Quan es va despertar el teu interès per la ciència?

Des de molt petit... Quan la gent em preguntava què volia ser responia amb una tirallonga de carreres científiques, i encara que em deien "això és impossible; no pots estudiar 20 disciplines diferents",  jo insistia... I és que realment m'agradaven totes! Amb el temps també em va atraure molt la informàtica,  així que finalment vaig decidir deixar Alacant, i venir a estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a Barcelona. Al tercer curs de carrera vaig començar a buscar feina en un dels àmbits que més m'atreien, la intel·ligència artificial aplicada a la biomedicina, i la vaig trobar al grup d'Ernest Giralt –catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona– que va dirigir el meu projecte final de carrera. Més tard, em vaig matricular en Enginyeria Superior i vaig continuar combinant els meus estudis amb la recerca iniciada amb l’Ernest, que es va traslladar a l'Institut de Recerca Biomèdica al Parc Científic Barcelona. Amb ell també vaig fer el meu projecte final de carrera i la tesi doctoral. Un any abans d'acabar-la, el 2007, vaig fundar la meva empresa, Intelligent Pharma -dedicada al desenvolupament i comercialització de solucions basades en la intel·ligència artificial aplicada al món biomèdic i farmacèutic- i em vaig instal·lar al Parc Científic Barcelona.

Què et va impulsar a donar el pas de científic a emprenedor?

A la meva família som tots molt emprenedors. De fet, el meu pare té un grup d'empreses, la meva mare també; la meva àvia materna, la meva àvia paterna, els meus avis... Tothom a la meva família és molt emprenedor! Per tant, penso que ser emprenedor es porta als gens. A més, tenim un lema que sempre l'apliquem a tot: "si tu estàs treballant per a algú, aquest algú està guanyant diners amb el teu treball; per tant... per què no fas tu el que fa aquest algú?". La filosofia és aquesta: si tu estàs aportant valor, doncs no l'aportis només per a un tercer, si no aporta'l també per a tu mateix. El pas de treballar per compte d'altre a treballar per compte propi és la primera baula de la cadena. L'empresa la vaig fundar jo sol i, de fet, vaig treballar jo sol també, fins que vaig començar a fitxar gent. Ara, després de tres anys, som ja vint científics: matemàtics, enginyers de comunicacions, enginyers informàtics, químics, bioquímics, etc. Som una empresa molt multidisciplinària.

Va ser un procés complicat?

Fer una empresa no és fàcil; es requereix temps, valor, un cert bagatge i, és clar, finançament. Té els seus riscs, és veritat, però una vegada et llances, si el teu projecte és bo trobes col·laboradors i suport per donar el salt: subvencions, programes institucionals, ajuts d'entitats financeres, iniciatives com ara la Bioincubadora PCB-Santander del Parc Científic Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera, etc. A més, jo penso que és el salt més segur, perquè en certa manera només depens de tu, la qual cosa ja és molt important; no depens de cap tercer. Jo tinc molts col·legues i amics que són científics i sempre estan pendents que si el ministeri aprova el seu projecte o no l’aprova; que si els atorguen la "Ramón i Cajal", la "Marie Curie"... o què sé jo!. En el meu cas no; els únics deures que he de fer són diversificar al màxim el risc i tenir el màxim de clients diferents, de manera que si un client falla, pel motiu que sigui, en tinc vint més, o cinquanta més.

Per què vas triar Barcelona per muntar la teva empresa?

Ho vaig fer, podríem dir, per inèrcia... Però avui en dia si hagués de tornar a muntar Intelligent Pharma, no la muntaria a Barcelona. La muntaria en algun lloc com ara Cambridge o San Diego; en aquestes dues ciutats hi ha la major concentració d'empreses biotecnològiques del món. Actualment treballem per a pràcticament totes les empreses del nostre entorn geogràfic i que poden ser clients nostres. Per desgràcia, aquest nombre d'empreses és encara un nombre petit i si estiguéssim a Alemanya o Suïssa, en comptes de quinze o vint clients, serien cinquanta o seixanta, i si fóssim a San Diego, en serien dues-centes o tres-centes.

Tan lluny som d'Europa i els Estats Units?

Som molt lluny!... Podríem dir que Espanya està situada a la zona intermèdia de la segona divisió mundial.  Catalunya està a la part alta; hi ha centres de recerca i acadèmics molt bons, però no deixem d'estar en segona divisió. El motiu principal és que la biotecnologia és un sector que nosaltres anomenem "intensiu en coneixement i intensiu en capital"; es necessiten cremar molts milions d'euros o de dòlars per obtenir resultats aptes per al mercat. I Espanya és un mercat molt pobre en capital, per tant, pobre per a les empreses biotecnològiques. I això es reflecteix en el nombre de medicaments d’origen espanyol que hi ha al mercat, que són zero, un o dos, però no més de cinc, vaja! En canvi als Estats Units, Cambridge, Alemanya o Suïssa, això és completament diferent.

Així doncs, dedicar-se a la ciència a Espanya és rendible?

Es clar que sí. Intelligent Pharma és rendible. I de fet, és una empresa que l'últim exercici ja va tancar amb beneficis i, a més, amb uns beneficis importants respecte el balanç d'actius. Som una empresa completament orientada al mercat i no depenem en absolut de les subvencions que ens dóna l'administració pública, encara que cada subvenció que ens donen... benvinguda sigui!

Quin és el secret?

L'únic secret és fer ciència dirigida al mercat. El que no poden fer les empreses és fer ciència no dirigida al mercat. L'entorn acadèmic, és diferent. La Universitat –des del meu punt de vista i encara que els polítics pensin el contrari– no té per què ser rendible, perquè el seu objectiu és fer ciència fonamental, ciència bàsica, ja que si algú no fa ciència bàsica, ningú podrà fer ciència aplicada al mercat. En canvi, les empreses han de fer ciència que sigui rendible perquè el seu objectiu és guanyar diners. I això és una veritat com un temple. El meu objectiu, com el del 99,99% dels emprenedors, és guanyar diners. I el secret és estar molt orientat al mercat, saber perfectament què és el que el mercat vol, quin és el teu model de negoci, quant guanyaràs i com pagaràs a final d'any els dividends als accionistes. I si el teu model de negoci passa per ajudar a la gent, doncs millor que millor, perquè tens dues motivacions: la primera, guanyar diners i la segona ajudar la gent.

Trobes a faltar la “ciència de laboratori”?

Ser científic i emprenedor no són coses incompatibles. Fer empresa és una decisió que està oberta a qualsevol sector que tingui un interès econòmic i fer empresa, a més, basada en ciència o en enginyeria és un tema molt apassionant. La “ciència de poyata”, de proveta (que en el nostre camp es tradueix a ciència d'ordinador, de computadors) em motiva molt, m'encanta i, de fet, una vegada a la setmana, com a mínim, em reuneixo amb tots els científics perquè m'expliquin els últims avenços que hem estat capaços de desenvolupar. Com som tanta gent treballant en camps diversos, m'agrada veure tot els avenços que hem fet en totes les àrees i coordinar aquests avenços, amb la qual cosa, més o menys, vaig dirigint totes les línies de recerca en funció del que ens demana el mercat. I això em motiva molt més que estar al laboratori o davant de l'ordinador.

En què consisteix, exactament, la teva activitat actual?

La podria resumir en tres tasques bàsiques: gestió i coordinació general de l'empresa; direcció de les línies de recerca principals, no concretes, perquè per a això tinc directors científics i tècnics; i finalment, vendre, que és l'activitat a la qual dedico un 90% del meu temps. La setmana passada vaig estar mitja setmana a Alemanya, la setmana vinent seré a França, i aquesta setmana estic aquí, però podria estar en qualsevol altra part.

Quina part de la teva feina et produeix més satisfacció?

La part comercial, sense cap mena de dubte. El que més em motiva és vendre. I no tinc cap problema en vendre, a més, en qualsevol llengua  (jo parlo cinc idiomes...i si fa falta sis!) perquè des de petit els meus pares em van inculcar que s’ha de saber vendre, perquè vendre és una cosa que tothom fa contínuament: per buscar xicota, per trobar feina... Per això, és una cosa bàsica que tot el món hauria de saber fer. Jo sóc un venedor nat i m'encanta visitar clients, veure problemàtiques, veure com podem ajudar-los. Això és el que més m'agrada! Jo intento visitar cada dia, com a mínim, un client diferent.

I la part que menys t’agrada?

En realitat aquesta és una pregunta molt difícil per a un emprenedor, perquè quan hi ha una cosa que no t’agrada contractes a algú perquè la faci, amb la qual cosa cosa, al final jo em quedo amb les activitats que més m'agraden i les altres, les delego. I això ho tenim molt present quan busquem gent. Tractem d'aconseguir que cadascú aporti el màxim valor en la seva àrea d'acció i una persona no pot aportar gaire valor si això no és el que realment li agrada o el motiva.

Quins són els teus projectes més destacats?

Tenim dos àmbits d'actuació molt clars. El primer és el comercial, dins del qual el projecte més important per a mi és la internacionalització. Avui en dia, gairebé totes les empreses nacionals farmacèutiques, i moltes de les biotecnològiques, ja són clients nostres, així que la nostra meta és tractar que també ho siguin les alemanyes, angleses, franceses, etc. Fa tres mesos vam obrir la nostra primera filial internacional a Heidelberg, Alemanya, perquè a Alemanya i Suïssa es concentra gran part de la indústria farmacèutica europea; la nostra segona filial serà a Cambridge i la tercera, espero, a San Diego. Respecte al nostre segon àmbit d'interès, el científic, estem desenvolupant dues noves tecnologies molt innovadores que el mercat ens està demanant: Prometheus i Achilles.

En què consisteixen?

Prometheus és una tecnologia d'intel·ligència artificial dedicada a dissenyar nous fàrmacs per ordinador: el client t'explica el medicament que vol mimetitzar i el programa dissenya una molècula de nova síntesi per elaborar un medicament que sigui completament diferent però que faci el mateix. Achilles és un tema de química combinatòria per ordinador. Quan es dissenya un medicament, una de les seves primeres etapes és buscar el que s'anomena un hit, és a dir, una molècula que tingui una primera activitat farmacològica; el següent pas és optimitzar aquest hit, en altres paraules, buscar petites modificacions de la molècula que puguin millorar els seus perfils farmacològics, o el que és el mateix, la seva potència biològica. El programa Achilles és accelerar al màxim aquest procés d'optimització de hits.

De no haver arribat a ser científic que t'hagués agradat ser?

La veritat és que tinc una gran afició molt oblidada, per desgràcia, perquè m'encanta i no puc dedicar-m'hi, i és l'arqueologia. Si no fos ni emprenedor, ni científic, ni enginyer, seria arqueòleg, sense cap mena de dubte. Encara que, en certa manera, és una resposta trampa, ja que un arqueòleg també és científic... Quan un dia em retiri (la qual cosa espero que sigui bastant abans dels 65 anys!) m'encantaria utilitzar la intel·ligència artificial per solucionar problemes no resolts dins del món de l'arqueologia, per exemple, sistemes matemàtics per predir l'evolució de les llengües arcaiques, o sistemes d'intel·ligència artificial per preveure la ubicació de nous jaciments arqueològics. Tinc moltes idees... i algun dia em posaré a treballar en elles!

Quines característiques, segons la teva opinió, ha de tenir un bon científic?

Penso que són dos o tres i que la persona que les tingui, les ha de tenir molt clares sinó no es pot dedicar mai a la ciència. La primera és tenir un mètode, perquè sense mètode, sense ordre, és impossible treballar en ciència; la segona, és tenir paciència, perquè hi ha moltes hipòtesis que es llancen i no són vàlides, i cal tornar a començar l'experiment; i la tercera, tenir tolerància als errors, és a dir, tenir una ment molt flexible per saber que un problema no té per què resoldre’s necessàriament només amb els teus coneixements, sinó que és molt possible que requereixi aproximacions multidisciplinàries, i això es fa cada dia més patent en tots els àmbits de la ciència.

Per a concloure, dos consells: un, per a un jove que vol ser científic

Que busqui el millor director de tesi, el millor director científic; per desgràcia a la universitat espanyola, com a tot arreu, hi ha alguns científics o directors científics dolents. És importantíssim buscar algú que tingui visió, que tingui amplitud de vistes, bones dots de direcció científica; en altres paraules, un bon mentor. I per sort, al Parc Científic Barcelona abunden aquests segons.

...i un altre per a un jove emprenedor

Sobretot , que estigui orientat al mercat. Estic cansat de veure gent “que fa volar coloms”, amb idees insòlites i que... bé, encara que al final creïn llocs de treball –que és una de les coses que importen– no deixen de ser idees sense sostenibilitat a curt termini.  És molt important entendre bé el mercat i estar segur de que el teu producte, la teva idea, el teu servei cobrirà unes determinades necessitats.