Skip to main content
< Tornar a notícies
Disminució de l'expressió de tres proteïnes a l'epiteli vestibular com a consecuència d'un tractament amb estreptomicina. Foto / UB
 31.10.2025

El CNAG participa en un estudi que identifica els mecanismes genètics implicats en la pèrdua de l’equilibri de l’oïda

El Centre Nacional d’Anàlisi Genètica (CNAG), ubicat al Parc Científic de Barcelona, col·labora en un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) que identifica els mecanismes genètics implicats en un trastorn que afecta el sistema vestibular de l’oïda, clau per mantenir el sentit de l’equilibri i la capacitat auditiva. L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Biomedical Science, mostra com s’inicia la degradació d’aquestes cèl·lules, que no es regeneren, amb l’ús continuat d’alguns antibiòtics i fàrmacs.   

Certs fàrmacs i substàncies químiques poden danyar el sistema vestibular, essencial per a l’audició i l’equilibri. L’ús prolongat de substàncies tòxiques, com alguns antibiòtics (per exemple, l’estreptomicina utilitzada en recaigudes de tuberculosi) o determinats fàrmacs contra el càncer, pot danyar les cèl·lules ciliades que formen part d’aquest sistema. En els mamífers, aquestes cèl·lules tenen una capacitat de regeneració molt limitada, de manera que l’exposició crònica pot provocar una pèrdua sensorial permanent. En lloc de morir immediatament, les cèl·lules ciliades poden ser “expulsades”, un procés controlat mitjançant el qual abandonen l’epiteli sensorial i passen a la cavitat plena de líquid de l’oïda interna. Abans que això passi, es produeixen canvis subtils, com l’afebliment de les connexions amb les cèl·lules nervioses i l’alteració d’estructures especialitzades que mantenen la funció de les cèl·lules ciliades.

Ara, una nova recerca ha identificat els mecanismes genètics implicats en la degradació del sistema vestibular causada per compostos ototòxics que afecten el vestíbul. L’estudi ha descobert que una de les respostes més primerenques i consistents és la disminució de l’activitat dels gens específics de les cèl·lules ciliades, cosa que implica una reducció en l’expressió dels gens essencials per al seu funcionament. Entre aquests s’inclouen Atp2b2 i Xirp2, que ajuden a mantenir l’estructura de les estereocílies (les diminutes prolongacions en forma de pèl que detecten el so i els moviments del cap); Nsg2, important per a la comunicació entre les cèl·lules ciliades i les nervioses; i Kcnab1 i Kcna10, que controlen els canals iònics que permeten el pas de senyals elèctrics a través de les cèl·lules.

Les principals causes de l’ototoxicitat vestibular crònica són els antibiòtics de la família dels aminoglicòsids, com l’estreptomicina, que s’utilitza en cas de recaigudes de tuberculosi, o anticancerígens, com el cisplatí. L’ús continuat d’aquests fàrmacs inicia un procés de degeneració que provoca que  “les cèl·lules ciliades es desenganxin de les neurones, comencin a deformar-se i acabin sent expulsades del seu lloc al teixit sensorial”, explica Jordi Llorens, líder de l’estudi i investigador de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i investigador de l’Institut de Neurociències (UBNeuro) i l’IDIBELL.

Per descobrir aquests canvis genètics inicials, l’estudi va utilitzar la seqüenciació d’ARN, una tècnica que mesura l’expressió gènica global i revela quins gens s’activen o se silencien els teixits del sistema vestibular. Marta Gut, responsable de la Unitat de Seqüenciació del CNAG, juntament amb les membres de l’equip de Genòmica Funcional, Anna Esteve-Codina i Beatriz Mur, van contribuir en la seqüenciació i l’anàlisi d’aquest projecte.

Mitjançant aquest enfocament, l’estudi també va mostrar que les cèl·lules ciliades responen a l’estrès ototòxic crònic activant gens relacionats amb l’estrès i ajustant processos com l’adhesió cel·lular, la producció d’energia i la gestió de proteïnes. Comprendre aquests canvis moleculars inicials ofereix informació valuosa sobre els mecanismes que provoquen la pèrdua de cèl·lules ciliades i podria ajudar a desenvolupar estratègies per protegir l’audició i l’equilibri abans que es produeixi un dany permanent. Més concretament, aquestes troballes també podrien contribuir a millorar el diagnòstic de l’ototoxicitat vestibular crònica i d’altres patologies relacionades amb les cèl·lules ciliades del sistema vestibular.

» Article de referència: Borrajo, M., Greguske, E.A., Maroto, A.F. et al. Early downregulation of hair cell (HC)-specific genes in the vestibular sensory epithelium during chronic ototoxicity. J Biomed Sci 32, 84 (2025). doi: 10.1186/s12929-025-01180-4

» Enllaç a la notícia: web del CNAG [+]