< Tornar al llistat

Eugin presenta a l'ESHRE 2020 avanços pioners en fertilitat i reproducció humana

06.07.2020

L’anàlisi de l’entorn en què es desenvolupen els embrions que s’arriben a implantar a l’úter revela un menor nombre de cèl·lules senescents (envellides) que aquells que no van aconseguir sortir-se’n. Així es desprèn d’un estudi liderat per investigadors del laboratori de recerca bàsica del Grup Eugin al Parc Científic de Barcelona (PCB), presentat ahir al congrès ESHRE 2020. Eugin també hi va donar a conèixer un altre treball –dut a terme amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la col·laboració del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG)– que revela que la qualitat dels òvuls pot radicar en les xarxes que creen els seus gens.

 

Laboratori d'Eugin al Parc Científic de Barcelona (Foto: Eugin).

Investigadors del Grup Eugin –juntament amb el professor Jan Brosens, expert de la Universitat de Warwick, i la doctoranda Alexandra Almansa, participant del programa de Doctorats Industrials de la Generalitat– han dut a terme una investigació pionera al seu camp que analitza el procés de la implantació embrionària, poc explorat fins avui per la complexitat que en suposa l’observació.

Això no obstant, en aquest estudi –presentat aquest cap de setmana al congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE 2020)– s’ha aconseguit analitzar en profunditat com es relacionen els tres actors principals en el procés d’implantació d’un embrió: l’endometri, elements de l’embrió i les cèl·lules responsables de regular la quantitat de cèl·lules sanes i envellides, i d’eliminar aquestes darreres, les anomenades Uterine Natural Killers (uNK).

Les conclusions indiquen que la manera com es relaciona un embrió de baixa qualitat amb la resta d’elements que intervenen en el procés d’implantació és diferent a la manera com ho fa un que sí que ho aconsegueix. En aquests casos, un dels actors principals, les uNK, no arriben a realitzar la seva funció i l’embrió no prospera.

Així, el treball subratlla que aprofundir en l’activitat biològica de les uNK en resposta a l’estímul dels embrions és determinant per entendre la implantació humana i continuar avançant en la solució als problemes d’infertilitat.

La directora científica del Grup Eugin, Rita Vassena, assenyala que “aquesta investigació ens apropa un pas més a entendre els mecanismes de la implantació de l’embrió a l’úter matern, un aspecte que desafortunadament encara no sabem optimitzar en els tractaments de reproducció assistida”. A més, ha indicat que “el compromís del Grup Eugin és aportar als seus pacients, i a la societat en general, una investigació ètica i rigorosa capaç de millorar els tractaments en reproducció assistida i de donar resposta a les necessitats i els reptes que es plantegen avui respecte de la fertilitat”.

La clau de la qualitat dels òvuls s'associa les xarxes que creen els seus gens

El Grup Eugin també va presentar a l'ESHRE 2020 un altre estudi, dut a terme amb un equip del Centre de Regulació Genòmica (CRG), que planteja que la qualitat dels òvuls d’una dona podria estar influïda per les xarxes que creen els seus gens. L’estudi s’ha dut a terme amb aplicacions informàtiques i tècniques bioinformàtiques de darrera generació, gràcies a la col·laboració del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG), amb seu al PCB i part del CRG.

Les conclusions suggereixen que la qualitat dels oòcits recau sobre la funcionalitat dels gens que s’expressen en aquests, i com i quant es relacionen entre ells. Així, tot i que no s’han identificat gens candidats concrets que s’identifiquin com a responsables d’una qualitat oocitàcia millor o pitjor, sí que s’aprecien xarxes funcionals que es poden veure alterades per l’estat de maduració en què es troben els òvuls i, en certa manera, també per l’edat de la dona.

Durant l’estudi, s’ha examinat la qualitat dels òvuls en dones menors i majors de 35 anys a partir del seu material genètic. Per això, s’han fet servir aplicacions informàtiques i tècniques bioinformàtiques de darrera generació pioneres en aquest tipus d’investigacions. En aquest sentit, gràcies a la col·laboració del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG), s’ha analitzat òvul a òvul el material genètic, tant de gens per separat com de grups d’aquests. Per fer-ho, s’ha utilitzat l’anomenada RNA-Seq, una tècnica d’avantguarda que ha permès llegir les molècules dels gens expressats en cada òvul i fer les comparacions segons els grups d’edat establerts.

La directora científica d’Eugin, Rita Vassena, ha destacat que “aquesta investigació és clau per desxifrar els motius pels quals la qualitat dels òvuls és menor com més gran és l’edat d’una dona, un tema de gran rellevància, atès que, cada vegada més, les pacients que arriben a les nostres clíniques són més grans i tenen un pronòstic pitjor”.

En aquest sentit, ha subratllat que “la col·laboració de la comunitat científica és fonamental i es demostra en projectes com aquest, en el qual el binomi investigació-tecnologia ofereix resultats integrals i ens permet atendre les necessitats reals de les nostres pacients, que és l’objectiu primordial”.