Quan es va despertar el teu interès per la ciència?

Sempre m’han agradat les ciències. A l’escola m’agradaven totes les assignatures de ciències: la química orgànica, les matemàtiques,  les ciències naturals, i també els minerals, la natura, els arbres… Recordo que em va fascinar la història del desenvolupament de la Terra. El que em va costar va ser decidir la carrera. Dubtava entre telecomunicacions i medicina, però vaig optar per medicina perquè vaig pensar que a nivell personal em reportaria més satisfacció. En principi volia fer l’especialitat d’oftalmologia, però no em veia tot el dia mirant pel microscopi, així que vaig especialitzar-me en cardiologia, perquè el cor és un òrgan vital.

I què et va impulsar a donar el pas de treballar com a metge a convertir-te en emprenedora?

Com a cardiòloga vaig treballar dotze anys, i m’agradava molt la meva feina. A l’Hospital de Bellvitge vaig estar quatre anys com a metge intern resident i diàriament tractava a molts malalts amb problemes de cor. Per determinar la seva malaltia ens ajudava conèixer el dolor que patien i les seves característiques: si tenien punxades, sensació de cremor o d’opressió. Per precisar millor el seu diagnòstic, el meu equip col·laborava amb neuròlegs. I arran d’aquesta col·laboració vaig començar a participar en diversos projectes de recerca, i em vaig interessar per la investigació.

Però com va sorgir la idea de crear l’empresa…?

A l’hospital vaig conèixer al Dr. Jordi Serra, que havia treballat per la xarxa dels National Institutes of Health (NIH) dels EUA i per a la Wellcome Trust i havia desenvolupat una nova tècnica per investigar l’origen del dolor neuropàtic. Va ser llavors quan va sorgir l’oportunitat de dur a terme un projecte important en aquest àmbit i junts vam decidir fundar l’empresa Neuroscience Technologies. Ara som socis.

Va ser un procés complicat?

No, perquè teníem finançament, però per mi va ser un canvi important, perquè algú havia d’ocupar-se de fer els números, i vaig haver d'aprendre molt i molt ràpid. Vaig fer cursos de comptabilitat, finances, negociació, lideratge, planificació estratègica i direcció d’empreses . Un que em va resultar molt útil va ser el “Senior Executive Programme” d’ESADE. Va durar un any i va ser fantàstic! Clar, que una cosa és la teoria i una altra la pràctica, així que fins que no et poses no aprens realment. Per sort, he tingut el suport de molta gent que m’ha ajudat a portar l’empresa endavant, com l’enginyer en Joan Aguilar, ex director d’IBM a Espanya, qui ha estat el meu mentor i una peça clau per professionalitzar el funcionament intern de Neuroscience. Però hi ha molts d’altres, com l’equip que conforma el consell científic i el consell d’administració de l’empresa, del qual forma part Michael Oerum, vicepresident de la Medicon Valley Alliance, un bioclúster en ciències de la vida de gran prestigi als països del nord d’Europa.

Quin és el teu projecte més destacat?

Actualment estem a punt de col·laborar en un assaig clínic de Fase 2 per provar l’eficàcia d’un nou fàrmac, a través d’un acord que hem signat amb una companyia (Clinical Research Organization, CRO) de Londres. Un altre aspecte clau  per a l’empresa és participar al consorci Europain, que va guanyar 1a convocatòria d’ajuts "Topic 9: Pain Research", organitzada per la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI). L’IMI és una aliança entre la industria farmacèutica europea (representada por el EFPIA) i la Comissió Europea per promoure el desenvolupament de nous fàrmacs i reduir els costos. L’objectiu del projecte que impulsa el consorci és promoure el desenvolupament de nous analgèsics per millorar el tractament dels pacients amb dolor crònic. Per nosaltres suposa treballar amb alguns dels millors experts en aquest àmbit, i grans multinacionals farmacèutiques. De fet som la única pime que hi ha!

De no haver creat la teva pròpia empresa, què t’hagués agradat fer?

Doncs segurament m’hagués dedicat a la recerca, en el meu àmbit o un altre. És el que més m’agrada...I si no hagués triat una carrera científica, potser hagués optat per alguna activitat relacionada amb el desenvolupament de noves tècniques en el món de l’educació. També m’agraden molt els idiomes. He estudiat anglès, francès, alemany… i ara estic començant a aprendre japonès.

Per fer negocis…?

No. no, per sort i de moment no crec que sigui necessari. Però he tingut relacions comercials amb el Japó i em va atreure conèixer la llengua, així que quan tinc una estona, em dedico a aprendre, de forma lliure, és clar…

Quines característiques creus que ha de tenir un bon científic?

Ha de ser acurat, observador, i també curiós. Molts avenços científics s’han produït perquè al llarg d’una recerca s’ha trobat un resultat inesperat, i això ha fet que els investigadors es formulin noves preguntes i puguin trobar respostes per a qüestions que no s’havien ni plantejat. També és important que tingui una mentalitat oberta, res d’idees preconcebudes, un bon científic s’ho ha de qüestionar tot!, si creus els dogmes, t’autolimites. I també ha de tenir una mentalitat integradora, és a dir , que accepti que la ciència s’ha de fer moltes vegades en col·laboració amb d’altres àrees de coneixement.

Per què vas triar Barcelona per muntar la teva empresa?

Perquè dins l'Estat espanyol és la ciutat que reuneix les millors característiques per desenvolupar la nostra feina. Té molt bons hospitals, qualitat de vida i es poden fer negocis. De totes maneres, sempre hem mirat cap enfora i recentment hem obert una delegació a Londres, on hi ha un bioclúster més madur que el nostre i és més fàcil captar talent. Clar, que, per la mateixa raó, també hi ha més competència.

En què consisteix la teva activitat ara?

Em dedico a planificar el creixement estratègic de l’empresa, portar les finances i la part de recursos humans i de gestió. Hem crescut molt, som nou persones a temps complet i tres a temps parcial. Però en èpoques bones de feina, sempre em reservo un dia a la setmana per fer recerca...que és el que més m’agrada.

Quina part de la teva feina et proporciona més satisfacció?

Una de les raons per les quals vam decidir crear l’empresa va ser per fer coses que no podríem haver fet d’una altra manera. Als hospitals públics hi ha molta pressió assistencial i no pots dedicar tot el temps que voldries a la recerca, i als privats no hi ha tanta cultura d’investigar. Neuroscience ens permet avançar en el coneixement científic i això ens dóna molta satisfacció. A més no hem perdut el contacte amb els malalts, perquè seguim veient a pacients –3.000 a l’any- gràcies a un acord que tenim amb una mútua.

Quin tipus de malalts seria el públic receptor dels fàrmacs que esteu ajudant a desenvolupar?

Un 50% són diabètics que tenen neuropatia, persones amb problemes de ciàtica, neuràlgies post-herpètiques i neuràlgia del trigemin. Es calcula que aquest tipus de problemes afecten a entre un 5 i un 7% de la població mundial.

I quin tractament se’ls prescriu actualment?

Per tractar aquest tipus de dolor només hi ha sis fàrmacs al mercat i cap d’ells és eficaç al 100%. A més són fàrmacs que s’utilitzen per tractar l’epilèpsia i antidepressius, però que no estan indicats de forma específica pel dolor. I els analgèsics que coneixem, com el ibuprofè, per exemple, no serveixen en aquests casos.

I quina part de la teva feina et produeix més frustració…?

Les tensions de tresoreria, quan hi ha manca d’actius líquids perquè els clients triguen en fer efectius els pagaments acordats. Causa molt d’estrès. De totes maneres, compensa, perquè l’empresa, a més de poder fer recerca. em permet conciliar millor la vida privada i la laboral. Però també és cert que has d’estar sempre “connectada”, els emprenedors no tenim un horari, hem d’estar amb el mòbil les 24 hores, inclosos els caps de setmana.

Com veus l’estat de la ciència al nostre país respecte a d’altres?

Depèn de amb qui et comparis. A Catalunya estem creixent, però el clúster de biomedicina i biotecnologia és encara molt jove, falta cultura emprenedora perquè no hi ha models, i com no hi ha cultura, costa assumir el risc per por al fracàs, però a mida que hi hagi més emprenedors i més cultura emprenedora, el risc i el fracàs s’acceptaran millor, perquè formen part del procés normal de tirar endavant un negoci. No podem deixar de fer coses per por a fracassar. El risc forma part de la vida. Personalment, penso que ho estem fent prou bé i que no tenim cap problema que no es curi amb l’edat.

Penses que la ciència està encara molt allunyada de la societat? Per què?

Sí. Probablement la societat veu lluny la ciència perquè no veu clara l’aplicació del que fem. La recerca requereix temps i diners i els resultats no són immediats. També hi ha el problema del desconeixement. És una cosa que passa a tots els àmbits: costa valorar allò que no es coneix o no s’entén prou bé. Els científics necessitem gent que faci divulgació, però que també entengui com funciona la ciència.

Per a concloure, un consell per a un jove que vulgui desenvolupar la seva feina en el món de la ciència…

Que busqui informació d’actualitat i de bona font per conèixer què s’està investigant i, cap a on apunten els últims avenços i tendències, i a partir d’aquí, que triï el que més li agradi, perquè la feina sempre és feina però el que importa és la motivació personal, l’objectiu que et proposes, i, el més important és que el teu treball t’apassioni.

I un altre per a un jove emprenedor…?

Doncs que no tingui por! I que s’assessori molt bé: “ja que ningú neix ensenyat”.