< Tornar al llistat

Embryotools aconsegueix el primer embaràs del món amb la tècnica de transferència nuclear per tractar la infertilitat

17.01.2019

Investigadors del centre espanyol Embryotools –amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)– estan participant a Grècia en una fita científica que marcarà el futur de la reproducció assistida. En el marc d'un assaig clínic pilot amb dones, promogut pel centre de reproducció assistida Institute of Life d'Atenes, els científics espanyols han aconseguit el primer embaràs registrat del món en el qual s'ha aplicat la tècnica de Transferència de Fus Matern (MST, Maternal Spindle Transfer, en anglès) per solucionar problemes d'infertilitat.

 

La Transferència de Fus Matern és d'una de les teràpies de reemplaçament mitocondrial que en els últims anys s'han investigat per a la prevenció de malalties que afecten les mitocòndries, els orgànuls cel·lulars que es troben en el citoplasma de la cèl·lula i que s'encarreguen de subministrar energia a aquesta. La tècnica consisteix a extreure el fus meiòtic (nucli) d'un oòcit no fecundat d'una pacient portadora de mutacions en l'ADN mitocondrial, i introduir-lo en l'òvul d'una donant amb mitocòndries sanes, del qual prèviament s'ha extret el seu nucli original. Després, l'oòcit resultant és fecundat amb l'esperma de la parella.

El Regne Unit va ser el primer país que va donar llum verda a la seva ús clínic del MST per a malalties mitocondrials. El primer nadó del món concebut amb aquesta tècnica va néixer a Mèxic el 2016 gràcies a un equip d'una clínica d'Estats Units. En aquest cas, però, es va recórrer a l'MST per esquivar la transmissió de malalties mitocondrials, no per solucionar problemes d'infertilitat.

Embryotools, per la seva banda, fa anys que ja assaja aquesta tècnica i l'any passat va aconseguir, amb la col·laboració de científics de la Universitat d'Oxford, concloure amb èxit un estudi practicat en ratolins que va ser premiat en el prestigiós congrés de la Societat Americana de Medicina Reproductiva (ASRM). Precisament, va ser durant la realització d'aquest estudi que els investigadors d'Embryotools van descobrir que la tècnica MST podria ser utilitzada també amb èxit per solucionar problemes d'infertilitat provocats per la mala qualitat dels ovòcits. En 2016, van obtenir el permís de les autoritats gregues per començar l'assaig clínic pilot els resultats preliminars van ser presentats la setmana passada al país hel·lè.

La gestant de Grècia està embarassada de 27 setmanes. Es tracta d'una dona de 32 anys que presenta una baixa resposta ovàrica, que acumula dues intervencions derivades per una endometriosi i que s'havia sotmès a quatre cicles de fecundació in vitro sense aconseguir cap embaràs. Ara, aspira a ser mare d'un nadó -un home- després de prendre part en l'estudi pilot que té lloc a Grècia. L'estudi inclourà en total a altres 24 dones parelles. Amb els ovòcits "reconstruïts" mitjançant MST, els investigadors ja han aconseguit obtenir 8 embrions d'altres tantes parelles, tot i que encara no han estat transferits a les pacients a l'espera de controlar en detall l'evolució del primer embaràs aconseguit.

"La transferència de fus matern és una tècnica experimental en període de validació. Amb tot, hem de ser prudents. No es pot incorporar a la rutina de qualsevol clínica de reproducció assistida d'un dia per l'altre. Requereix d'una tecnologia especial i d'una extensa formació dels investigadors amb una corba d'aprenentatge llarga", afirma la doctora Gloria Calderón, cofundadora i directora d'Embryotools. Calderón també destaca la seguretat que ha mostrat aquesta tècnica en tots els assajos realitzats fins a la data, en què no s'han registrat cap incidència.

Més del 99% de l'ADN del nadó provindria dels seus pares biològics

Per la seva banda, el doctor Nuno Costa-Borges, director científic i cofundador d'Embryotools, posa l'accent en un dels avantatges que aporta aquesta tècnica, respecte a altres de reproducció assistida, com la donació convencional d'òvuls. I és que més del 99% de l'ADN del nadó concebut provindria de la seva mare i pare biològics, tot i recórrer a un oòcit d'una donant. "Encara que es necessiten gàmetes d'un home i de dues dones diferents (la pacient i la donant), l'ADN nuclear o genòmic, responsable de la gran majoria de les característiques fenotípiques del futur nadó, provindria de la mare i el pare biològic, com en un procés normal de fecundació. La donant aportaria únicament l'ADN mitocondrial, el qual codifica tan sols 37 gens i representa menys de l'1% de l'ADN humà ", detalla.

A més, afegeix l'investigador, "aquest ADN mitocondrial aportat per la donant no es transmetria a les generacions següents si el nadó resultant fos un home, perquè l'ADN mitocondrial només es transmet per via materna, de manera que no es considera que afecti la línia germinal ".

En aquest sentit, el Dr. Costa-Borges també destaca que la preservació de l'herència genètica contribueix a eliminar les reticències que de vegades mostres les donants d'ovòcits, preocupades perquè els seus gens es transmetin a estranys.

La Llei espanyola no contempla aquesta tècnica

Després de treballar diversos anys amb els científics de l'Institute of Life de Grècia, Embryotools els va proposar dur a terme l'assaig clínic pilot a Grècia i va rebre el preceptiu aval de les autoritats sanitàries del país hel·lè.

Els investigadors d'Embryotools estan oberts a poder dur a terme un assaig d'aquestes característiques a Espanya, però el projecte no és factible de forma immediata. La  Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida no prohibeix específicament aquesta tècnica, però estableix en un annex les pràctiques autoritzades i preveu també un permís especial per altres tècniques no contemplades. La transferència de fus matern encara no està contemplada en la normativa. Així doncs, el primer pas hauria de ser obtenir l'aval de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida.

Notícia relacionada [+]