per a Ambros, rebre el Premi Nobel també va representar una oportunitat per celebrar totes aquelles persones que, d’una manera o altra, han contribuït a fer avançar el coneixement.

» Enllaç a la notícia: web de l’IBMB-CSIC [+]