Skip to main content
< Tornar a notícies
 09.02.2026

El MICIU i el CNAG celebren el 25è aniversari del Projecte Genoma Humà

El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU) juntament amb el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu al Parc Científic de Barcelona, i la iniciativa europea EASIGEN-DS, commemoren el primer quart de segle del Projecte Genoma Humà amb un esdeveniment que se celebrarà el 10 de febrer en la sala d’actes del Ministeri, a Madrid. La fita que va revolucionar la biomedicina moderna compleix 25 anys, després de la publicació del primer esborrany del llibre d’instruccions de la vida en la prestigiosa revista Nature el 15 de febrer de 2001 i un dia després en Science.

A inicis dels anys 90, la comunitat científica internacional s’enfrontava a un dels majors reptes científics de tota la història: el Projecte Genoma Humà, una iniciativa que va reunir més de 1.000 investigadors de tot el món per a desxifrar els 3.200 milions de parells de bases del nostre ADN. El desafiament era enorme, sobretot tenint en compte les tecnologies de seqüenciació disponibles en aquell moment. Més d’una dècada després, el febrer de 2001, es va publicar el primer esborrany del nostre genoma en les prestigioses revistes Nature i Science, una fita que canviaria per sempre la manera d’entendre la biologia de l’ésser humà.

Ara que fa 25 anys de la publicació del primer llibre d’instruccions de la vida, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU), el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i la iniciativa europea EASIGEN-DS, coordinada per CNAG, s’han unit per a celebrar aquesta fita científica amb un acte commemoratiu que tindrà lloc el dimarts 10 de febrer en la sala d’actes del MICIU. L’acte comptarà amb la participació del secretari Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa García, i la secretària general de Recerca, Eva Ortega Paíno.

El MICIU vertebra la seva aposta per les tecnologies genòmiques d’avantguarda través del CNAG, un centre que va fundar fa 15 anys per a desxifrar les malalties minoritàries, el càncer i moltes altres condicions, contribuint així a la seva prevenció, diagnòstic i tractament, situant a Espanya al capdavant de la recerca biomèdica.

Una taula rodona amb destacats experts en genòmica

L’esdeveniment reunirà algunes de les veus més rellevants de la genòmica nacional, amb l’objectiu d’analitzar l’impacte i les contribucions del Projecte Genoma Humà a la ciència i a la medicina durant aquest primer quart de segle, així com els seus reptes futurs en l’era de la intel·ligència artificial. D’acord amb el Dr. Ivo Gut, director del CNAG: “Vint-i-cinc anys després, no sols seqüenciem genomes amb una rapidesa impensable llavors, sinó que també som capaços d’interpretar informació cada vegada més complexa per a avançar en el coneixement de la malaltia i la salut, l’evolució i la diversitat biològica. Aquest és, sens dubte, el veritable llegat del Projecte Genoma Humà”.

La taula rodona començarà amb un dels dos científics espanyols que va participar en el Projecte Genoma Humà, el Dr. Roderic Guigó (Centre de Regulació Genòmica), que compartirà el seu testimoni en l’elaboració d’aquest primer llibre de la vida. A continuació, la Dra. Encarna Guillén (Hospital Sant Joan de Déu) abordarà la seva aplicació en la salut de les persones i el naixement de la medicina de precisió, revelant com la genòmica actual està transformant la lluita contra malalties minoritàries i el càncer. La Dra. Fátima Al-Shahrour (Centre Nacional de Recerques Oncològiques) se centrarà en els reptes de la bioinformàtica i la intel·ligència artificial per a la interpretació de les dades genòmiques i la seva integració amb dades de salut i d’altres òmiques. Tancarà la taula rodona el Dr. Tomàs Marquès-Bonet (Institut de Biologia Evolutiva, UPF-CSIC), que farà un pas més enllà del mateix ésser humà per a descobrir com la genòmica comparada i evolutiva ajuda a comprendre la diversitat genètica.

» Més informació sobre l’esdeveniment: web del CNAG [+]