Com vas començar a desenvolupar la teva activitat en l'àmbit de la ciència i la innovació?

El cert és que la meva vinculació amb projectes innovadors va començar ben aviat. Després d’acabar Psicologia i cursar un màster en intervenció socioeducativa, vaig participar en diverses experiències professionals molt enriquidores en l’àmbit de la integració laboral i social de col·lectius en risc. Vaig continuar formant-me i poc després m’incorporava a “El Periódico de Catalunya” com a tècnica en control de qualitat, just en el moment en què es posava en marxa la nova rotativa i apareixia l’edició en català.

L’any 2002 em va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me al Parc Científic Barcelona. La possibilitat de formar part d’aquest projecte, gairebé des dels inicis, em va semblar una oportunitat molt estimulant. Representava un repte per al meu desenvolupament professional. Quedava molt per fer... i la meva idea era créixer professionalment amb el projecte. Vaig començar a la Recepció d’Administració, i després d’un temps com a responsable de la Recepció de l’edifici Clúster (l’edifici dels laboratoris), vaig passar a ser la coordinadora de Recepcions i ara sóc responsable d’Operacions.

Què et va impulsar a donar aquesta orientació a la teva trajectòria professional?

A diferència d’altres organitzacions, el concepte de "Recepció" s'entén aquí al Parc com a "punt de gestió dels clients", és a dir, de les empreses, instituts i grups de recerca que hi ha ubicats. Si a això hi afegim que parlem d'un projecte que en el moment en què m’hi vaig incorporar era als inicis (i disposava, per tant, d’una plantilla molt reduïda), les meves tasques no es limitaven a atendre el telèfon o al públic, sinó que implicaven determinades responsabilitats en la coordinació del funcionament de les instal·lacions i els serveis dels edificis, la qual cosa requeria aportar solucions molt diverses a incidències de caire operatiu. Per tant, en molts aspectes, aquesta feina tenia molts punts en comú amb les activitats que havia desenvolupat fins llavors.

Com ara quines?

Bé doncs, donar resposta a les necessitats d'una comunitat tan heterogènia requereix el desenvolupament de certes aptituds i actituds que ja vaig començar a adquirir durant la meva formació i en experiències professionals prèvies, com ara dinamisme, capacitat d'anàlisi de les situacions, intuïció per anticipar-se a les necessitats, flexibilitat i creativitat...

En què consisteix la teva activitat actual?

La meva missió és vetllar perquè totes les entitats ubicades al PCB disposin de les condicions òptimes per desenvolupar la seva activitat, així com coordinar la resolució de qualsevol tipus d'incidència en el funcionament de les instal·lacions i serveis.

Quan una empresa, institut o grup de recerca es vol instal·lar al Parc, jo faig un primer contacte amb el client per identificar les seves necessitats d’espai, tant d’oficina com de laboratori; un cop aquesta sol·licitud és acceptada per la Direcció, coordino totes les accions necessàries, a nivell operatiu, per a la incorporació de l’entitat al Parc: elaboració del plànol, execució de la reforma, si s’escau; distribució del mobiliari; ampliació i modificació de les instal·lacions elèctriques, xarxa i telefonia; elaboració del pressupost global de la reforma i supervisió del calendari, entre d’altres. D'altra banda quan una empresa, institut o laboratori té necessitat de créixer, traslladar-se o modificar el seu espai també m'encarrego de coordinar íntegrament la reforma. S'intenta que, en aquest àmbit, hi hagi un únic interlocutor.

Com que les empreses, instituts i grups de recerca estan en constant evolució i els nostres espais estan molt sol·licitats, realitzem canvis i reformes constantment, de manera que el Parc esdevé un gran “tetris” on totes les peces han d’acabar encaixant. El PCB és un entorn molt dinàmic i de vegades em sorprenc que puguem canviar tant! Però afortunadament estic envoltada per un excel·lent equip de professionals i això fa que pugui realitzar la meva feina de forma més fàcil i eficient.

Aquesta, es pot dir, que és la part pròpiament “operativa” de la meva feina.

Doncs, quina altra mena d’activitats duus a terme?

M’encarrego del contacte amb els proveïdors en tot el relacionat amb el mobiliari d’oficina i equipament dels espais comuns del Parc; coordino la comunicació interna transversal entre els diferents àmbits de l'organització i els usuaris, pel que fa el funcionament de les instal·lacions i els serveis i, també gestiono el funcionament dels edificis. Aquesta última part és la que ha romàs del meu anterior càrrec com a coordinadora de Recepcions.

Quines implicacions té aquesta tasca?

La resolució de qualsevol problema de funcionament d'instal·lacions i serveis que pugui afectar una entitat ubicada al PCB en el seu dia a dia. Quan acompanyes una empresa o un grup de recerca en la seva entrada al Parc s’acaba establint un vincle, una relació de confiança duradora... Per això trobo que la paraula “clients” és massa comercial. Es tracta de persones que participen i formen part del nostre projecte; per això prefereixo parlar dels nostres usuaris, dels membres de la comunitat PCB.

Quina part de la teva feina et produeix més satisfacció?

Sobretot, el tracte amb les persones i la contribució a la resolució d’incidències. Per a mi és un repte. Aquesta part ”d'improvisació controlada” que té la meva feina em sembla molt estimulant. Cal ser flexible, creativa, intuïtiva, amb respostes efectives i hàbil en la negociació, tant amb els usuaris interns com amb els externs; quan em trobo amb una dificultat i participo en la solució, em sento molt satisfeta. També m'agrada relacionar-me amb la gent, l'autonomia que tinc a l'hora d'organitzar la meva feina i el seu dinamisme perquè em permet fer moltes coses diferents. D’altra banda, em satisfà molt veure com el projecte on em vaig incorporar fa vuit anys es va fent una realitat, així com poder participar en la posada en funcionament del nou edifici de laboratoris, l’edifici Clúster II, amb el que arribarem a un total de 96.000 m²!.

I quina et provoca més frustració?

Miro de gaudir i aprendre de totes les facetes de la meva feina. Ara per ara, no puc dir que hi hagi res que no em faci sentir còmoda.

Com afecta a la teva feina el fet de realitzar-la en un àmbit científic?

Hi ha una part que no varia: el repte de la qualitat és irrenunciable. Tanmateix, sí que és veritat que un entorn científic necessita més dinamisme, agilitat, eficàcia i creativitat en la resolució de problemes. Els investigadors necessiten resultats molt ràpidament i un calendari de treball molt detallat. El que hi ha en joc és molt important! Un projecte de recerca requereix no ja mesos, sinó anys de feina i un error en un servei gestionat incorrectament pot fer perdre els esforços invertits durant molt temps.

Preferiries treballar en un altre entorn?

Ara com ara, no. Treballar en un entorn com aquest fa que la meva feina sigui molt més gratificant. És molt estimulant saber que poso el meu granet de sorra en l'avenç d'un projecte que pretén millorar les condicions de vida de les persones, i en què participa a més tanta gent diferent, des de gestors i polítics, fins a associacions de pacients, passant per científics, tècnics i tots els professionals que els donem suport.

Les investigadores i els investigadors són el nucli de l’activitat del Parc però per garantir l’eficàcia de la seva feina cal que disposin d’una infraestructura gestionada per un equip de professionals qualificats, des de les persones de recepció, fins al quadre directiu, passant pels informàtics, els tècnics de manteniment o els equips de comunicació i comptabilitat. Tot i no estar directament presents al laboratori, la feina d’aquests professionals és necessària perquè la missió del projecte continuï avançant.

Estic convençuda que centres com el Parc són imprescindibles. La ciutadania té dipositades moltes expectatives en la activitat que s’hi desenvolupa perquè dels resultats obtinguts depenen les esperances de molta gent.

Enganxa la ciència?

És clar que sí! No pots romandre aliena a tota l'activitat que es genera al voltant de les expectatives dipositades pels grups de recerca i les seves línies de treball. Els investigadors et contagien el seu entusiasme. No saps amb quina passió expliquen els seus projectes!. Ara fa uns dies vaig anar a comprovar l’estat de la reforma d’un laboratori i durant la visita un dels membres de l’equip de recerca s'esforçava a explicar-me el seu projecte, les seves línies d'investigació i els instruments i l’equipament que feien servir. En moments com aquest prens consciència de la il·lusió, l’esforç i l’esperit vocacional dels científics. I, per descomptat, això desperta la teva curiositat. És molt positiu posar-li cares a la ciència i sentir que, amb la teva pròpia contribució, en formes part.