Quan algú travessa la porta del Parc Científic de Barcelona (PCB), el primer que es troba és l’equip de Recepció, primer punt de contacte amb els visitants i els clients. Donen la benvinguda, resolen dubtes i faciliten el dia a dia de les empreses, els investigadors i els visitants. Qui coneix perfectament aquesta tasca, amb més de vint anys d’experiència al capdavant, és Carme Mateo, que ha estat testimoni del creixement i la transformació del Parc, memòria viva del naixement i el creixement de molts projectes, empreses i avenços científics des d’una posició privilegiada de contacte amb les persones.

En aquests vint-i-tres anys, quines transformacions significatives has observat en el funcionament del Parc i en la seva comunitat?

El canvi ha estat molt gran. He vist arribar tots els grups del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i com naixien l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). La capacitat i la quantitat de gent que treballa ha evolucionat i ha canviat molt, però el nostre rol de recepcionista no tant: les tasques continuen sent molt semblants, però adaptades al volum: més població, més edificis i més sales de reunions.

Quines són les consultes o les situacions més freqüents amb què us trobeu a la recepció i com les gestioneu per garantir un bon servei?

El que ens pregunten més són les indicacions per arribar als llocs, tant les visites com la gent que treballa aquí. L’Edifici Clúster no ha canviat gaire, és molt gran i, sobretot a les plantes inferiors, és fàcil de perdre-s’hi. La gestió de les sales de reunions també ens ocupa molt de temps. Per sort, hem crescut en equip i la figura del tècnic audiovisual ens ha ajudat molt en tota la part tecnològica, que abans ens feia anar de bòlit.

Segur que hi ha usuaris que només volen que els atenguis tu o que esperen que estiguis disponible per consultar-t’ho només a tu, per confiança o inclús amistat, oi?

Sí, això em passa molt, sobretot amb els clients més antics: es pensen que ho sé tot (riu). Més que coneixement, sí que puc dir que tinc memòria, i molta gent aprofita això per fer-me consultes, perquè diuen que tinc memòria històrica. És com si fos un ordinador, soc l’arxiu! De tota manera, jo sempre els dic que els pot ajudar qualsevol altra persona, no per càrrega de feina, sinó perquè penso que la comunitat ha de tenir confiança en tothom de l’equip de Recepcions.

Sou el servei intern més ben valorat de cada any segons l’enquesta del baròmetre anual. Quina lectura en fas i quina és la clau d’aquest èxit?

La veritat és que ens fa molta il·lusió. Crec que treballem bé i ens ho mereixem, i tenim un bon equip en el qual tothom intenta fer-ho el millor possible. També ens sentim acompanyats per la direcció del Parc. La clau de l’èxit són les persones, treballar en equip i, quan no saps una cosa, poder comptar amb el company o companya del costat.

Al llarg de tots aquests anys, tens alguna anècdota que recordis especialment?

Recordo que fa quasi vint anys va venir un japonès preguntant per una persona del Parc. Vaig trucar al laboratori, on se suposava que havia d’estar, però qui em va agafar el telèfon em va dir que no hi era i que digués al japonès que anés a El Corte Inglés fins que arribés. I jo vaig seguir les instruccions fil per randa. Al cap d’una estona, va venir a buscar-lo la persona en qüestió, i quan li vaig dir que l’havia enviat a El Corte Inglés, em va caure una bona esbroncada (riu). I, de sobte, va aparèixer el japonès, tan feliç, amb un parell de bosses d’El Corte Inglés!