Investigadors del Grup d’Estudi i Conservació de Mamífers Marins (GRUMM) de la UB i altres experts de la Universitat de València i Universitat Autònoma de Madrid han proposat la creació de 16 àrees de protecció per als cetacis a la Mediterrània, segons l’estudi presentat dimecres 16 d’abril a la seu del Ministeri de Medi Ambient per identificar zones d’interès ecològic per a la conservació dels mamífers marins en les costes mediterrànies.

Prop de la tercera part de les 27 espècies de cetacis presents a les costes espanyoles són espècies catalogades amb diferents tipus d’amenaça per a la conservació. L’estudi, d’àmbit nacional i impulsat pel Ministeri de Medi Ambient durant el 2000-02, aporta ara noves eines d’interès estratègic per conèixer els factors sòcioeconòmic que més impacten en l’hàbitat natural dels cetacis.

Al projecte, el Grup d’Estudi i Conservació de Mamífers Marins (GRUMM), dirigit per Àlex Aguilar i amb seu al Parc Científic de Barcelona, és el responsable de l’àrea d’estudi de les costes de Catalunya i Illes Balears. És també l’únic grup que ha fet censos aeris de mamífers marins durant les investigacions –a més de les campanyes en vaixells– cobrint més de 191.800 km quadrats amb vols en avioneta a les costes catalanobalears. Arran l’estudi, els experts del GRUMM han constatat una significativa reducció en el cas del dofí mular (Tursiops truncatus), amb uns 1.500 exemplars censats a l’àrea d’estudi, dins una població altament fragmentada en diversos nuclis poblacionals i, per tant, més vulnerable als riscos i amenaces per a la supervivència. Pel que fa al dofí llistat (Stenella coeruleoalba), al sector nord hi ha prop de 30.000 exemplars.

Pel que fa a l’estudi global, els experts proposen la creació de 16 àrees de protecció de cetacis en el litoral mediterrani espanyol. Del total d’àrees, 11 es corresponen amb altres Llocs d’Interès Comunitari (LICs) –dotats avui dia amb alguna figura de protecció— i pels quals els experts demanen ampliar-ne l’extensió. En aigües del sud d’Almeria i Múrcia, es proposen també 2 àrees de protecció oceàniques, més lluny de costa i en una zona sense cap figura de protecció vigent a l’actualitat. També hi ha la proposta per crear 3 Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM), que dependria dels acords del Conveni de Barcelona (Conveni per a la Protecció del Medi Marí i la Regió Costanera del Mediterrani). En concret, són àrees que corresponen al Golf de Vera, Mar d’Alboran i Estret de Gibraltar; els canons del Maresme i finalment, el corredor de migració de Cetacis, des d’Eivissa fins a la frontera francesa, un àrea d’especial interès per la balena d’aleta o rorqual comú, i que enllaçaria amb el Santuari Internacional de Cetacis al Mar de Ligúria, l’únic a la Mediterrània creat el 1992 per acord de França, Mònaco i Itàlia.

Per millorar la conservació de les poblacions de mamífers marins a les àrees seleccionades, els autors de l’estudi proposen una sèrie de mesures dirigides a la regulació del tràfic marítim, el fondeig d’embarcacions, la regulació de la introducció d’espècies foranes, el control de pesca i captura i d’activitats esportives i turístiques, i la limitació d’abocament de residus o contaminants a les aigües.

Al projecte d’àmbit estatal, hi han participat també els equips de Juan Antonio Raga de la Universitat de València (centrats en les costes de l’àrea de les comunitats valenciana i murciana) i Ana Cañadas de la Universitat Autònoma de Madrid i l’entitat ecologista Altinak (costes mediterrània i atlàntica d’Andalusia).