Un treball realitzat en Drosophila melanogaster (la mosca de la fruita) per científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) –amb seu al Parc Científic de Barcelona– liderats pel professor de recerca ICREA, Marco Milán, identifica un micro-RNA com una peça fonamental en la relació entre les hormones que controlen el creixement i la maduresa sexual. La revista científica de referència en biologia bàsica, Current Biology, del grup Cell, avança avui el treball en edició digital.

”

L’estudi de la transformació de la larva a pupa de les mosques podria ajudar a dilucidar els mecanismes moleculars que desencadenen la pubertat.Segons Milán, “un creixement accelerat o la mateixa obesitat en les persones podrien provocar una entrada precoç en la pubertat amb efectes negatius en el creixement, un problema creixent en les societats occidentals. Avui, els metges desconeixen els mecanismes moleculars que desencadenen la pubertat precoç i Drosophila ens està proporcionant les primeres dades”

La investigació, la primera autora de la qual és l’estudiant francesa del programa internacional de doctorat de “la Caixa”, Laura Boulan, ha disseccionat les fases del desenvolupament de la mosca per revelar el delicat diàleg entre creixement i maduresa, regulat per l’activitat del micro-RNA bantam. Els investigadors han aconseguit descriure que la insulina, una hormona implicada en metabolisme i creixement, redueix els nivells de bantam i davant d’una menor presència de bantam creixen els nivells d’hormones esteroides.

“L’increment d’hormones esteroides indueix una frenada del creixement” indica Milán. La relació entre metabolisme, creixement i pubertat era ja conegut. Malgrat això, aquest treball assenyala per primera vegada el mecanisme molecular i identifica a bantam com el mediador fonamental en el diàleg entre les hormones implicades.

Aquesta troballa tindrà una possible aplicació en éssers humans quan es trobin els elements homòlegs als de les mosques. “Una entrada anticipada en la maduresa sexual comporta un fre en el creixement, i impedeix que els adults aconsegueixin un desenvolupament normal”, apunta Boulan. Aquests avançaments són rellevants tot i les diferències existents entre organismes com la mosca i els humans; la gran similitud genètica i la conservació entre espècies de molts mecanismes moleculars, permet als investigadors modelar fenòmens complexes en mosques o cucs i buscar correspondències en altres models animals més complexes fins a humans.

Enllaç a la notícia [+]