Skip to main content
< Tornar a notícies
 28.09.2022

El CNAG-CRG participa en un projecte europeu per revertir la pèrdua de biodiversitat

Avui s’ha posat en marxa Biodiversity Genomics Europe (BGE), una iniciativa sense precedents que aspira a fer front a la crisi de la biodiversitat mitjançant el desenvolupament de nous mètodes per crear un codi de barres d’ADN per a cada espècie, i un ‘mapa’ comparatiu del codi genòmic que dona lloc a cada organisme, amb l’objectiu de crear un inventari de la vida a la Terra. El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), amb seu al Parc Científic de Barcelona, contribuirà al projecte generant dades per a l’assemblatge del genoma de referència de 350-500 espècies.

Una de cada quatre espècies del planeta està actualment amenaçada d’extinció, posant en risc els mitjans de subsistència com el subministrament d’aliments i els cicles essencials d’aigua i nutrients. El coneixement és fonamental en la lluita per revertir aquesta pèrdua d’espècies i degradació dels ecosistemes sense precedents, però encara ens queda camí per acabar d’entendre com funciona la vida a la Terra i respon a les pressions ambientals. La genòmica proporciona noves eines crucials per respondre a aquestes preguntes, i el consorci Biodiversity Genomics Europe (BGE) provocarà un salt quàntic en l’ús de la genòmica a tot el continent.

Malgrat segles de recerca, s’estima que el 80% de les espècies del món encara esperen ser descobertes i descrites científicament. Fins i tot per a les espècies descrites, distingir-les sovint és difícil. A més, les interaccions dins i entre les espècies, i entre les espècies i el seu entorn, creen una imatge molt complexa tant a escala individual com a planetària. La ciència genòmica és la nostra millor esperança d’èxit a l’hora de cartografiar aquestes interdependències i predir com els individus i els grups poden respondre al canvi ambiental.

El consorci BGE reuneix a la comunitat científica clau d’Europa en dues tecnologies fonamentals basades en l’ADN: codi de barres d’ADN i seqüenciació del genoma, per a desplegar aquests mètodes a tot el continent.

El codi de barres d’ADN utilitza seqüències curtes d’ADN per discriminar entre espècies, de manera anàloga a com els codis de barres convencionals distingeixen els productes en un supermercat. Amb les tècniques modernes de seqüenciació genètica, el codi de barres d’ADN té el potencial d’accelerar dràsticament l’inventari de la vida a la Terra, proporcionant una base per al seguiment de la conservació global.

A l’extrem oposat de l’escala, la seqüenciació del genoma determina l’ordre dels nucleòtids d’ADN -els blocs de construcció del codi genètic- al llarg de tot el genoma de qualsevol espècie. Això permet a la comunitat científica identificar i localitzar gens i altres característiques del genoma, creant un “mapa” comparatiu del codi que dona lloc a cada organisme i proporciona una imatge completa de com funcionen els sistemes biològics i, sobretot, de com les espècies responen i s’adapten al canvi ambiental.

L’aplicació integral de la ciència genòmica a la investigació sobre la biodiversitat canviarà fonamentalment la ciència i la política de conservació, amb impactes previstos similars als del Projecte Genoma Humà en medicina.

CNAG-CRG, un element clau en la seqüenciació i assemblatge del genoma

El Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), que des del 2015 forma part del Centre de Regulació Genòmica (CRG), és un dels cinc principals centres de seqüenciació i anàlisi de dades d’ADN que contribuirà al projecte generant dades per a l’assemblatge del genoma de referència de 350-500 espècies.

Aquest procés implica un flux de treball complex i interdisciplinari que inclou l’ús d’una combinació de tecnologies genòmiques d’última generació. Les dades generades seran processades per diverses eines bioinformàtiques i informàtiques d’alt rendiment per a completar assemblatges de genoma. El genoma de referència a resultant es posarà a disposició a través de repositoris públics.

El CNAG-CRG aporta al BGE la seva experiència prèvia en projectes que impliquen dades de seqüenciació del genoma sencer a gran escala i assemblatge de genoma d’alta qualitat. El centre és una peça clau en consorcis com el European Reference Genome Atlas (ERGA), que està duent a terme la seqüenciació i assemblatge del genoma de moltes espècies arreu d’Europa, i la Iniciativa Catalana per a l’Earth Biogenome Project (CBP), que té com a objectiu elaborar un catàleg detallat del genoma de les espècies eucariotes dels territoris catalans.

“Estem encantats de contribuir a aquest projecte amb la nostra experiència en seqüenciació de lectura llarga i en genòmica en general. Treballar conjuntament amb tots els grans centres de genòmica ofereix l’oportunitat de compartir, aprendre i desenvolupar una experiència única que permet contribuir de manera clara a la nova era de la ciència ambiental”, afirma Marta Gut, cap de la Unitat de Seqüenciació del CNAG-CRG.

“L’impacte de crear un “atles” de mapes del genoma per a totes les espècies europees serà anàleg a l’impacte que els mapes de Google ha tingut en la manera com la gent es mou i veu realment el món. El projecte BGE coordinarà l’elaboració d’aquests mapes, és a dir, la recollida de mostres, la seqüenciació i assemblatge del genoma, aconseguint optimitzar l’estratègia i, en última instància, creant un recurs transformador per comprendre i navegar per la biodiversitat. Estic encantat d’ajudar a liderar aquest esforç!”, explica Tyler Alioto, cap de l’equip d’Assemblatge i Anotació del Genoma del CNAG-CRG.

BGE està cofinançat per la Comissió Europea, així com pels governs del Regne Unit i Suïssa amb 21 milions d’euros. Aquest primer gran projecte europeu s’allargarà fins al 2026 i col·laborarà amb els Earth BioGenome Project i International Barcode of Life. A més del CNAG-CRG, altres investigadors i investigadores implicats en la iniciativa són Tomàs Marqués-Bonet i Rosa Fernández de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), Roderic Guigó del Centre de Regulació Genòmica i Ana Riesgo del Museo Nacional de Ciencias Naturales.

» Enllaç a la notícia: web del CNAG-CRG [+]